Fredolic (grup de bolets)
| Nom comú sense valor taxonòmic | |
|---|---|
Els fredolics són bolets carnosos, de fràgils a massissos i de làmines escotades.
Es caracteritzen pels barrets grisencs, de superfície sempre seca i que pot ser radialment fibril·losa, esquamosa o vellutada. Són bolets micorrízics que podem trobar en boscos de coníferes i de planifolis.
Hi ha espècies que formen bolets carnosos, de textura consistent, però la gran majoria de fredolics són bolets relativament fràgils, que cal collir i tractar amb cura. Per estudiar-los, el més adequat és reservar-ne una mostra en una capseta. Cal esbrinar-ne l’olor tocant-los el mínim, millor al camp, i tastar-ne la carn (pot ser molt amarga). Alguns detalls només es veuen en exemplars immadurs pel que cal collir exemplars joves i adults.[1][2][3]
Grups de fredolics[modifica]
Es diferencien quatre grans grups de fredolics i indiquem les espècies més corrents:[4][1][3]
Fredolics vers o veritables[modifica]
Són bolets de mitgencs a menuts, de barret de grisenc a negrós, vellutat o esquamós, sec, fràgil, de làmines de blanquinoses a grisenques, escotades, de cama fibrosa, buida i fràgil, de color blanc a gris o vermellós. Tots ells comestibles
- Tricholoma terreum, fredolic
- Tricholoma basirubens, fredolic de peu rosat
- Tricholoma orirubens, fredolic enrogidor
- Tricholoma squarrulosum, fredolic pebrer
- Tricholoma atrosquamosum, fredolic pebrer de cama blanca.
Fredolics bords[modifica]
Són fredolics de barret de convex a estès, sovint mamelonat, gris metàl·lic, setinat, i sempre marcat per fibril·les radials més fosques. Les làmines blanquinoses, poden tenir l’aresta negre o erosionada. De cama massissa, ferma. Carn d’olor de rave o farina i gust marcadament amarg i algun cop, a més, picant.
- Tricholoma bresadolanum, fredolic bord d’alzinar
- Tricholoma josserandii, fredolic de Josserand
- Tricholoma sciodes, fredolic bord de faig
- Tricholoma virgatum, fredolic bord picant.
Fredolics groguejants[modifica]
Són fredolics molt propers als fredolics vers però amb dues característiques diferencials: la carn i les làmines esdevenen lentament groguenques amb el pas del temps o el frec i l’olor del bolet sense ferir, que és farinosa, més o menys rància. Poden tenir romanents de vel fibrós, com a restes de cortina, que uneixen el marge del barret jove amb la cama. En un cas, en el fredolic anellat (Tricholoma cingulatum) trobem fins i tot un anell filamentós.
- Tricholoma cingulatum, fredolic anellat
- Tricholoma inocybeoides, fredolic de barret de bruixa
- Tricholoma argyraceum, fredolic de cortina
- Tricholoma scalpturatum, fredolic farinós
- Tricholoma portentosum, fredolic gros, xaberniscle negre, fredolic llenegat
Fredolics metzinosos[modifica]
Són els fredolics més perillosos i que cada any causen intoxicacions entre els consumidors de bolets. Només són dues espècies, però relativament corrents en les anyades caloroses. El fredolic gros bord (Tricholoma pardinum) és propi d’avetoses, pinedes de pi negre i fagedes. El fredolic gros filamentós (T. filamentosum) el trobarem en fagedes. Són bolets massissos, robusts, de làmines blanques, cremoses en envellir, de cama massissa, sense olor característica però que al tall o al frec desprenen olor farinosa.
- Tricholoma pardinum, fredolic gros bord
- Tricholoma filamentosum, fredolic gros filamentós.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2.
- ↑ 3,0 3,1 Gràcia i Barba, Enric. La Clau dels Bolets. Volum 2. El Papiol: efadòs, 2021, p. 112. ISBN 978-84-19239-32-7.
- ↑ Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021.