Gai Servili Estructe Ahala (mestre de la cavalleria)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGai Servili Estructe Ahala
Ahala.jpg
Biografia
Naixement segle V aC
Mort segle V aC
  Mestre de cavalleria Luci Quint Cincinnat I

Activitat
Ocupació Militar
Període República Romana
Modifica les dades a Wikidata
Un denari romà encunyat per Brut, que afirmava descendir de Servili Ahala, ca. 54 aEC

Gai Servili Estructe Ahala (en llatí: Caius Servilius Structus Ahala) va ser un polític del segle V aC a l'antiga Roma, considerat per molts escriptors posteriors d'haver estat un heroi. La seva fama es basava en l'afirmació que va salvar Roma d'Espuri Meli l'any 439 aC matant-lo amb una daga oculta sota l'aixella. Açò podria ser menys un fet històric i més un mite etiològic, inventat per explicar el cognomen Servília "Ahala"/"Axilla", que significa "aixella" i és probablement d'origen etrusc.[1]

Tal com relata Titus Livi i altres autors, Ahala va servir com a magister equitum l'any 439 aC sota la dictadura de Luci Cincinnat (nomenat amb l'excusa que Espuri Meli conspirava contra l'estat). Al ser nomenat el dictador tots els llocs estratègics i el Capitoli van ser controlats per partidaris dels patricis, i al mati, quan el poble es va concentrar al Fòrum encapçalat per Meli, Ahala es va presentar i el va comminar a presentar-se davant el dictador. Meli es va refugiar a un palau però va ser capturat per Ahala i assassinat.[2][3][4] Encara que més tard aquest fet va ser considerat una heroïcitat, al seu temps Ahala va ser jutjat pel seu crim i va escapar a la condemna per un exili voluntari. L'any 436 aC un tribú de nom Espuri Meli va proposar una llei per confiscar les propietats d'Ahala, però la llei va ser rebutjada.

Referències[modifica]

  1. Smith, William. Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. 1. Little, Brown and Company, 1867, p. 83. «Ahala, C. Servilius Structus» 
  2. Titus Livi. Ab Urbe Condita IV. 13, 14
  3. Joan Zonaràs. Ἐπιτομὴ Ἱστοριῶν VII. 20
  4. Dionís d'Halicarnàs, Exc. Mai, I. p. 3