Forficula auricularia

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula taxonòmicaForficula auricularia
Earwig on white background.jpg
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreDermaptera
FamíliaForficulidae
GènereForficula
EspècieForficula auricularia
Linnaeus, 1758
Modifica dades a Wikidata

Forficula auricularia, la papaorelles comuna o tisoreta europea (per a més variants del nom popular vegeu papaorella), és un insecte dermàpter omnívor dins la família Forficulidae. Són inofensius i tendeixen a habitar en els llocs on ho fan els humans. El nom de papaorelles prové del rumor que aquests insectes entren a les orelles humanes i entren dins el cervell, però aquest rumor és fals.[1] Tanmateix, s'han donat casos de papaorelles entrant dins les orelles per error.[2] F. auricularia és una espècie que té cura dels seus fills i ha sobreviscut en una gran varietat d'ambients.

Morfologia[modifica]

Mascle

Forficula auricularia té un cos aplanat marronós,[3] amb un pronot (pronotum) en forma d'escut,[4] dos parells d'ales i un parell de cerci en forma de fòrceps.[5] Fan entre 12 i 15 mm de llargada.[6] L'antena té 11–14 segments, i la boca és de tipus mastegador.[3]

Els adults mostren polimorfisme en el pes del cos i l'amplada del cap.[7] Els cerci es fan servir durant l'aparellament, alimentació i autodefensa.

Història natural[modifica]

Origen[modifica]

Són originaris d'Europa, Àsia occidental i probablement el Nord d'Àfrica,[8][9] Forficula auricularia va ser introduït a Amèrica del Nord a principi del segle XX i ara està estès per tot el continent.[10] Les tisoretes europees es troben comunament en climes temperats, són més actives quan la temperatura del dia té la mínima fluctuació.[1][11]

Comportament[modifica]

Aquests dermàpters passen el dia en llocs frescos, foscos i inaccessibles com són les flors, les fruites i esquerdes de la fusta.[5][8][12] Són actius principalment de nit, s'alimenten des de matèria vegetal a petits insectes. Són més aviat carronyaires que depredadors.[1] Les seves plantes favorites inclouen la brassicàcia Sisymbrium officinale, el trèvol Trifolium repens, i la dàlia Dahlia variabilis.[13] També s'alimentes de melassa i plantes no vasculars, líquens i algues.[8] Prefereixen la carn i el sucre als vegetals.[14] Prefereixen els àfids (pugons) a les fulles o trossos de fruites.[15] Els adults mengen més insectes que no pas les nimfes.[8]

Encara que F. auricularia té ales ben desenvolupades, són força febles i poques vegades les usen.[12][10][16]

Reproducció[modifica]

Passen l'hivern a uns 5 mm sota la terra. La femella pon, a la tardor, uns 50 ous en un niu subterrani. Entra en un estadi de dormició i s'està al niu amb els ous. La femella té cura de la seva descendència, a la primavera surt i emergeixen les nimfes que són molt similars als adults però més petites.[11] Les vigila fins que tenen un mes.[1]

Hàbitat[modifica]

Les papaorelles europees tenen la seva temperatura òptima a 24 °C.[8] L'aparició de les tisoretes es pot predir basant-se en paràmetres meteorològics.[17]

Impacte en els humans[modifica]

Forficula auricularia se sap que causa danys en els cultius, flors i vergers de fruiters quan arriba a altes poblacions. Les papaorelles es mengen els cabells (estils) del blat de moro i danyen aquest conreu. Entre els fruits danyen les pomes, préssecs, prunes i peres. Sovint se les veu entre els pètals de les flors ornamentals.[11]

El control de F. auricularia s'ha intentat fent servir els seus enemics naturals incloent la mosca parasitoide Bigonicheta spinipenni, el fong Erynia forficulae i Metarhizium anisopliae, com també moltes espècies d'ocells.[11] Entre els insecticides, el Diazinon.[18]

