Dermàpters

	En altres projectes de Wikimedia:
	Commons
	Viquiespècies

Dermàpters
Dermaptera
	; Forficula auricularia
Dades
Principal font d'alimentació	Afidoïdeu
Període
	Juràssic inferior – recent
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Animalia
Subregne	Bilateria
Fílum	Arthropoda
Classe	Insecta
Ordre	Dermaptera ; De Geer, 1773
Subordres
	Archidermaptera †; Arixenina; Catadermaptera; Forficulina; Hemimerina; Protelytroptera †;

Els dermàpters (Dermaptera, del grec, dermos, 'pell' i pteron, 'ala') són un ordre d'insectes neòpters de cos aplanat i allargat, que presenten un parell d'apèndixs en forma de pinça al cap de l'abdomen.^[2] Se'n coneixen quasi 2.000 espècies.^[3]

Noms comuns[modifica]

Es tracta d'insectes molt populars, per aquests motiu han rebut moltes denominacions al llarg del nostre país, la major part dels quals fan referència a les pinces que tenen al final de l'abdomen, que recorden unes tisores. La creença popular és que aquests insectes s'introdueixen dins de l'orella i són capaços de foradar el timpà cosa que no és gens certa.

Els noms catalans d'aquest insecte són: barcaconya (Tarragona, Alcanar, de 'bargar', bregar), corcollana, cuca forcada, cucatalla, tisoreta, tallatisores, estisoreta, (es)tisoretes, estenalleta, (es)tenalles, forcadella, papaagulla, papaestisores,^[4] papaorelles, papanovia [papənuvíə], plur. [papəsnuvíəs] (Mall.) o picanovia [pikənuvíə] (Men.), papapolla, papaxolla, papipolla, papa-sastres, papopudrilla (cat. nord), rapacul, saltaorelles (Conflent), sastre, sastret, tallacames, tallacanyes, talladits, tallamans, tallamocs, tallanàs/tallanassos, tallapius (Val.), talla-roba o talla-robes, xoroiana eiv., xoreiana o xoriana^[5] (Pitiüses, Olesa, Valls), xorigaca, xiurana (a Esparreguera) (de eixorellar, llevar les orelles).^[6]

Característiques[modifica]

L'aparell bucal és de tipus mastegador. Les antenes són llargues, primes i multisegmentades. Les ales anteriors, quan existeixen, són curtes, deixant exposat l'abdomen, i funcionen com a elitroides, ja que són dures i recobreixen les posteriors que són semicirculars i membranoses; comparteixen aquest tret anatòmic amb els coleòpters de la família dels estafílinids, malgrat que no estan relacionats evolutivament amb ells. Els cercs estan fortament corbats en els mascles, i els fan servir durant la còpula; serveixen a més per a les operacions de desplegar i recollir les ales. Són hemimetàbols (metamorfosi incompleta) i tenen de 4 a 6 estadis nimfals.^[7]

Història natural[modifica]

Pel que fa a l'alimentació, la majoria són omnívors o sapròfags. Els omnívors són nocturns, i fan servir els cercs en la depredació. Posseeixen també glàndules repugnatòries defensives.^[7]

Moltes espècies prodiguen cures maternals als ous, voltejant-los i llepant-los contínuament per evitar qualsevol contaminació. Una part dels membres del grup són vivípars, i han desenvolupat al llarg de l'evolució estructures placentàries per a la nutrició dels embrions.^[8]