Gèrrids

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons
Viquiespècies	Viquiespècies

Gèrrids
Gerridae
	; Gerris remigis
Enregistrament
	;
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Arthropoda
Classe	Insecta
Ordre	Hemiptera
Subordre	Heteroptera
Infraordre	Gerromorpha
Superfamília	Gerroidea
Família	Gerridae ; Leach, 1815
Subfamilies
	Rhadadotarsinae; Trepobatinae; Halobatinae; Ptilomerinae; Cylindrostethinae; Charmatometrinae; Eotrechinae; Gerrinae;

Els gèrrids (Gerridae) són una família d'hemípters heteròpters de l'infraordre Gerromorpha,^[2] que inclou els coneguts popularment com a sabaters,^[3] per bé que aquest nom s'aplica també a altres famílies de xinxes aquàtiques, com ara el Hydrometridae.^[4]

Patinen amb rapidesa sobre l'aigua aprofitant la tensió superficial d'aquest líquid i la hidrofòbia dels pèls de les seves potes i capturen insectes que cauen a l'aigua. Es coneixen vora 500 espècies situades en prop de 60 gèneres.^[1]

Noms comuns

Sabaters (d'aigua), babots, sastres, teixidors, i al País Valencià parís-pariràs, aclaridors, corredores.^{[cal citació]}

Descripció física

La seva llargada oscil·la entre 1,6 mm (en el gènere Rheumatobates) fins a 36 mm. La forma del seu cos, segons les espècies, pot anar des de prima i allargada fins a quasi completament rodona. Una característica de tots els gèrrids són les seves potes primes i allargades que els permeten de caminar sobre l'aigua sense enfonsar-s'hi. El cos i les potes estan coberts amb pèls fins. Normalment el cap és allargat. En general, les ales estan poc o gens desenvolupades. Tanmateix, algunes espècies sí que en tenen i les fan servir per a colonitzar nous hàbitats.^[1]

Ecologia

Són insectes, depredadors d'altres insectes o petits invertebrats, que viuen en basses, corrents dèbils, marjals i altres aigües quietes. Es poden moure a velocitats de 1,5 m/s.

Cinc espècies del gènere Halobates són els únics insectes que han colonitzat hàbitats dins del mar obert.^[5]

Naturalesa de les seves potes hidròfobes

Els sabaters aconsegueixen de caminar sobre l'aigua gràcies a les seves potes que no es mullen.

Segons van demostrar els biofísics Xuefeng Cao i Lei Jiang a la revista Nature la resistència de l'aigua de les potes dels sabaters és deguda a l'estructura jeràrquica que tenen gràcies al fet de ser cobertes de pèls amb una especial orientació i propietats nanomètriques més que no pas a la cera amb què estan també cobertes.^[6]

Referències i notes

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 Schuh R.T., Slater J.A. (1995). True Bugs of the World (Hemiptera: Heteroptera). Classification and Natural History. Cornell University Press, Ithaca, New York, USA. 336 pp.
↑ «ITIS - Report: Gerridae». [Consulta: 23 desembre 2021].
↑ «Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 22 desembre 2021].
↑ DCVB: Sabater.
↑ Sperling F. et al. (2001). Molecular genetics and distribution of the ocean-skater Halobates (Heteroptera: Gerridae). The ESA 2001 Annual Meeting - 2001: An Entomological Odyssey of ESA.
↑ Gao X, Jiang L «Biophysics: water-repellent legs of water striders». Nature, 432, 7013, 2004, pàg. 36. DOI: 10.1038/432036a. PMID: 15525973.

Enllaços externs

[Schuh-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 Schuh R.T., Slater J.A. (1995). True Bugs of the World (Hemiptera: Heteroptera). Classification and Natural History. Cornell University Press, Ithaca, New York, USA. 336 pp.

[2] «ITIS - Report: Gerridae». [Consulta: 23 desembre 2021].

[3] «Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 22 desembre 2021].

[moll01-4] DCVB: Sabater.

[5] Sperling F. et al. (2001). Molecular genetics and distribution of the ocean-skater Halobates (Heteroptera: Gerridae). The ESA 2001 Annual Meeting - 2001: An Entomological Odyssey of ESA.

[6] Gao X, Jiang L «Biophysics: water-repellent legs of water striders». Nature, 432, 7013, 2004, pàg. 36. DOI: 10.1038/432036a. PMID: 15525973.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]