Dermàpters
Dermaptera  | |
|---|---|
.jpg) Forficula auricularia | |
| Dades | |
| Principal font d'alimentació | Afidoïdeu |
| Període | |
Juràssic inferior – recent[1]
| |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Subregne | Bilateria |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Dermaptera De Geer, 1773 |
| Subordres | |
Els dermàpters (Dermaptera, del grec, dermos, 'pell' i pteron, 'ala') són un ordre d'insectes neòpters de cos aplanat i allargat, que presenten un parell d'apèndixs en forma de pinça al cap de l'abdomen.[2] Se'n coneixen quasi 2.000 espècies.[3]
Noms comuns[modifica]
Es tracta d'insectes molt populars, per aquests motiu han rebut moltes denominacions al llarg del nostre país, la major part dels quals fan referència a les pinces que tenen al final de l'abdomen, que recorden unes tisores. La creença popular és que aquests insectes s'introdueixen dins de l'orella i són capaços de foradar el timpà cosa que no és gens certa.
Els noms catalans d'aquest insecte són: barcaconya (Tarragona, Alcanar, de 'bargar', bregar), corcollana, cuca forcada, cucatalla, tisoreta, tallatisores, estisoreta, (es)tisoretes, estenalleta, (es)tenalles, forcadella, papaagulla, papaestisores,[4] papaorelles, papanovia [papənuvíə], plur. [papəsnuvíəs] (Mall.) o picanovia [pikənuvíə] (Men.), papapolla, papaxolla, papipolla, papa-sastres, papopudrilla (cat. nord), rapacul, sastre, sastret, tallacames, tallacanyes, talladits, tallamans, tallamocs, tallanàs/tallanassos, tallapius (Val.), talla-roba o talla-robes, xoroiana eiv., xoreiana o xoriana[5] (Pitiüses, Olesa, Valls), xorigaca, xiurana (a Esparreguera) (de eixorellar, llevar les orelles).[6]
Característiques[modifica]
L'aparell bucal és de tipus mastegador. Les antenes són llargues, primes i multisegmentades. Les ales anteriors, quan existeixen, són curtes, deixant exposat l'abdomen, i funcionen com a elitroides, ja que són dures i recobreixen les posteriors que són semicirculars i membranoses; comparteixen aquest tret anatòmic amb els coleòpters de la família dels estafílinids, malgrat que no estan relacionats evolutivament amb ells. Els cercs estan fortament corbats en els mascles, i els fan servir durant la còpula; serveixen a més per a les operacions de desplegar i recollir les ales. Són hemimetàbols (metamorfosi incompleta) i tenen de 4 a 6 estadis nimfals.[7]
Història natural[modifica]
Pel que fa a l'alimentació, la majoria són omnívors o sapròfags. Els omnívors són nocturns, i fan servir els cercs en la depredació. Posseeixen també glàndules repugnatòries defensives.[7]
Moltes espècies prodiguen cures maternals als ous, voltejant-los i llepant-los contínuament per evitar qualsevol contaminació. Una part dels membres del grup són vivípars, i han desenvolupat al llarg de l'evolució estructures placentàries per a la nutrició dels embrions.[8]
Classificació[modifica]
Segons Viquiespècies, els dermàpters se subdivideixen en:
Subordre Protelytroptera †
Subordre Forficulina
- Família Pygidicranidae
- Família Diplatyidae
- Família Anisolabididae
- Família Labiduridae
- Família Apachyidae
- Família Spongiphoridae
- Família Chelisochidae
- Família Forficulidae
Subordre Hemimerina
- Família Hemimeridae
Subordre Arixenina
- Família Arixeniidae
Subordre Catadermaptera
Referències[modifica]
- ↑ Entrada «Dermaptera» de la Paleobiology Database (en anglès).
- ↑ Brusca, R. C. & Brusca, G. J., 2005. Invertebrados, 2ª edición. McGraw-Hill-Interamericana, Madrid (etc.), XXVI+1005 pp. ISBN 0-87893-097-3
- ↑ Zhang, Z.-Q. 2011. Phylum Arthropoda von Siebold, 1848. In: Zhang, Z.-Q. (Ed.) Animal biodiversity: An outline of higher-level classification and survey of taxonomic richness. Zootaxa, 3148: 99–103.
- ↑ https://books.google.cat/books?id=RZXfiVnB0goC&pg=PA36&lpg=PA36&dq=pronunciaci%C3%B3+camprodon&source=bl&ots=uwzA9lhTB1&sig=-bOYHzannSoKqGjh3zk3YKPIkpc&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwi74vqd0IPLAhVBbhQKHQFoCSEQ6AEIRzAG#v=snippet&q=insecte&f=false
- ↑ Error en el títol o la url.«». [Consulta: 5 març 2021].
- ↑ Blas, M. et al., 1987. Artròpodes (II). Història Natural dels Països Catalans, 10. Enciclopèdia Catalana, S. A., Barcelona, 547 pp. ISBN 84-7739-000-2
- ↑ 7,0 7,1 Powell, Jerry A.. «Dermaptera». A: Encyclopedia of Insects. illustrated 2nd. Academic Press, 2009, p. 1132. ISBN 978-0-12-374144-8.
- ↑ Barrientos, J. A. (ed.), 2004. Curso práctico de entomología. Asociación Española de Entomología, Alicante, 947 pp. ISBN 84-490-2383-1
Bibliografia[modifica]
- http://www.regio7.cat/estaticos/fauna/tisoretes.pdf Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. [Article sobre les tisoretes al suplement Fauna del diari Regió7]