GBH (grup)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióGBH
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusgrup de música Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1978, Birmingham Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Activitat1978 Modifica el valor a Wikidata –
Segell discogràficClay Records Modifica el valor a Wikidata
GènereHardcore punk i street punk (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Lloc webgbhuk.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: GBH.official Twitter (X): gbhuk Last fm: GBH Musicbrainz: 72f62c54-ffa6-4c67-a396-3aa890840fc7 Songkick: 541522 Discogs: 257143 Allmusic: mn0000202235 Deezer: 8252 Modifica el valor a Wikidata

GBH (abans conegut com a Charged GBH)[1][2] és un grup de punk rock anglès que es va formar l'any 1978 amb el cantant Colin Abrahall, el guitarrista Colin «Jock» Blyth, el baixista Sean McCarthy (reemplaçat per Ross Lomas al cap de dos anys)[3][4] i el bateria Andy «Wilf» Williams.[5][6][7] El grup segueix en actiu i de gira, i va publicar el seu dotzè àlbum d'estudi, Momentum, amb Hellcat Records el 2017.[8]

Història[modifica]

GBH van ser els pioners de l'street punk britànic, sovint sobrenomenat UK82, juntament amb Discharge, Broken Bones, The Exploited i The Varukers. La seva influència ha tingut un gran ressò en el heavy metal, inclosos els primers àlbums de Bathory,[9] Hellhammer/Celtic Frost[10] i Exodus,[11] i en cadascun dels big four del thrash metal: Metallica, Megadeth, Slayer i Anthrax.[12][13] El líder de Metallica, James Hetfield, ha expressat repetidament el seu entusiasme per GBH i ha reconegut que aquests grups van ser per a ell el començament del thrash.[14][15] GBH també ha influït en grups de rock dels anys 1990 i 2000 com Nirvana, Queens of the Stone Age, Green Day, The Offspring i Rancid.[13][16]

El 1982 es va publicar el primer LP de GBH, City Baby Attacked by Rats, que va arribar al número 17 a la UK Albums Chart, així com al número 2 a la UK Indie Chart. L'èxit del primer àlbum es va repetir amb el seu segon LP, City Babys Revenge, l'any 1983, i els va permetre fer gires més extenses per Amèrica i Europa. Al Carlisle Punk Festival, GBH va ser cap de cartell amb The Exploited, i va compartir escenari amb The Toy Dolls, Chelsea i The Destructors. L'any 1984, el grup va prescindir del «Charged» del seu nom i es va convertir en GBH (grievous bodily harm).[5][17]

GBH es va inspirar en l'speed metal, especialment de Motörhead i Tank, en l'àlbum de 1992 Church of the Truly Warped, tot i que des d'aleshores va tornar a un so més punk.[5]

Cronologia[modifica]

Discografia[modifica]

Àlbums d'estudi[modifica]

Any Títol Discogràfica
1982 City Baby Attacked by Rats Clay
1983 City Babys Revenge Clay
1986 Midnight Madness and Beyond Rough Justice
1987 No Need To Panic Rough Justice
1989 A Fridge Too Far Rough Justice
1990 From Here To Reality Rough Justice
1992 Church of the Truly Warped Rough Justice
1996 Punk Junkies We Bite
2002 Ha Ha Go Kart
2004 Cruel and Unusual Idol
2010 Perfume and Piss Hellcat
2017 Momentum Hellcat

Miniàlbum[modifica]

Any Títol Discogràfica
1981 Leather, Bristles, Studs and Acne Clay

Àlbums en directe[modifica]

Any Títol Discogràfica
1989 No Survivors Clay
1994 Live In Japan (Kawasaki, 1991) Anagram
1996 Celebrity Live Style (later released as Live In Los Angeles on Anagram) Cleopatra
2014 Dover Showplace 1983 Cleopatra
2015 Live at the Ace Brixton 1983 Radiation Reissues
2015 City Baby Attacked by Rats (CD album) Secret Records
2020 Best of Live (vinyl) Secret Records

Àlbums recopilatoris[modifica]

Any Títol Discogràfic
1982 Leather, Bristles, No Survivors and Sick Boys... Clay
1986 Clay Years 1981–1984 Clay
1989 No Survivors '83 Clay
1992 The Clay Recordings Clay
1995 The Clay Punk Singles Collection Clay
1999 Punk Rock Hits Cleopatra
2002 The Punk Singles 1981–84 Castle
2005 Dead on Arrival: A Punk Rock Anthology Sanctuary
2007 Race Against Time: The Complete Clay Recordings Castle

Maquetes[modifica]

Anye Títol
1980 1980 Demo
1980 Practice 1980

Referències[modifica]

  1. Mark Deming. «G.B.H. Biography». AllMusic.
  2. «4:39-5:20 : Interview with Erin Micklow from June 13, 2018 on YouTube titled, " GBH interview LATEST ALBUM: MOMENTUM, GETTING MARRIED IN VEGAS, HOW COLIN DOES HIS HAIR"». YouTube. Arxivat de l'original el 2024-03-22. [Consulta: 22 març 2024].
  3. Glasper, Ian. Burning Britain: The History of UK Punk 1980–1984, May 2014. ISBN 978-1-60486-989-7. 
  4. «Adiós Lili Marleen: Entrevista a Ross Lomas (GBH)», 30-10-2013. [Consulta: 22 març 2024].
  5. 5,0 5,1 5,2 Colin Larkin. The Guinness Who's Who of Heavy Metal. Second. Guinness Publishing, 1995, p. 142. ISBN 0-85112-656-1. 
  6. Conto, Juan Pablo. «"El punk siempre será relevante porque dice la verdad": Una charla con GBH» (en castellà), 24-06-2016. [Consulta: 22 març 2024].
  7. Castillón, Xavier. «La històrica banda ‘punk' GBH actuarà dissabte vinent al Ktatonik de Llançà». El Punt Avui, 28-01-2024. [Consulta: 22 març 2024].
  8. Faulkner, Cole. «GBH - Momentum» (en anglès americà), 10-01-2018. [Consulta: 22 març 2024].
  9. «Interview: Quorthon (Bathory)». Deathmetal.org. [Consulta: 16 novembre 2019].
  10. Grow, Kory. «The Triumph of Tom G. Warrior». Rollingstone.com, 15-08-2019. [Consulta: 3 setembre 2021].
  11. «Exodus Family Tree — The Metal». givememetal.com. [Consulta: February 9, 2022].
  12. Arriaga, Robert. «Fast and Frightening». SF Weekly, February 24, 1999. Arxivat de l'original el 9 February 2022. [Consulta: February 9, 2022].
  13. 13,0 13,1 «GBH / Fang in San Francisco - Time Out». timeout.com. [Consulta: February 9, 2022].
  14. «METALLICA's JAMES HETFIELD Reveals His Favorite Non-'Big Four' Thrash Bands». Blabbermouth.net, 15-05-2017. [Consulta: 3 setembre 2021].
  15. «German-born Industrial Rock Group Kmfdm Has 'No Pity For The Majority'». Arxivat de l'original el 26 June 2015. [Consulta: 25 octubre 2021].
  16. «GBH Announce First US Tour in Five Years». Ultimate Guitar. [Consulta: March 2, 2023].
  17. «GBH – As Charged ..». Njhindl1.demon.co.uk. Arxivat de l'original el 8 May 2009.