Vés al contingut

Galinsoga ciliata

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuGalinsoga ciliata
Galinsoga quadriradiata Modifica el valor a Wikidata

Galinsoga ciliata
Planta
Tipus de fruitaqueni Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreAsterales
FamíliaAsteraceae
GènereGalinsoga
EspècieGalinsoga quadriradiata Modifica el valor a Wikidata
Raf. Blake

Galinsoga ciliata és una espècie de planta asteràcia. És planta nativa del neotròpic (Amèrica tropical). S'ha estés en altres llocs del món incloent Catalunya.

Viu en llocs ombrívols i frescals. Es considera una mala herba en el conreu del cafè, a més d'hostatjar nematodes perjudicials per a les plantes cultivades. També ocasionalment és una planta medicinal.

Descripció

[modifica]

Aquesta espècie té les fulles menors i més estretes que altres del seu gènere. El seu mecanisme fotosintètic és per la via C3.

Arriba a fer 50 cm d'alt.

Taxonomia

[modifica]

Galinsoga ciliata va ser descrita per Raf. Blake i publicat a Rhodora 24(278): 35. 1922.[1]

Etimologia

L'epítet específic ciliata en llatí aludeix a la mena com de cilis que tenen les seves fulles.

Sinònims
  • Adventina ciliata Raf.[2]
  • Galinsoga aristulata Auct. Fl. Europ.
  • Galinsoga bicolorata H. St. John & D. White
  • Galinsoga caracasana (de Candolle) Schultz-Bipontinus
  • Galinsoga quadriradiata Ruiz, & Pav.
  • Galinsoga quadriradiata subsp. hispida (DC.) Thell.
  • Galinsoga parviflora var. hispida DC.
  • Galinsoga urticifolia (Kunth) Benth.
  • Wilburgia urticifolia Kunth

Referències

[modifica]
  1. «Galinsoga ciliata». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 17 agost 2012].
  2. Galinsoga ciliata en PlantList

Bibliografia

[modifica]
  1. Anzola M., Luis H. Índice Agropecuario (Venezuela) (en español). 37a ed.. Agroluca C.A., 2012. 
  2. Abrams, L. & R. S. Ferris. 1960. Bignonias to Sunflowers. 4: 732 pp. In L. Abrams Ill. Fl. Pacific States. Stanford University Press, Stanford.
  3. Brako, L. & J. L. Zarucchi. (editors) 1993. Catalogue of the Flowering Plants and Gymnosperms of Peru. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 45: i–xl, 1–1286.
  4. Cabrera, A. L. 1978. Compositae. Fl. Prov. Jujuy 10: 1–726.
  5. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  6. Gibbs Russell, G. E., W. G. Welman, E. Reitief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. v. Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
  7. Gleason, H. A. 1968. The Sympetalous Dicotyledoneae. vol. 3. 596 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
  8. Hitchcock, C. H., A. J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1984. Compositae. Part V.: 1–343. In Vasc. Pl. Pacif. N.W.. University of Washington Press, Seattle.
  9. Long, R. W. & O. K. Lakela. 1971. Fl. Trop. Florida i–xvii, 1–962. University of Miami Press, Coral Cables.
  10. Molina Rosito, A. 1975. Enumeración de las plantas de Honduras. Ceiba 19(1): 1–118.
  11. Moss, E. H. 1983. Fl. Alberta (ed. 2) i–xii, 1-687. University of Toronto Press, Toronto.
  12. Radford, A. E., H. E. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill.
  13. Scoggan, H. J. 1979. Dicotyledoneae (Loasaceae to Compositae). Part 4. 1117–1711 pp. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
  14. Small, J. K. 1933. