Dermàpters

Dermàpters

Dermaptera
Forficula auricularia
Dades
Principal font d'alimentació	Afidoïdeu
Període
Juràssic inferior – recent
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Animalia
Subregne	Bilateria
Fílum	Arthropoda
Classe	Insecta
Ordre	Dermaptera De Geer, 1773
Subordres
Archidermaptera † Arixenina Catadermaptera Forficulina Hemimerina Protelytroptera †

Els dermàpters (Dermaptera, del grec, dermos, 'pell' i pteron, 'ala') són un ordre d'insectes neòpters de cos aplanat i allargat, que presenten un parell d'apèndixs en forma de pinça al cap de l'abdomen. Se'n coneixen unes 1.200 espècies.

Noms comuns

Es tracta d'insectes molt populars, per aquests motiu han rebut moltes denominacions al llarg del nostre país, la major part dels quals fan referència a les pinces que tenen al final de l'abdomen, que recorden unes tisores. La creença popular és que aquests insectes s'introdueixen dins de l'orella i són capaços de foradar el timpà cosa que no és gens certa.

Els noms catalans d'aquest insecte són: barcaconya (Tarragona, Alcanar, de 'bargar', bregar), corcollana, cuca forcada, cucatalla, tisoreta, tallatisores, estisoreta, (es)tisoretes, estenalleta, (es)tenalles, forcadella, papaagulla, papaestisores, papaorelles, papanovia [papənuvíə], plur. [papəsnuvíəs] (Mall.) o picanovia [pikənuvíə] (Men.), papapolla, papaxolla, papipolla, papa-sastres, papopudrilla (cat. nord), rapacul, sastre, sastret, tallacames, tallacanyes, talladits, tallamans, tallamocs, tallanàs/tallanassos, tallapius (Val.), talla-roba o talla-robes, xoroiana eiv., xoreiana o xoriana (Pitiüses, Olesa, Valls), xorigaca, xiurana (a Esparreguera) (de eixorellar, llevar les orelles).

Característiques

L'aparell bucal és de tipus mastegador. Les antenes són llargues, primes i multisegmentades. Les ales anteriors, quan existeixen, són curtes, deixant exposat l'abdomen, i funcionen com a elitroides, ja que recobreixen les posteriors que són semicirculars i membranoses; comparteixen aquest tret anatòmic amb els coleòpters de la família dels estafílinids, malgrat que no estan relacionats evolutivament amb ells. Els cercs estan fortament corbats en els mascles, que els fan servir durant la còpula; serveixen a més per a les operacions de desplegar i recollir les ales. Són hemimetàbols, i tenen de 4 a 6 estadis nimfals.

Història natural

Pel que fa a l'alimentació, la majoria són omnívors o sapròfags. Els omnívors són nocturns, i fan servir els cercs en la depredació. Posseeixen també glàndules repugnatòries defensives.

Moltes espècies prodiguen cures maternals als ous, voltejant-los i llepant-los contínuament per evitar qualsevol contaminació. Una part dels membres del grup són vivípars, i han desenvolupat al llarg de l'evolució estructures placentàries per a la nutrició dels embrions.

Classificació

Segons Viquiespècies, els dermàpters se subdivideixen en:

Subordre Archidermaptera †

Subordre Protelytroptera †

Subordre Forficulina

Família Pygidicranidae

Família Diplatyidae

Família Anisolabididae

Família Labiduridae

Família Apachyidae

Família Spongiphoridae

Família Chelisochidae

Família Forficulidae

Subordre Hemimerina

Família Hemimeridae

Subordre Arixenina

Família Arixeniidae

Subordre Catadermaptera

Bibliografia

• http://www.regio7.cat/estaticos/fauna/tisoretes.pdf [Article sobre les tisoretes al suplement Fauna del diari Regió7]