Dermàpters

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuDermàpters
Dermaptera
Tijereta - Forficula auricularia (553075910).jpg
Període
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
SubregneBilateria
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreDermaptera
De Geer, 1773
Subordres
Modifica les dades a Wikidata

Els dermàpters (Dermaptera, del grec, dermos, 'pell' i pteron, 'ala') són un ordre d'insectes neòpters de cos aplanat i allargat, que presenten un parell d'apèndixs en forma de pinça al cap de l'abdomen. Se'n coneixen unes 1.200 espècies.[2]

Noms comuns[modifica]

Es tracta d'insectes molt populars, per aquests motiu han rebut moltes denominacions al llarg del nostre país, la majort part dels quals fan referència a les pinces que tenen al final de l'abdomen, que recorden unes tisores. La creença popular és que aquests insectes s'introdueixen dins de l'orella i són capaços de foradar el timpà cosa que no és gens certa.

Els noms catalans d'aquest insecte són: corcollana, cuca forcada, cucatalla, tisoreta, tallatisores, estisoreta, (es)tisoretes, estenalleta, (es)tenalles, forcadella, papaagulla, papaestisores,[3] papaorelles, papanovia [papənuvíə](Mall.) o picanovia [pikənuvíə] (Men.), papapolla, papaxolla, papipolla, papa-sastres, papopudrilla (cat. nord), rapacul, sastre, sastret, tallacames, tallacanyes, talladits, tallamans, tallamocs, tallanàs/tallanassos, talla-roba o talla-robes, xoroiana eiv. o xoriana (Pitiüses, Olesa, Valls), xorigaca, xiurana (a Esparreguera) (de eixorellar, llevar les orelles).[4]

Classificació[modifica]

Segons Viquiespècies, els dermàpters se subdivideixen en:

Subordre Archidermaptera 

Subordre Protelytroptera 

Subordre Forficulina

Família Pygidicranidae
Família Diplatyidae
Família Anisolabididae
Família Labiduridae
Família Apachyidae
Família Spongiphoridae
Família Chelisochidae
Família Forficulidae

Subordre Hemimerina

Família Hemimeridae

Subordre Arixenina

Família Arixeniidae

Subordre Catadermaptera

Referències[modifica]

  1. Entrada «Dermaptera» de la Paleobiology Database (en anglès).
  2. Brusca, R. C. & Brusca, G. J., 2005. Invertebrados, 2ª edición. McGraw-Hill-Interamericana, Madrid (etc.), XXVI+1005 pp. ISBN 0-87893-097-3
  3. https://books.google.fr/books?id=RZXfiVnB0goC&pg=PA36&lpg=PA36&dq=pronunciaci%C3%B3+camprodon&source=bl&ots=uwzA9lhTB1&sig=-bOYHzannSoKqGjh3zk3YKPIkpc&hl=fr&sa=X&ved=0ahUKEwi74vqd0IPLAhVBbhQKHQFoCSEQ6AEIRzAG#v=snippet&q=insecte&f=false
  4. Blas, M. et al., 1987. Artròpodes (II). Història Natural dels Països Catalans, 10. Enciclopèdia Catalana, S. A., Barcelona, 547 pp. ISBN 84-7739-000-2

Bibliografia[modifica]