D'altra banda les tisoretes es poden fer servir per controlar algunes plagues d'insectes incloent els psyllidae de la perera.[19] Els danys en els cultius per F. auricularia està limitat quan hi ha alts nivells de les seves preses.[20]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Jacobs S. «Entomological Notes: European Earwigs». Penn State–College of Agricultural Sciences. [Consulta: 22 febrer 2009].
  2. J. R. Fisher «Earwig in the ear». Western Journal of Medicine, 145, 2, 1986, pàg. 245. PMC: 1306897. PMID: 3765607.
  3. 3,0 3,1 White RA, Borror DJ.. A Field Guide to Insects: America North of Mexico. Boston: Houghton Mifflin, 1987. ISBN 0-395-91170-2. 
  4. Buckell ER. «The Dermaptera of Canada». Proceedings of the Entomological Society of British Columbia, 26, 1929, pàg. 9–27.
  5. 5,0 5,1 Fulton BB. «The European earwig». Station Bulletin/Oregon Agricultural College Experiment Station, 207, 1924, pàg. 1–29.
  6. Helfer JR.. How to know the grasshopper, crickets, cockroaches and their allies. Dubuque, Iowa: William Brown Co., 1963, p. 13–19. 
  7. Lamb RJ., Robert J. «Polymorphism among males of the European earwig, Forficula auricularia (Dermaptera: Forficulidae)». The Canadian Entomologist, 108, 1, 1976, pàg. 69–75. DOI: 10.4039/Ent10869-1.
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 Crumb SE, Eide PM, Bonn AE. «The European earwig». Technical Bulletin United States Department of Agriculture Washington, D.C., 766, 1941, pàg. 1–76.
  9. Clausen CP.. «Dermaptera Forficulidae». A: Introduced parasites and predators of arthropod pests and weeds: A world review. Washington: U. S. Dept. Of Agriculture, 1978, p. 15–18. 
  10. 10,0 10,1 Weems HV Jr, Skelley PE. «Featured Creatures: European Earwig». University of Florida Institute of Food and Agricultural Services: Department of Entomology and Nematology. [Consulta: 22 febrer 2009].
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 Capinera, J. 2001. Handbook of Vegetable Pests. Academic Press, San Diego, CA.
  12. 12,0 12,1 Goe MT. «Eight months study of earwigs (Dermaptera)». Entomological News, 36, 1925, pàg. 234–38.
  13. Beall G. «The life history and behavior of the European earwig, Forficula auricularia, L. in British Columbia». Proceedings of the Entomological Society of British Columbia, 39, 1932, pàg. 28–43.
  14. Fulton BB. «Concerning some statements on the habits of the European earwig (Orthoptera: Forficulidae)». Entomological News, 38, 1927, pàg. 272–73.
  15. Carroll DP, Hoyt 1984. «Augmentation of European earwigs (Dermaptera: Forficulidae) for biological control of apple aphid (Homoptera: Aphididae) in an apple orchard». Journal of Economic Entomology, 77, 1984, pàg. 738–40.
  16. Walker KA.. Aggregation, courtship, and behavioural interactions in European earwigs, Forficula auricularia L. (Dermaptera: Forficulidae). PhD dissertation. Virginia Polytechnic Institute and State University, 1997. 
  17. Helson H, Vaal F, Blommers L., Herman; Vaal, Fredy; Blommers, Leo «Phenology of the common earwig Forficula auricularia L. (Dermaptera: Forficulidae) in an apple orchard». International Journal of Pest Management, 44, 2, 1998, pàg. 75–79. DOI: 10.1080/096708798228356.
  18. Maher B, Logan D. «European earwigs, Forficula auricularia, and predation of scale insects in organic and conventionally managed kiwifruit». New Zealand Plant Protection, 60, 2007, pàg. 249–53.
  19. Moerkens R, Leirs H, Peusens G, Gobin B, R.; Leirs, H.; Peusens, G.; Gobin, B. «Are populations of European earwigs, Forficula auricularia, density dependent?». Entomologia Experimentalis et Applicata, 130, 2, 2009, pàg. 198–206. DOI: 10.1111/j.1570-7458.2008.00808.x.
  20. Vickery, V. and D. Kevan. 1986. The Insects and Arachnids of Canada, Part 14. Canada Dept. of Agriculture, Ottawa, ON.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]