Fortalesa d'Abuli
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Monument  | |||
| ||||
| Monument Cultural destacat de Geòrgia | ||||
.JPG)
La fortalesa d'Abuli (en georgià: აბულის ციხე) és una estructura megalítica de l'edat de bronze al municipi d'Akahlkalaki, a la regió de Samtskhe-Javakheti, del sud de Geòrgia. Fortalesa ciclòpia construïda amb tècnica de pedra seca, es troba al vessant sud de la muntanya Patara Abuli, a una altitud de 2.670 metres sobre el nivell de la mar, a les muntanyes del Caucas Menor, al sud-est del llac Paravani.[1] La fortalesa està inscrita en la llista dels Monuments Culturals destacats de Geòrgia.[2]
Arquitectura
[modifica]
La fortalesa d'Abuli, coneguda localment també com Korogli (en darrer terme, del turc Koroglu), comparteix moltes característiques arquitectòniques amb la fortalesa Shaori, un altre important poblat ciclopi estratègicament situat a l'àrea prop del llac Paravani.[1]
La fortalesa d'Abuli és una estructura gran i complexa, construïda amb blocs de 3-5 metres d'alçada en basalt volcànic, sense usar morter. Consta d'una zona fortificada central, que inclou la «ciutadella», amb una superfície de 60 m × 40 metres. A la zona central es pot accedir per dues portes des del sud i l'est. Els habitatges o amagatalls, de diferents dimensions i formes, estan organitzats de vegades en dos o tres nivells, constitueixen l'anomenada «zona residencial» i s'estenen cap a l'est de la «ciutadella».[1][3]
Antecedents arqueològics
[modifica]
No s'han realitzat excavacions arqueològiques ni a Abuli ni a Shaori, la qual cosa dificulta la datació precisa o l'assignació a una cultura particular.[4] En general, l'extensió de les fortaleses ciclòpies és un testimoni arqueològic dels canvis socials al Caucas Meridional a l'edat mitjana i final del Bronze, que reflecteixen la diferenciació social i l'aparició d'elits recentment apoderades. Aquests forts es construïen típicament als alts vessants de les muntanyes. La distribució dels assentaments i el material cultural suggereixen que els responsables d'aquests forts de muntanya exercien el control sobre les terres cultivables i els seus recursos, però també poden haver proporcionat funcions econòmiques i defensives per a les seves zones de l'interior.[5]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Berdzenishvili, D.. «ჯავახეთის ძველი სიმაგრეები [Old fortresses of Javakheti]». A: ka:ჯავახეთი. ისტორია და თანამედროვეობა. Javakheti. History and the Present (en georgià), 2002, p. 181-203.
- ↑ «List of Immovable Cultural Monuments» (en georgià). National Agency for Cultural Heritage Preservation of Georgia. [Consulta: 3 juliol 2019].
- ↑ Narimanishvili, Goderdzi; Khimshiashvili, Kakha. «The Bronze Age Settlements from Trialeti». A: Vakhtang Beridze 1st International Symposium of Georgian Culture — Georgian art in the context of European and Asian cultures; June 21-29, 2008, Georgia., 2009, p. 31. ISBN 978-9941-0-2005-6 [Consulta: 31 juliol 2019]. Arxivat 2018-08-23 a Wayback Machine.
- ↑ Shanshashvili, Nino; Narimanishvili, Goderdzi. «Environment and Dwelling in the Early and Middle Bronze Ages South Caucasus». A: International Conference: Problems of Early Metal age Archaeology of Caucasus and Anatolia. November 19-23, 2014 November 19-23, 2014, Georgia., 2014, p. 247. ISBN 978-9941-0-7134-8.
- ↑ Sagona, Antonio. The Archaeology of the Caucasus: From Earliest Settlements to the Iron Age. Cambridge University Press, 2017, p. 378–379 y 385–386. ISBN 9781139061254.