Dermàpters

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuDermàpters
Dermaptera Modifica el valor a Wikidata

Forficula auricularia
Dades
Principal font d'alimentacióAfidoïdeu Modifica el valor a Wikidata
Període
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
SubregneBilateria
FílumArthropoda
ClasseInsecta
SuperordrePolyneoptera
OrdreDermaptera Modifica el valor a Wikidata
De Geer, 1773
Subordres

Els dermàpters (Dermaptera, del grec, dermos, 'pell' i pteron, 'ala') són un ordre d'insectes neòpters de cos aplanat i allargat, que presenten un parell d'apèndixs en forma de pinça al cap de l'abdomen.[2] Se'n coneixen quasi 2.000 espècies.[3]

Noms comuns[modifica]

Es tracta d'insectes molt populars, per aquests motiu han rebut moltes denominacions al llarg del nostre país, la major part dels quals fan referència a les pinces que tenen al final de l'abdomen, que recorden unes tisores.[4] La creença popular és que aquests insectes s'introdueixen dins de l'orella i són capaços de foradar el timpà cosa que no és gens certa.

Els noms catalans d'aquest insecte són: barcaconya (Tarragona, Alcanar, de 'bargar', bregar), corcollana, cuca forcada, cucatalla, tisoreta, tallatisores, estisoreta, (es)tisoretes, estenalleta, (es)tenalles, forcadella, papaagulla, papaestisores,[5] papaorelles, papanovia [papənuvíə], plur. [papəsnuvíəs] (Mall.) o picanovia [pikənuvíə] (Men.), papapolla, papaxolla, papipolla, papa-sastres, papopudrilla (cat. nord), rapacul, saltaorelles (Conflent), sastre, sastret, tallacames, tallacanyes, talladits, tallamans, tallamocs, tallanàs/tallanassos, tallapius (Val.), talla-roba o talla-robes, xoroiana eiv., xoreiana o xoriana[6] (Pitiüses, Olesa, Valls), xorigaca, xiurana (a Esparreguera) (de eixorellar, llevar les orelles).[7]

Característiques[modifica]

L'aparell bucal és de tipus mastegador. Les antenes són llargues, primes i multisegmentades. Les ales anteriors, quan existeixen, són curtes, deixant exposat l'abdomen, i funcionen com a elitroides, ja que són dures i recobreixen les posteriors que són semicirculars i membranoses; comparteixen aquest tret anatòmic amb els coleòpters de la família dels estafílinids, malgrat que no estan relacionats evolutivament amb ells. Els cercs estan fortament corbats en els mascles, i els fan servir durant la còpula; serveixen a més per a les operacions de desplegar i recollir les ales. Són hemimetàbols (metamorfosi incompleta) i tenen de 4 a 6 estadis nimfals.[8]

Història natural[modifica]

Pel que fa a l'alimentació, la majoria són omnívors o sapròfags. Els omnívors són nocturns, i fan servir els cercs en la depredació. Posseeixen també glàndules repugnatòries defensives.[8]

Moltes espècies prodiguen cures maternals als ous, voltejant-los i llepant-los contínuament per evitar qualsevol contaminació. Una part dels membres del grup són vivípars, i han desenvolupat al llarg de l'evolució estructures placentàries per a la nutrició dels embrions.[9]

Classificació[modifica]

Segons Viquiespècies, els dermàpters se subdivideixen en:

Subordre Archidermaptera 

Subordre Protelytroptera 

Subordre Forficulina

Família Pygidicranidae
Família Diplatyidae
Família Anisolabididae
Família Labiduridae
Família Apachyidae
Família Spongiphoridae
Família Chelisochidae
Família Forficulidae

Subordre Hemimerina

Família Hemimeridae

Subordre Arixenina

Família Arixeniidae

Subordre Catadermaptera

Referències[modifica]

  1. Entrada «Dermaptera» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
  2. Brusca, R. C. & Brusca, G. J., 2005. Invertebrados, 2a edició. McGraw-Hill-Interamericana, Madrid (etc.), XXVI+1005 pp. ISBN 0-87893-097-3
  3. Zhang, Z.-Q. 2011. Phylum Arthropoda von Siebold, 1848. In: Zhang, Z.-Q. (Ed.) Animal biodiversity: An outline of higher-level classification and survey of taxonomic richness. Zootaxa, 3148: 99–103.
  4. Díaz i Santos, 1998, p. 163.
  5. [enllaç sense format] https://books.google.cat/books?id=RZXfiVnB0goC&pg=PA36&lpg=PA36&dq=pronunciaci%C3%B3+camprodon&source=bl&ots=uwzA9lhTB1&sig=-bOYHzannSoKqGjh3zk3YKPIkpc&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwi74vqd0IPLAhVBbhQKHQFoCSEQ6AEIRzAG#v=snippet&q=insecte&f=false
  6. Error en el títol o la url.«». [Consulta: 5 març 2021].
  7. Blas, M. et al., 1987. Artròpodes (II). Història Natural dels Països Catalans, 10. Enciclopèdia Catalana, S. A., Barcelona, 547 pp. ISBN 84-7739-000-2
  8. 8,0 8,1 Powell, Jerry A.. «Dermaptera». A: Encyclopedia of Insects. illustrated 2nd. Academic Press, 2009, p. 1132. ISBN 978-0-12-374144-8. 
  9. Barrientos, J. A. (ed.),  2004. Curso práctico de entomología. Asociación Española de Entomología, Alicante, 947 pp. ISBN 84-490-2383-1

Bibliografia[modifica]

  • Díaz, J.; Santos, T. Zoología: Aproximación evolutiva a la diversidad y organización de los animales (en castellà). Editorial Síntesis, 1998. ISBN 84-7738-591-2. 

Enllaços externs[modifica]