Cristalleries Planell
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici industrial  | |||
| Cronologia | ||||
| 1913 | construcció, Arquitecte: Josep Graner i Prat | |||
| 1942 | ampliació, Arquitecte: Josep Maria Martino i Arroyo | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | parcialment destruït | |||
| Estil arquitectònic | arquitectura modernista noucentisme | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | les Corts (Barcelonès) | |||
| Lloc | Anglesola, 1-7 | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 41236 | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 2009 | |||
Les Cristalleries Planell eren una antiga fàbrica al carrer d'Anglesola del barri de les Corts de Barcelona, les restes de la qual estan catalogades com a bé amb elements d'interès (categoria C)[1] i incloses a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[2]
Història
[modifica]El 1899, Leopold Planell i Porqueras (1885-1953)[3][4] va entrar a treballar a la fàbrica de vidre Juncosa i Tarrida de Sants.[5] El 30 d'abril del 1913 es va constituir Planell i Borràs, societat en comandita, formada per Leopold Planell, Josep Borràs i Oller, vidrier amb experiència; Jacint Riba i Piñol, assaonador d'Igualada; i Vicenç Domènech i Botifoll, fuster especialista en empostissats. Poc després, l'1 de setembre del mateix any, es va inaugurar el primer forn de vidre al carrer d'Anglesola.[6][2] El 19 d'octubre del 1916, Josep Borràs es va separar de la societat, que es reconstituí com a Planell i Riba, S.C.[6][5]
La fàbrica produïa vidres artístics, especialment llums de vidre, essent una de les més importants d'Europa i que exportava a Amèrica. També va crear un sistema d'embalatge reutilitzable fet amb vidre, que van anomenar Durax-Planell.[7] L'explotació es caracteritzava per llargs torns de treball que cobrien les 24 hores, el que va motivar la forta presència del sindicalisme, encapçalat per la CNT, que el 1915 es va reconstituir després de gairebé cinc anys de prohibició. Entre el juny del 1917 i el juny del 1921, s'hi van produir tres vagues i dues aturades.[6] L'hivern del 1920, Planell i cinc industrials barcelonins més van fer un viatge als Estats Units per a conèixer de primera mà els avenços de la indústria vidriera. Poc després de tornar, el 23 d'agost del 1923, Planell va patir un atemptat amb ferides de bala al braç esquerre, que li va quedar sense mobilitat.[6][3]
El 24 d'abril del 1930 es va constituir la societat anònima Cristalerías Planell, presidida per Joan Romagosa,[8][9] que el 1936 es va enfrontar a una crisi ocasionada per l'escassetat de carbó i l'encariment en el mercat. Això va motivar una suspensió de pagaments, i Romagosa i Cia, un dels principals creditors i vinculat al negoci del carbó, se'n va fer amb el control.[8] El 30 d'octubre del 1937, en plena Guerra Civil, la fàbrica va ser col·lectivitzada.[8][7] El 1942, la manca de combustible (fueloil) va provocar una altra crisi industrial, i aquell mateix any, Leopold Planell va ser nomenat pel règim franquista cap del Sindicat Provincial del Vidre i de la Ceràmica de Barcelona, i Cristalleries Planell fou guardonada amb el títol d'«empresa exemplar».[8][7] El 1943, l'empresa, amb 30 anys de vida, va assolir el zènit, amb una plantilla de 525 treballadors i una facturació anual de 6,5 milions de pessetes.[8] A finals del 1951 va tancar la fàbrica de Cervelló, annexionada el 1940,[10] i aquella mateixa dècada va tancar la de les Corts.[7][9][11]
L'octubre del 1985 es va enderrocar la major part del conjunt, a excepció de la façana del carrer d'Anglesola.[11] El solar era afectat al Pla General Metropolità del 1976 per la perllongació del carrer d'Europa,[12] les obres d'urbanització de la qual es van iniciar el 2010,[13] donant lloc a un nou carrer, batejat en honor a l'activista sindical Francesc Pedra Argüelles (1914-2000).[7] La superfície destinada a equipaments va quedar reduïda a una parcel·la triangular d'uns 500 m²,[12] on el 2014 es va iniciar la construcció d'un nou edifici (enllestit el 2016), obra de l'estudi Harquitectes, tot conservant les restes de la façana i alguns elements arquitectònics catalogats.[12]
Descripció
[modifica]La fàbrica, de dues plantes d'alçada, estava formada per una estructura de ferro colat i parets de càrrega d'obra. A la part oest de l'illa, hi havia el mòdul original amb el túnel d'accés a l'interior on hi hauria hagut una botiga i les dependències administratives (desaparegudes parcialment). Cap a ponent quedaven els mòduls que deurien haver estat els tallers i que es varen construir posteriorment com a ampliació de la producció.[2] Disposa d'un portal amb reixa d'entrada que comunicava amb el túnel distribuïdor. A la planta superior hi havia una tribuna de planta ovalada en voladís de dimensions considerables amb predomini de grans finestrals per a suportar vitralls, que van desaparèixer. El seu coronament s'aixeca fins a l'alçada de l'ampit de coberta. La resta d'aquesta façana presenta un ordre clàssic a doble alçada d'arcs, en relleu i superposat al pla de façana. Aquest ritme formal està subdividit, així mateix, en un ordre més petit dins dels quals hi deuria haver uns grans finestrals a tota l'amplada que després es van tapiar. A la planta baixa, dins d'aquest ordre sobredimensionat apareixen unes finestres ovalades.[2]
