Gai Calpurni Pisó (cònsol 180 aC)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGai Calpurni Pisó
Nom original(la) C. Calpurnius C.f.C.n. Piso Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 230 aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort180 aC Modifica el valor a Wikidata (49/50 anys)
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Pretor
186 aC – 186 aC
Governador romà Hispània Ulterior
186 aC – 184 aC
Triumvir coloniis deducendis (en) Tradueix
181 aC – 181 aC
Cònsol romà
180 aC – 180 aC
Juntament amb: Aulus Postumi Albí
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana mitjana Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaCalpurnius Piso Modifica el valor a Wikidata
CònjugeHostília Quarta Modifica el valor a Wikidata
FillsGneu Calpurni Pisó, Luci Calpurni Pisó Cesoní, Quint Calpurni Pisó Modifica el valor a Wikidata
ParesGai Calpurni Pisó (pretor 211 aC) Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
GermansLuci Calpurni Pisó (polític) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Gai Calpurni Pisó (llatí: Gaius Calpurnius C. f. C. n. Piso) va ser un magistrat romà. Formava part de la gens Calpúrnia, una família romana d'origen plebeu.

Era fill de Gai Calpurni Pisó, que va ser pretor l'any 211 aC. Ell mateix va ser pretor l'any 186 aC i va rebre la Hispània Ulterior com a província. Va exercir com a propretor l'any següent, el 185 aC derrotant els lusitans i celtibers, i el 184 aC va retornar a Roma on va celebrar un triomf.

L'any 181 aC va ser un dels triumvirs encarregat de fundar la colònia de Graviscae a Etrúria, i el 180 aC va ser elegit cònsol amb Aulus Postumi Albí. Va morir en l'exercici del càrrec segurament a causa de la pesta encara que el poble va sospitar que havia estat enverinat per la seva dona Hostília Quarta, ja que el fill d'aquesta d'un anterior matrimoni, Quint Fulvi Flac, va succeir a Pisó com a cònsol sufecte.[1]

Referències[modifica]

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Londres: John Murray, 1876, p. 372.