Franz Xaver Stöber
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 febrer 1795 Viena |
| Mort | 11 abril 1858 (63 anys) Viena |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Viena |
| Ocupació | gravador de coure, litògraf, pintor, aiguafortista, artista visual |
| Activitat | 1810 – 1858 |
| Professors | Joseph Stöber |
| Família | |
| Pare | Joseph Stöber |
 | |
Franz Xaver Stober (20 de febrer de 1795, Viena – 11 d'abril de 1858, Viena), fou un escriptor austríac i litògraf.[1]
Biografia[modifica]
Va rebre la seva primera educació artística del seu pare, Joseph Stober, gravador, i va assistir amb èxit a l'Acadèmia de Belles Arts de Viena (Akademie der bildenden Künste Wien), on Hubert Maurer era professor. Es va reunir amb el primer favor del públic en 1815 amb una sèrie de gravats que representen escenes mitològiques. Comença a treballar amb la siderografia el 1829, una tècnica que permet més oportunitats que el gravat de coure. També es dedica a la impressió de làmines en color. Va ser nomenat membre de l'Acadèmia el 1835, escriptor de la Cort el 1842 i professor de la gravació a l'Acadèmia el 1844.
El seu treball arriba a uns 2500 obres. Al costat d'una gran quantitat de retrats (per exemple, Grillparzer, Hammer-Purgstall o Castelli), produeix grans formats per a l'almanac de la societat d'artistes i un considerable nombre de miniatures i il·lustracions de llibres, com el de Heinrich Joseph Hölzl, Der Mythos alter Dichter in bildlichen Darstellungen, amb 61 retrats gravats sobre personatges de la mitologia antiga. Se li atribueix el gravat sobre la processó del funeral de Beethoven (1827).
També treballa en obres del seu cunyat Johann Ender (com Le duc de Reichstadt sur son lit de mort), i de pintors com Josef Danhauser, Johann Peter Krafft, Friedrich von Amerling, Ferdinand Georg Waldmüller, Peter Fendi o Fischbach. Entre els seus estudiants es pot destacar Joseph Selleny.
El 1877 li van dedicar un carrer a Viena, al barri de Margareten: Stöbergasse.
Galeria de retrats de Stöber[modifica]
-
-
-
Napoleon II en el seu llit e mort -
-
Referències[modifica]
- ↑ von Wurzbach, Constantin. «Stöber, Franz». A: Biographisches Lexikon des Kaiserthums Oesterreich. volum 39. Viena: L. C. Zamarski, 1879, p. 75–85.
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Franz Xaver Stöber |
- Karl Weiß: "Stöber, Franz". A: Allgemeine Deutsche Biographie (ADB). Band 36, Duncker & Humblot, Leipzig 1893, S. 274.
- C. Reiter: "Stöber, Franz Xav". A: Österreichisches Biographisches Lexikon 1815–1950 (ÖBL). Band 13, Verlag der Österreichischen Akademie der Wissenschaften, Wien 2007–2010, ISBN 978-3-7001-6963-5, S. 282.
- Thieme, Becker: Allgemeines Lexikon der Bildenden Künstler von der Antike bis zur Gegenwart, zusammen mit Vollmer: Allgemeinem Lexikon der bildenden Künstler des XX. Jahrhunderts. Leipzig 2008, ISBN 978-3-86502-177-9.