La façana del carrer del Doctor Ibáñez repeteix l'ordre a doble alçada, amb la diferència que les obertures petites a la planta baixa són rectangulars i no encaixen amb el ritme imposat per l'ordre clàssic que articula les façanes. Aquest fet fa suposar que van ser obertes per raons funcionals de la fàbrica.[2] A la coberta hi havia un terrat pla amb una sèrie de claraboies que permetien l'entrada de llum als espais de treball, i era delimitat per una barana correguda i sòlida que recolzava la cornisa perimetral d'obra amb motllurat clàssic i permòdols.[2]
El mòdul principal i d'accés a la fàbrica, amb façana al carrer d'Anglesola, va ser projectat en estil modernista pel mestre d'obres Josep Graner i Prat. Hi destaca la tribuna pel seu volum volat i la seva lleugeresa en la zona dels finestrals. El portal d'accés contenia una reixa de ferro forjat, sòlida amb una part calada a sobre amb formes vegetals treballades en detall. Entre el portal i la tribuna hi ha el rètol de l'empresa, fet amb trencadís de ceràmica amb lletres que s'adapten a les formes de la llinda. Aquestes ceràmiques (conservades perfectament) connecten amb les de sota tribuna de motius florals (parcialment desaparegudes).[2][14] El 1940, l'arquitecte Josep Maria Martino i Arroyo va projectar uns coberts a la part nord del recinte, entre els carrers del Doctor Ibáñez, Can Segalar i Vilamur, destinats fonamentalment a taller de fusteria, i el 1942 va remuntar un pis a l'edifici dels carrers d'Anglesola i del Doctor Ibáñez, seguint una estètica noucentista amb la presència d'ordres clàssics i les decoracions amb permòdols i tríglifs.[14][2]
Influència a la cultura
[modifica]El poeta J.V. Foix menciona la cristalleria al seu poema en prosa «Vós, sou el vostre pare?» publicat al llibre Tocant a mà: «Quan passàvem, errants, davant la fàbrica de vidre, vaig voler resistir. Gaudeixo, ja d'infant, allà on el foc guspira, i els vidriers, que veig agegantats, m'obren paratges nous, i m'hi complac.»[15]
Galeria
[modifica]
Referències
[modifica]- ↑ «Cristalleries Planell». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «Cristalerías Planells». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 3,0 3,1 Portavella i Isidoro, 1999, p. 254-255.
- ↑ «Planell, Leopoldo». Vidre Esmaltat Català.
- ↑ 5,0 5,1 Portavella i Isidoro, 1999, p. 254.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Tatjer, Vilanova i Insa, 2005, p. 42.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Roman, David «Quan treballar no era "bufar i fer ampolles"». Theknos, núm. 206, setembre 2016, pàg. 41.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 Tatjer, Vilanova i Insa, 2005, p. 43.
- ↑ 9,0 9,1 Portavella i Isidoro, 1999, p. 255.
- ↑ Tatjer, Vilanova i Insa, 2005, p. 43-44.
- ↑ 11,0 11,1 Tatjer, Vilanova i Insa, 2005, p. 44.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 Benlliure-Gaude Baró, 2020, p. 31.
- ↑ Gaston, Marta. «La Cristalleria Planell es convertirà en un centre de serveis socials». Btv Notícies. betevé, 06-05-2011.
- ↑ 14,0 14,1 Tatjer, Vilanova i Insa, 2005, p. 45.
- ↑ Foix, J.V. «Vós sou el vostre pare?» (pdf). Fundació J.V. Foix, 1972.
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Benlliure-Gaude Baró, Javier José. Aproximación arquitectónica y análisis constructivo del edificio Cristalerías Planell de H Arquitectes (trabajo fin de grado). València: Universitat Politècnica de València, 2020, p. 31-62.
- Mimbrero, David. «Centro cívico Cristalerías Planell de HArquitectes». Tectónica: arquitectura y soluciones constructivas, 11-06-2019.
- Moya, Susanna; Vilanova, Antoni. La indústria a les Corts: Les Cristalleries Planell. Barcelona: Arxiu Municipal del Districte de les Corts. Guia de l'exposició, 1995.
- Portavella i Isidoro, Jesús. Els carrers de Barcelona: Les Corts. Ajuntament de Barcelona, 1999. ISBN 84-7609-800-6.
- Tatjer, Mercè; Vilanova, Antoni; Insa, Yolanda. Les Corts: Memòria del passat industrial. Districte de les Corts i Arxiu Municipal de Barcelona. Ajuntament de Barcelona, 2005, p. 42-45. ISBN 978-84-7609-098-51.
Enllaços externs
[modifica]
- «CRISTALLERIES PLANELL. Anglesola 1-3. Les Corts (1913-1957)». Barcelofília (blog). Miquel Barcelonauta, 26-10-2016.
- Grífol Porta, Gabriela. «‘La vaga dels nens' a la fàbrica de cristalleries Planell». Va passar aquí. betevé, 13-05-2022.