Fortalesa de la Sala
 |
S'ha proposat fusionar aquesta pàgina amb «La Sala (Vilallonga de Ter)» perquè tracten del mateix concepte. (vegeu la discussió) |
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Fortalesa i magatzem  | |||
| Primera menció escrita | 1261 | |||
| Construcció | s XIII | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 1.090 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Vilallonga de Ter (Ripollès) | |||
| ||||
La fortalesa de la Sala és una construcció de planta quadrada, primitiva domus i posterior fortalesa, situada al riberal irrigable del riu Ter, a un centenar de metres del curs d'aigua. Resta la major part de l'edifici de la domus que actualment es fa servir com a magatzem del mas veí que, fins al 1600 s'anomenava mas Camp i després passà a nomena-se mas la Sala.
Història[modifica]
Aquesta fortalesa era dins l'antic terme del castell del Catllar (Vilallonga de Ter) i el substituí quan aquest s'enrunà. Era la residència de la família Descatllar, senyors del terme i, un cop fortificat, fou el castell dels homes del castell del Catllar.
Les primeres notícies de la Sala són de l'any 1261, quan Galceran Descatllar cedí al seu fill i hereu Ramon Descatllar en els capítols matrimonials un estatge (staticum) i el castell del Catllar. L'any 1285 ja apareix amb el nom propi quan els homes d'Abella reteren homenatge a Ponç Descatllar.
L'enrunament del castell del Catllar donà funcions de castell a la fortalesa en virtut d'un privilegi concedit l'any 1362 pel rei Pere el Cerimoniós a Ponç Descatllar, donzell, on l'autoritzava que en la «domus» la Sala que tenia en feu reial, pogués edificar-hi un castell o fortalesa en la qual els homes poguessin refugiar-s'hi en temps de guerra.
La fortalesa resultà seriosament afectada pels terratrèmols dels anys 1427 i 1428 segons consta en un document de 1430. La reina Maria autoritzà a Ponç Descatllar perquè pogués reconstruir-la. Qualsevol que visqués en el terme podia ser forçat a participar en la reparació. La funció de refugi dels homes del terme de Catllar desaparegué durant la guerra civil entre el rei Joan II i la Generalitat, ja que els homes eren obligats a refugiar-se en el poble o castell de la Roca de Pelancà. Després de la guerra civil perdé la funció de residència dels Descatllar, ja que l'any 1488, Damià Descatllar traslladà la seva residència a la vila de Ripoll.
Arquitectura[modifica]
Construcció de planta gairebé ben quadrada amb una longitud exterior de 17,30 m. per costat dels quals, el més ben conservat és el de tramuntana. L'alçada és d'uns 6 m. A l'interior, quatre murs que també formen un cos de planta quadrada tanquen un pati central d'una amplada d'uns 4,55 m. Els murs externs tenen un gruix de 105 cm i els interns fan 55 cm. Les parets del pati central estan separades uns 5 m dels murs perimetrals. Sembla que, tot i les transformacions sofertes al llarg dels segles, la forma de la construcció s'ha mantingut força igual.
Hi ha almenys dues etapes en els murs perimetrals. La façana de tramuntana sencera i quasi la meitat de les façanes de llevant i ponent tenen el gruix esmentat de 105 cm i nombroses espitlleres. La resta de murs tenen 55 cm de gruix, reforçats als angles i al llarg de les parets per contraforts adossats de 50 cm. Entre el gruix de la paret i el del pilar contrafort, acaben tenint el mateix que a resta dels murs. Se suposa que la part nord és més antiga i la meridional s'ensorrà, potser en algun dels terratrèmols del s. XV (1427 - 1429).
Hi havia dos rengles d'espitlleres, el superior situat a més de 2 m del sòl. De moltes de les inferiors només se'n veu avui dia la part superior, per tant el nivell actual del sòl ha pujat en relació al que hi havia durant l'edat mitjana. Les espitlleres del rengle superior, d'esqueixada simple, arriben a 1 m d'alçada, una amplada exterior de només 10 cm i estan formades per cinc o sis carreus a banda i banda. Les inferiors eren segurament més baixes. A la façana de l'est, de la part més antiga de l'edifici, hi ha quatre espitlleres. A la de l'oest en veiem sis. A la banda nord se n'entreveuen unes onze, pel cap baix. En aquesta façana, quan va haver de ser refeta, s'hi va obrir una gran finestra.
L'aparell constructiu del sector nord és format a la part baixa per carreus allargats, d'uns 15 x 40 cm; més amunt són menors, de 20 x 30, 20 x 10, etc. En diversos segments hi ha opus spicatum i llosetes de llicorella entremig dels carreus. El morter de calç és força tou i blanquinós.
Les parets interiors tenen dues portes a dos nivells diferents cadascuna. Al nivell inferior, quatre portes de 125 cm d'amplada i prop de 3 m d'alçada cobertes amb arcs rebaixats format per llosetes col·locades en plec de llibre. Les del nivell superior són de la mateixa amplada i alçada superior als 3 m. coronades per arcs fets de llosetes radials que recorden l'època preromànica. L'aparell resta amagat quasi totalment darrere un arrebossat.
Sembla que l'ús que s'ha fet d'aquesta construcció -estable o herbera- ha ajudat a la seva relativa bona conservació. Darrerament s'ha restaurat la coberta.
Bibliografia[modifica]
- Catalunya Romànica, vol. X El Ripollès. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1987, p. 478 - 480. ISBN 84-8519-493-4.
- Catalunya Romànica, vol. I El Ripollès. Barcelona: Pòrtic, juny 1999. ISBN 978-84-2320-290-4.