Funiculì funiculà

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de cançóFuniculì funiculà

Àudio

Modifica el valor a Wikidata
Tipuscançó Modifica el valor a Wikidata
ArtistaMario Lanza Modifica el valor a Wikidata
Publicat1880 Modifica el valor a Wikidata
Gènerecançó napolitana Modifica el valor a Wikidata
Llenguanapolità Modifica el valor a Wikidata
LletraPeppino Turco Modifica el valor a Wikidata
MúsicaLuigi Denza Modifica el valor a Wikidata

Funiculì, funiculà [funikuˈli funikuˈla] és una cançó napolitana composta per Luigi Denza l'any 1880 amb lletra del periodista Peppino Turco. La cançó commemora l'obertura del primer funicular del Vesuvi. Va ser cantada per primer cop al Quisisana Hotel de Castellammare di Stabia. La cançó va tenir un gran èxit inicial.[1]

Història[modifica]

Funiculì, Funiculà va ser composta l'any 1880 a Castellammare di Stabia, la ciutat natal del compositor, Luigi Denza;[1] la lletra va ser escrita pel periodista Peppino Turco. Va ser Turco qui va impulsar a Denza a compondre-la, com a una espècie de broma, per commemorar l'obertura del primer funicular del Vesuvi el mateix any.[2] La cançó va ser cantada per primera vegada al Quisisana Hotel a Castellammare di Stabia. Posteriorment va ser presentat per Turco i Denza al festival Piedigrotta durant el mateix any i es va fer immensament popular a Itàlia i a l'estranger. Publicada per Casa Ricordi, la partitura va vendre més d'un milió de còpies en un any.[1]

Adaptacions i plagis involuntaris[modifica]

El compositor alemany Richard Strauss va sentir la cançó durant el seu viatge de sis anys per Itàlia. Ell pensà que es tractava d'una cançó tradicional relacionada amb el folklore napolità i la va incorporar a la seva obra Aus Italien. Denza el va denunciar i va guanyar el plet, obligant a Strauss a pagar-li diners.[3] El compositor rus Rimsky-Korsakov també va confondre la cançó amb una cançó popular i la va utilitzar l'any 1907 en la seva Neapolitanskaya pesenka (cançó napolitana).[4]

Lletra[modifica]

Lletra napolitana[5]
Aissera, oje Nanniné, me ne sagliette,
tu saje addó, tu saje addó
Addó 'stu core 'ngrato cchiù dispietto
farme nun pò! Farme nun pò!
Addó lu fuoco coce, ma se fuje
te lassa sta! Te lassa sta!
E nun te corre appriesso, nun te struje
sulo a guardà, sulo a guardà.
(Coro)
Jamme, jamme 'ncoppa, jamme jà,
Jamme, jamme 'ncoppa, jamme jà,
funiculì, funiculà, funiculì, funiculà,
'ncoppa, jamme jà, funiculì, funiculà!
Se n'è sagliuta, oje né, se n'è sagliuta,
la capa già! La capa già!
È gghiuta, po' è turnata, po' è venuta,
sta sempe ccà! Sta sempe ccà!
La capa vota, vota, attuorno, attuorno,
attuorno a tte! Attuorno a tte!
Stu core canta sempe nu taluorno:
Sposamme, oje né! Sposamme, oje né!
(Coro)
Jamme, jamme 'ncoppa, jamme jà,
Jamme, jamme 'ncoppa, jamme jà,
funiculì, funiculà, funiculì, funiculà,
'ncoppa, jamme jà, funiculì, funiculà!

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «DENZA, Luigi in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 12 maig 2018].
  2. Fuld, James J. The Book of World-famous Music: Classical, Popular, and Folk (en anglès). Courier Corporation, 2000. ISBN 9780486414751. 
  3. 1937-, Foreman, Edward,. Authentic singing : being the history and practice of the art of singing and teaching : in two volumes. Minneapolis, MN: Pro Musica Press, 2001. ISBN 1887117121. 
  4. Slonimsky, Nicolas. Nicolas Slonimsky: Russian and Soviet music and composers (en anglès). Psychology Press, 2004. ISBN 9780415968669. 
  5. Bivona, Mike. Traveling Around the World with Mike and Barbara Bivona. iUniverse, 2013, p. 119. ISBN 978-1-4917-1041-8.