Fortalesa de Deva
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell  | |||
| Construcció | 1242 | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Deva (Romania) i Província de Hunedoara (Romania) | |||
| Localització | Deva | |||
| ||||
| Patrimoni nacional de Romania | ||||
| Identificador | HD-II-a-A-03216 | |||
| Activitat | ||||
| Ocupant | Joan Hunyadi | |||
| Lloc web | cetateadeva.ro | |||
.jpg)
La fortalesa de Deva (en romanès: Cetatea Devei, en hongarès: Déva vára) és una fortalesa situada a la ciutat de Deva, al comtat de Hunedoara, Romania, dalt d’un turó volcànic.
Posició[modifica]
La fortalesa està situada dalt d’un volcà a la serralada de Poiana Ruscă, dins de les muntanyes dels Carpats occidentals de Romania. Des del peu del turó, la ciutat de Deva s’estén, començant per Magna Curia i el parc públic. A prop hi ha la majoria d’edificis de les institucions administratives de la ciutat: el tribunal, la prefectura, el saló del comtat, l’administració financera, l’antiga seu de la policia, l’ajuntament i dues de les escoles més antigues de Deva: el Decebal National. Col·legi i Liceu Pedagògic.
La fortalesa està connectada amb els peus del turó mitjançant un ascensor inclinat que permet als turistes arribar a la fortalesa.[1][2]
Història[modifica]
Les primeres evidències de la fortalesa medieval de Deva es remunten a la segona meitat del segle xiii; el 1269, Esteve V, rei d'Hongria i duc de Transsilvània, va esmentar "el castell reial de Deva" en una concessió de privilegis per al comte Chyl de Kelling (en romanès: comitele Chyl din Câlnic).[3]
Els primers registres relatius a una operació militar que involucrava la fortalesa data del 1273. Sota les seves muralles, els cumans van ser derrotats per Pere I Csák, palatí d’Hongria (llatí: Magister Pertrus de genere Chak), que va ser recompensat per la seva victòria per Ladislau IV, rei d’Hongria. En la seva carta, Ladislau IV esmentava els fets amb les paraules: sub castro Dewa contra Cumanorum exercitur viriliter dimicavit.[4][5]
A finals del segle xiii, la fortalesa de Deva era propietat de Ladislaus Kán, voivoda de Transsilvània, que va organitzar una cort a més de la guarnició militar.[3]
La fortalesa de Deva és un element central al conte popular hongarès La dona de Climent, el paleta. [6]
Referències[modifica]
- ↑ «Citadel Deva / Romania». ABS Transportbahnen Ges.m.b.H.. [Consulta: 19 febrer 2019].
- ↑ «Acces telecabină». Primariadeva.ro. Arxivat de l'original el 2019-02-20. [Consulta: 19 febrer 2019].
- ↑ 3,0 3,1 Octavian, Floca. Cetatea Deva (en romanian). București: Editura Meridiane, 1965, p. 14 (Monumentele patriei noastre).
- ↑ Octavian, Floca. Cetatea Deva (en romanian). București: Editura Meridiane, 1965, p. 14 (Monumentele patriei noastre).
- ↑ Veszprémy, László. Erik Kooper. Chronicles in Charters. Historical Narratives (narrationes) in Charters as Substitutes for Chronicles in Hungary, gener 2005, p. 194. ISBN 90-420-1875-5.
- ↑ Jones, Henry The Academy and Literature, 30, 1886, pàg. 73.