Fosfit

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un fosfit és una sal química d'àcid fosfòric. L'ió fosfit (PO33−) és un ió poliatòmic amb un àtom central de fòsfor amb el fòsfor en un estat d’oxidació de +3.[1]

Com que l'àcid fosforós es troba en un equilibri tautomèric mesclat amb P(OH)3 i HP(O)(OH)2, predomina el darrer hi ha alguna confusió en la nomenclatura. La IUPAC recomana que la forma trihidroxi s'anomeni àcid fosforós i la forma dihidroxi es digui àcid fosfònic i les seves sals fosfonats, però malgrat això les sals de HP(O)(OH)2 sovint s'anomenen fosfits més que no pas fosfonats.

El terme fosfit també es fa servir per a l'èster fosfit, un compost organofosforat de fórmula P(OR)3.

Nomenclatura dels ions fosfit[modifica | modifica el codi]

El nom tradicional per HPO32− és el de fosfit, i per HPO2(OH) és hidrogenfosfit o fosfit àcid. Però la IUPAC recomana que HPO32− es digui hidrogenfosfit o fosfonat, HPO2(OH) s'ha de dir dihidrogenfosfit o hidrogenfosfonat i el fosfit es reserva per un hipotètic ió PO33−.[2]


Ús en les plantes[modifica | modifica el codi]

Els fosfits inorgànics s'han aplicat a les plantes per combatre similars a fongs patògens de l'ordre Oomicets. Hi pot haver confusió amb els fosfats com fertilitzants[3] i altres[4]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fosfit Modifica l'enllaç a Wikidata
  • A. Earnshaw, Norman Greenwood. The Chemistry of the Elements - Second Edition, 1997, p. 513–514. 

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Greenwood, Norman N.; Earnshaw, A.. Chemistry of the Elements. 2a ed.. Oxford: Butterworth-Heinemann, 1997, p. . ISBN 0-7506-3365-4. 
  2. NOMENCLATURE OF INORGANIC CHEMISTRY IUPAC Recommendations 2005 ed. N. G. Connelly et al. RSC Publishing http://www.chem.qmul.ac.uk/iupac/bioinorg/
  3. Phosphites and Phosphates: When Distributors and Growers alike could get confused! by Jean-Pierre Leymonie. Courtesy of New Ag International, September 2007 edition.
  4. Thao; Yamakawa. Soil Science and Plant Nutrition, vol. 55, 2008, pàg. 228–234.