Friedrich Otto Schott

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaFriedrich Otto Schott
Otto Schott.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 17 de desembre de 1851
Witten
Mort 27 d'agost de 1935 (83 anys)
Jena
Sepultura Nordfriedhof (Jena)
Llengua materna alemany
Ciutadania Alemanya
Alma mater Universitat Friedrich Schiller de Jena
Activitat professional
Ocupació químic, glassblower, enginyer i inventor
Premis i reconeixements

Lloc web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Friedrich Otto Schott (17 de desembre de 1851, Witten - 27 d'agost de 1935, Jena) fou un químic i industrial alemany, especialista en el vidre i descobridor del vidre de borosilicat.

Schott era fill d'un fabricant de vidres de finestres, Simón Schott. Des del 1870 fins al 1873 estudià tecnologia química a la Universitat Tècnica d’Aquisgrà i a les universitats de Würzburg i Leipzig. Obtingué el doctorat en química de vidre a la Universitat Friedrich Schiller de Jena per la seva tesi "Contribució a la Teoria i Pràctica de Fabricació de Vidre".[1]

El 1879, Schott desenvolupà un nou vidre que contenia liti i que posseïa noves propietats òptiques. Schott compartí aquest descobriment amb l'òptic Ernst Abbe, i començà una llarga relació professional entre ambdós. El 1884 s'associà amb Ernst Abbe i Carl Zeiss per a fundar la Glastechnische Laboratorium Schott & Genossen a Jena. Fou aquí, durant el període 1887-1893, que Schott desenvolupà el vidre de borosilicat, el qual es distingeix per la seva alta tolerància a la calor i una resistència considerable als xocs tèrmics (canvis bruscos de temperatura) i la resistència a la degradació quan s'exposen a productes químics.

El 1926 Otto Schott es retirà del treball actiu en Schott & Associates.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Friedrich Otto Schott Modifica l'enllaç a Wikidata