Francis Baily

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Francis Bailey)
Infotaula de personaFrancis Baily

Retrat a la Royal Astronomical Society Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 abril 1774 Modifica el valor a Wikidata
Newbury (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 agost 1844 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSt Mary's Church, Thatcham (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatAnglès
Ciutadaniabritànic
Es coneix perPerles de Baily
President de la Royal Astronomical Society
Activitat
OcupacióAstronomia
Membre de
Obra
Obres destacables
Premis

Francis Baily (Newbury, Berkshire, 28 d'abril de 1774Londres, 30 d'agost de 1844),[1] va ser un astrònom anglès. És ben conegut per les seves observacions de les Perles de Baily (Baily's beads) durant un eclipsi de Sol. Bailey va ser un personatge important en la història de la Royal Astronomical Society, en va ser un dels fundadors i la va predir en quatre ocasions.

Biografia[modifica]

Baily nasqué a Newbury a Berkshire sent fill de Richard Baily.[2] Després de viatjar per Amèrica del Nord (1796–1797), Baily entrà a la Borsa de Londres (London Stock Exchange) el 1799. Successivament, va publicar les Tables for the Purchasing and Renewing of Leases (1802), de The Doctrine of Interest and Annuities (1808), i The Doctrine of Life-Annuities and Assurances (1810), va fer una gran fortuna econòmica i es retirà dels negocis l'any 1825, passant a dedicar-se a l'astronomia.

Obra astronòmica[modifica]

On the new method of determining the longitude by the culmination of the moon and stars, 1824

Cap a l'any 1820, Baily ja havia pres part en la fundació de la Royal Astronomical Society,[3] i en va rebre la seva medalla Gold Medal el 1827[4] per haver preparat el Catalogue of 2881 stars (Memoirs R. Astr. Soc. ii.). Més tard, el 1843, tornaria a guanyar la Gold Medal.[4] La seva presidència de la Royal Astronomical Society va ser en els anys (1825–27, 1833–35, 1837–39 i 1843–45).[3][5]

La reforma de l'Almanac Nàutic el 1829 va ser feta a instàncies d'ell. Va ser membre honorari de l'American Academy of Arts and Sciences el 1832.[6] Va recomanr reduir els catàlegs d'estrelles de Joseph de Lalande i Nicolas de Lacaille els quals contenien unes 57.000 estrelles; va supervisar la compilació del catàleg de la British Association, Catalogue of 8377 stars (publicat el 1845); i revisà els catàlegs de Tobias Mayer, Ptolemeu, Ulugh Beg, Tycho Brahe, Edmund Halley i Hevelius (Memoirs R. Astr. Soc. iv, xiii.).

Les seves observacions de "Baily's Beads", durant l'eclipsi anular de Sol del 15 de maig de 1836, a Inch Bonney, Roxburghshire, començà les sèries modernes d'expedicions d'eclipsis. L'eclipsi total de 8 de juliol de 1842, va ser observat pel mateix Baily a Pavia.

Baily's beads

En un altre treball, completà i discutí els experiments amb pèndol d'H. Foster que deduïen l'el·lipcitat de la terra en 1/289.48 (Memoirs R. Astr. Soc. vii.). Va fer operacions laborioses per determinar la densitat mitjana de la Terra, portada a terme pel mètode de Henry Cavendish (1838–1842), que donaren el valor de 5,66.

El cràter lunar Baily rep el seu nom i també l'aliatge Baily's metal, (16 parts de coure, 2,5 parts d'estany, 1 part de zinc).

Referències[modifica]

Aquest article incorpora text d'una publicació actualment en domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11a ed.). Cambridge University Press. This also cites

  • J. Herschel's Memoir of F. Baily, Esq. (1845), also prefixed to Baily's Journal of a Tour, with a list of his writings (see Further reading below).
  • Month. Not. R. Astr. Soc. xiv. 1844.
  1. Asimov, Isaac. «Baily, Francis». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 237. ISBN 8429270043. 
  2. Hockey, Thomas. The Biographical Encyclopedia of Astronomers. Springer Publishing, 2009. ISBN 978-0-387-31022-0 [Consulta: 22 agost 2012]. 
  3. 3,0 3,1 Dreyer, John L. E.; Turner, Herbert H. History of the Royal Astronomical Society, 1820-1920. 1. Londres: Royal Astronomical Society, 1923. 
  4. 4,0 4,1 «Gold Medal Winners». RAS, 2014. [Consulta: 9 gener 2015].
  5. «LIST OF PRESIDENTS AND DATES OF OFFICE». A brief history of the RAS. Royal Astronomical Society. [Consulta: 10 setembre 2012].
  6. «Book of Members, 1780–2010: Chapter B». American Academy of Arts and Sciences. [Consulta: 5 maig 2011].


Enllaços externs[modifica]