Gai Furni (tribú 50 aC)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGai Furni
Nom original (la) Gaius Furnius
Biografia
Naixement segle I aC
  Tribú de la plebs 


  Governador romà 

Activitat
Ocupació Polític
Període República Romana
Modifica les dades a Wikidata

Gai Furni (Caius Furnius) fou un magistrat romà. Fou tribú de la plebs el 50 aC i amic de Ciceró. Fou a proposta seva que Ciceró fou cridat després d'estar un any a Cilícia i el senat li va concedir un "Donar gràcies". La clàusula inclosa per Furni que condicionava el retorn de Ciceró al fet que els parts romanguessin tranquils a l'estiu de l'any 50, no va agradar a Ciceró, ja que l'estiu era el temps més freqüent en què es produïen atacs aïllats.

Es va oposar a la proposta dels optimats de què Juli Cèsar havia de renunciar immediata i incondicionalment al proconsolat de la Gàl·lia. El 49 aC, iniciada la guerra civil, Cèsar el va enviar a Ciceró amb una carta.

Ciceró també el va recomanar el 43 aC a Luci Munaci Planc que era procònsol a la Gàl·lia Transalpina, on Furni fou llegat del procònsol durant la guerra entre Marc Antoni i Octavi August i romangué al càrrec fins a la batalla de Filips el 42 aC.

Durant la guerra entre Marc Antoni i Octavi, va informar a Ciceró dels sentiments de les legions i comandants a Hispània i la Gàl·lia. A la guerra de Perusa va prendre part junt amb Lluci Antoni; va defensar Sentinum (Úmbria) contra Octavi August. Fou un dels tres oficials comissionats per Lluci Antoni per negociar la rendició de Perusa i com que fou molt ben rebut per Octavi va despertar sospites entre els antonians.

El 35 aC fou prefecte d'Àsia sota Marc Antoni i va fer presoner a Sext Pompeu que havia anat a la zona després de la seva derrota a mans d'Agripa el 36 aC. Després de la batalla d'Àccium (31 aC) es va reconciliar amb August per mediació del seu fill Gai Furni, i va rebre el rang de senador consular essent nomenat un dels cònsols sufectes de l'any 29 aC.

Després fou procònsol de la Tarraconense.[1][2] Tenint assetjats als càntabres al Setge de Castro Medulio[3] el 22 aC, aquests es van suïcidar enverinant-se o amb ferint-se amb espases[4]

Referències[modifica]

  1. (castellà) Ibercronox, Gobernadores de la província Tarraconense
  2. Dió Cassi; Florus 4.12.)
  3. Vicetto, Benito. Historia de Galicia (en castellà). Nicasio Taxonera, 1866, p. vol.2, p.76. 
  4. (anglès)