Francisco García Fajer

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaFrancisco García Fajer
 Mestre de capella 

Dades biogràfiques
Naixement 2 de desembre de 1730
Nalda
Mort 9 d'abril de 1809 (78 anys)
Saragossa
Activitat professional
Ocupació Compositor
Ocupador Terni Cathedral
Catedral de Sant Salvador de Saragossa
Gènere Òpera
Modifica dades a Wikidata

Francisco Javier García Fajer (Nalda, Logronyo, 1731Saragossa 1809) fou un compositor aragonès.

A Roma on era conegut per lo Spagnoletto, va tenir una escola molt famosa de cant. D'aquesta en sortiren la cèlebre Catalina Gabrielli. Mestre de la Seu de Saragossa des del 1756, on va tenir diversos deixebles, entre ells a Julián Prieto.[1] Va escriure, entre altres obres religioses, un Invitatorio i unes Lecciones del Oficio de difuntos, que encara s'executaven durant la primera meitat del segle XX en aquell temple i en el Pilar.

A més, va compondre les òperes La finta schiava (Roma, 1754); Pompeo Magno in Armenia (Roma, 1755); La pupilla (1755), i Lo scultore deluso (Roma, 1756, així com l'oratori Tobia. Es distingí pels seus sentiments caritatius i morí de la pesta, que li encomanà un malalt que assistí.

Referències[modifica]

  1. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 47, pàg. 382 (ISBN 84-239-4547-2)