Frase feta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Una frase feta és una expressió d'ús corrent, en tots els nivells socials i culturals d'una llengua, que té un significat i una forma estereotipada, fixa i invariable, el significat de la qual no pot ser deduït del significat dels seus components, i que gairebé mai no es pot traduir literalment d'una llengua a una altra. És utilitzada en sentit figurat. També es podria dir que són frases o part d'alguna frase, que volen dir alguna cosa en concret, la qual en molts dels casos es podria dir d'una manera més senzilla, però que gràcies a estes frases fetes i expressions d'ús comú li donen a la idea original que es vol expressar, un toc especial, ja sigui irònic, subtil, graciós, insultant o d'exageració.

Solen ser frases i expressions que en un moment donat han sigut dites per algú i que per la seva gràcia, veracitat o validesa per a expressar el que es vol dir, de seguida s'arrelen a tots els parlants d'una regió, d'una parla en concret o de tot el món. Existeixen diferents exemples en català com "Adormir-se en els llorers" (Deixar de treballar després d'un èxit), "Baixar del burro" (desenganyar-se), "Cremar-se els ulls" (Aplicar-se molt en una feina), "Deixar al tinter" (Deixar de dir alguna cosa) o "Ésser de bon pedreny" (Ésser molt menjador).

Cal fer una aposta clara per la recuperació d’aquestes expressions ben genuïnes del català. No només ens hem de preocupar de l'ortografia. Necessitem recuperar el geni creatiu de la llengua i dotar-la amb les eines necessàries per expressar-nos en qualsevol àmbit i en qualsevol situació. Cal enriquir el català quotidià, el de la nostra llengua de cada dia, el de l'ús social. Sovint recorrem a la paremiologia per exemplificar una situació concreta, una idea, un argument.

Una altra mostra de la vigència de les parèmies és que, encara que tots els llibres d’estil periodístic no n'aconsellin l'ús, tots els diaris en van plens -però plens de debò.

A les Terres de l'Ebre, per exemple, hi ha una llarga i rica tradició oral[1] que es transmet de generació a generació. La tradició oral substancia d'una manera singular l'essència d'una cultura i d'una llengua, d'un territori, d'una identitat, la vida pagesa d'on provenim, de més lluny o de més a prop, els sentiments, les vivències. Tot: les formes de vida, de treball, de subsistència, els costums, les convencions socials, els personatges, la història tal com la veia i la veu la nostra gent. Podríem dir que les dites populars són una creació social, comunitària i contínua, que recrea històries, sentiments, saviesa antiga, consells, remeis, etc., d'una societat amb identitat pròpia. Cada llengua expressa una forma de veure el món i les dites són una expressió popular d'aquest món.

El 1994, el Servei Local de Català de Tortosa va editar el llibre Dites, cobles i rondalles, amb els reculls guanyadors del concurs del mateix nom que es va portar a terme els anys 1990, 1991 i 1992. La intenció era dignificar i difondre la tradició oral de les Terres de l'Ebre com a riquesa lingüística i cultura del català.

Refrany, proverbi i modisme[modifica | modifica el codi]

  • Un refrany o una dita és una oració completa i independent de l'exposició d'una idea, de la qual es desprèn una conclusió, ensenyament o norma de conducta. Acostuma a tenir un origen antic i fa referència a diversos temes: el temps, la feina, les malalties, la gent dels llocs, el comportament humà, remeis de salut, entre altres. Els refranys o les dites surten de la tradició oral. És una frase rimada o ritmada que fixa d'una manera codificada una pauta de vida, una creença, una dada de l'experiència. Alguns exemples de refranys són "A bons ocis, mals negocis", "A casa del paleta mai la feina no està feta" o "A l'església per resar, a la plaça per tractar".
  • Un proverbi és una frase antiga i popular que conté un ensenyament moral. Expressió d'ús corrent d'una llengua, té un alt grau de fixació al significat del qual no pot ser deduït dels dos components. Un exemple seria "Qui de jove no treballa, quan és vell dorm a la palla".
  • Un modisme és una expressió particular d'una llengua, que no s'adapta a les seves normes gramaticals o al sentit literal i usual de les seves paraules, sinó que posseeix un sentit figurat adoptat de manera convencional. També es podria definir com a tret lingüístic característic d'una llengua. Exemple: «de nyigui-nyogui». A les Terres de l'Ebre n'hi ha alguns de curiosos com "de matí manyana".
Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Frases fetes

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Nota[modifica | modifica el codi]

  1. Centre de Normalització Lingüística de les Terres de l'Ebre, Servei Local de Català de Tortosa. Dites, cobles i rondalles. Segona edició (en català). Tortosa: Servei Local de Català de Tortosa, Abril de 1994, p. 286. ISBN 84-606-1864-1. 

Enllaços d'interès[modifica | modifica el codi]

https://refranys.wordpress.com/