Cristalleria Planell

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Cristalleria Planell
Barcelona - Cristalerías Planell.jpg
Dades
Tipus edifici
Arquitecte Josep Graner i Prat
Data de creació o fundació 1913
Característica
Estil arquitectònic modernisme i neoclassicisme
Ubicació
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
Localització Carrer Anglesola, 1-7
41° 23′ 15″ N, 2° 07′ 55″ E / 41.3875°N,2.1319444444444°E / 41.3875; 2.1319444444444Coord.: 41° 23′ 15″ N, 2° 07′ 55″ E / 41.3875°N,2.1319444444444°E / 41.3875; 2.1319444444444
Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
Identificador 41236
Modifica dades a Wikidata

La Cristalleria Planell va ser una fàbrica de producció de vidre artístic des de 1913 fins 1957. Va ser una de les fàbriques més importants a Europa del seu ram. S'hi va iniciar la vaga de nens. L'edifici, situat als números 1 i 3 del carrer Anglesola del barri de Les Corts de Barcelona, és d'estil modernista, forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i està en reformes per convertir-se en un complex destinat a equipaments pel barri.[1]

Descripció[modifica]

Situada al districte de Les Corts, l'antiga fàbrica de Cristalerias Planell ocupa tota l'illa triangular delimitada pels carrers Anglesola, Europa i Doctor Ibáñez. Es tracta d'un edifici fabril d'inicis del segle XX parcialment enderrocat per l'obertura del carrer Europa. De dues plantes d'alçada, està formada per parets de càrrega i estructura de ferro colat essent la façana de fàbrica d'obra. A la part oest de l'illa, hi havia el mòdul original amb el túnel d'accés a l'interior (existent) on hi hauria hagut una botiga i les dependències administratives (desaparegudes parcialment). Cap a ponent trobem els mòduls que deurien ser els tallers i que es varen construir posteriorment com ampliació de la producció.[2]

En la façana principal, la del carrer Anglesola, és on s'ubica el mòdul principal i d'accés a la fàbrica. Disposa d'un portal amb reixa d'entrada que comunica amb el túnel distribuïdor. En la planta superior d'aquest mòdul trobem una tribuna de planta ovalada en voladís de dimensions considerables amb predomini de grans finestrals per a suportar vitralls, ara desapareguts. Aquesta tribuna té un coronament que s'aixeca fins a l'alçada de l'ampit de coberta. La resta d'aquesta façana presenta un ordre clàssic a doble alçada d'arcs, en relleu i superposat al pla de façana. Aquest ritme formal està subdividit, així mateix, en un ordre més petit dins dels quals deurien haver uns grans finestrals a tota l'amplada que ara resten tapiats. A la planta baixa, dins d'aquest ordre sobredimensionat apareixen unes finestres ovalades també tapiades.[2]

L'altra façana que queda en peu, afronta al carrer Doctor Ibáñez i repeteix l'ordre a doble alçada amb la diferència que les obertures petites a la planta baixa són rectangulars i no encaixen amb el ritme imposat per l'ordre clàssic que articula les façanes. Aquest fet fa suposar que van ser obertes per raons funcionals de la fàbrica.[2]

A l'interior es poden observar diferents espais en estat de ruïna que fa difícil, actualment, definir els diferents elements.[2]

En la coberta s'evidencia un terrat pla que incorpora una sèrie de claraboies per entrar llum als espais de treball. El terrat està delimitat per una barana correguda i sòlida que recolza la cornisa perimetral d'obra amb motllurat clàssic i permòdols.[2]

Com element arquitectònic cal destacar els que pertanyen al mòdul originari de la fàbrica; la tribuna pel seu volum volat i la seva lleugeresa en la zona dels finestrals. El portal d'accés conté una reixa de ferro forjat, sòlida amb una part calada a sobre amb formes vegetals treballades en detall. Entre el portal i la tribuna apareix el rètol de l'empresa fet amb trencadís de ceràmica amb lletres que s'adapten a les formes de la llinda. Aquestes ceràmiques (conservades perfectament) connecten amb les de sota tribuna de motius florals (parcialment desaparegudes). Tots aquests elements són de clara estètica modernista mentre que els mòduls de producció de la fàbrica, que van ser construïts posteriorment, mostren una estètica classicista per la presència d'ordres clàssics i el tipus de decoracions que inclouen permòdols tríglifs.[2]

La part original de l'edifici pertany a la corrent arquitectònica modernista pel tipus d'estil de les decoracions i els materials. La part de l'ampliació de 1942 també incorpora una estructura lleugera i de llums considerables essent l'estil de les seves façanes neoclàssic.[2]

Història[modifica]

Entrada a la fàbrica i rètol de trencadís, abans de la restauració

Va començar fabricant productes de vidre artístic, especialment làmpades de cristall, sent una de les factories més importants d'Europa. Exportava mercaderies a Amèrica. També va crear un sistema d'embalatge reutilitzable fet amb vidre, al que van anomenar Durax-Planell. Hi treballaven nens a partir de nou anys d'edat i amb duríssimes condicions, que van iniciar la coneguda com a vaga de nens l'any 1925, a la dictadura de Primo de Rivera, i que es va estendre per tota la província de Barcelona. Francesc Pedra va ser-ne un dels principals atiadors, amb onze anys d'edat, i als quinze va esdevenir delegat de la CNT al sector del vidre. Les vagues a la fàbrica es van estendre durant deu anys, fins que a la guerra civil aquesta va ser col·lectivitzada. El franquisme va retornar la fàbrica a Leopold Planell, que en 1942 va ser nomenat pel règim cap del Sindicat Provincial del vidre. El mateix any, les Cristalleries Planell foren guardonades amb el títol de "empresa ejemplar". L'any 1957, amb la mort de Leopold Planell, la fàbrica va tancar.[1][3]

L'edifici va ser construït en 1913 per Josep Graner i Prat. El solar s'ha remodelant perquè pugui acollir un centre cívic i un espai verd, tot conservant la façana i alguns elements arquitectònics catalogats. De la remodelació d'aquest solar ha sorgit un nou carrer, que pren el nom de l'activista sindical Francesc Pedra Argüelles (1914-2000).[1][4]

Influència a la cultura[modifica]

El poeta J.V. Foix menciona la cristalleria al seu poema Vós, sou el vostre pare? publicat al llibre Tocant a mà (1972):[5]

"...Quan passàvem, errants, davant la fàbrica de vidre, vaig voler resistir. Gaudeixo, ja d'infant, allà on el foc guspira, i els vidriers, que veig agegantats, m'obren paratges nous, i m'hi complac..."

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 David Roman, Quan treballar no era "bufar i fer ampolles", article publicat a Theknos, pàg. 41, número 206, setembre de 2016. (català)
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Cristalleria Planell». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 11 desembre 2017].
  3. Vaga infantil a les Cristalleries Planell Altres Barcelones, i programa Extraradi de COM Ràdio, 8 de desembre de 2009 (català)
  4. La Cristalleria Planell es convertirà en un centre de serveis socials Marta Gaston i Jessica Moreno, Btv Notícies, Btv, 6 de maig de 2011. (català)
  5. ICV-Les Corts proposa dedicar un carrer a Francesc Pedra, líder de la "vaga dels nens" de 1925 Xarxa ciutadana de Les Corts 30 de novembre de 2010 (català)

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cristalleria Planell Modifica l'enllaç a Wikidata