Francesc Pedra Argüelles
 Placa del carrer que porta el seu nom al barri de les Corts de Barcelona.  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 març 1914 Sants (Barcelonès) |
| Mort | 12 juny 2000 (86 anys) l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Cristalleries Planell |
| Ocupació | obrer, sindicalista |
| Família | |
| Cònjuge | Dolors Peñalver Valenzuela |
Francesc Pedra Argüelles (Sants, 11 de març del 1914 - L'Hospitalet del Llobregat, 12 de juny del 2000), també conegut com a SisDits o el Badoc, va ser el líder, amb només 11 anys, de la "vaga dels nens" que es va organitzar l'any 1925, a les cristalleries planell, de l'antiga vila de les Corts de Barcelona. El mateix barri li ha dedicat un carrer.[1]
La ciutat on ha viscut, l'Hospitalet del Llobregat, també li ha dedicat el nom d'un parc, a ell i a la seva dona, Lola Peñalver, líder sindical.
La vaga pretenia exigir que es paguessin les hores extres als aprenents del sector del vidre, i gràcies a l'aturada es va aconseguir al cap de dues setmanes de declarar-se, assolir el seu objectiu. Les condicions laborals de principis del segle XX eren una realitat molt crua, els nens començaven a treballar a partir dels 9 anys i les jornades laborals eren extremadament llargues.
L'estructura de les categories laborals eren com en el gremi artesanal, es començava per aprenent i s'escalava fins a arribar a ser mestre. Per aquest motiu, les tasques més senzilles s'atorgaven als aprenents, una d'elles eren la d'escalfar els forns de la fàbrica, i això suposava que aquest col·lectiu hagués d'arribar una hora abans per encendre els forns i fer neteja sense que aquestes tasques fossin retribuïdes.[2]
Hospitalet del Llobregat la ciutat d'en Francesc[modifica]
Quatre anys després de la coneguda "vaga dels nens" que va aconseguir paralitzar el sector del vidre a Barcelona,[3] amb 15 anys en Francesc es converteix delegat general de la Secció dels Forns de Vidre de la CNT.
A principis dels anys 30, Pedra començarà a viure al barri de Santa Eulàlia de l'Hospitalet del Llobregat, que és la ciutat on hi viurà la resta de la seva vida. També hi tindrà una vida política i social activa, l'any 1931 va ser president del Sindicat d'Oficis Diversos de L'Hospitalet.[4] A l'època de la república va participar activament en les activitats de l'Ateneu Llibertari "Pau i Amor" del barri de Santa Eulàlia i l'any 33 va ser membre del Comitè Revolucionari de la ciutat. La mateixa ciutat serà la que coneixerà la seva companya sentimental, la Dolors Peñalver, i posteriorment hi tindrà dos fills, tot i que un morí de xarampió.[5]
La Guerra Civil i exili[modifica]
En l'aixecament feixista del juliol de 1936, tingué un paper actiu en frenar el cop d'estat formant part del Comitè Revolucionari de Sants, on aquest va actuar des del mateix Pedralbes fins a les drassanes barcelonines. El 1939, Pedra es va allistar voluntari a la batalla de l'Ebre i quan es perd la batalla, en Francesc creua els Pirineus, on començaria la seva llarga llista de camps de refugiats i de concentració.
Va començar a Sant Cebrià, Agde, Clarmont d'Alvèrnia, Argelers, Carcassona i acabaria deportat a seixanta quilòmetres de Berlín al camp de Magdeburg.[5]
El retorn[modifica]
Acabada la guerra i alliberat del camp, el Francesc volia refer la seva vida i retrobar-se amb la seva companya, així doncs que clandestinament torna a creuar els Pirineus i arribant altre cop a l'Hospitalet del Llobregat. Serà doncs a finals dels anys 40 quan la parella tindrà el seu fill German.
El retorn a la seva ciutat, i amb la dictadura espanyola a sobre, el Francesc no es desanima i continua "agitant consciències" des de la seva visió política d'anarquista a la societat amb petites accions quotidianes a l'àmbit sindical, entre amics o entre el veïnat, com per exemple, amonestant a un jove per no cedir el seu seient amb una persona gran, homenatjant les senyores de la neteja, promovent les inquietuds culturals per sobre de les del futbol...[6]
En els 70 serà un dels promotors del Centre Social de Can Vidalet i més endavant serà decisiu per la creació i desenvolupament de l'associació de veïns de Pubilla Cases.
Referències[modifica]
- ↑ «CARRER DE FRANCESC PEDRA. MEMÒRIA DE LES CORTS». Ecosocialistes de les Corts. [Consulta: 24 juny].
- ↑ «La Vaga Infantil a les Cristalleries Planell». Les Altres Barcelonès. [Consulta: 27 juny 2020].
- ↑ «‘La vaga dels nens' a la fàbrica de cristalleries Planell». Betevé. [Consulta: 9 juliol 2020].
- ↑ «Marià Coromines i Francesc Pedra». Centre d'Estudis de l'Hospitalet. [Consulta: 9 juliol 2020].
- ↑ 5,0 5,1 «Francesc Pedra Argüelles (1914-2000)». Estel Negre. [Consulta: 9 juliol 2020].
- ↑ «Francesc Pedra, una modesta historia libertaria» (en castellà). Kaos en la Red. [Consulta: 9 juliol 2020].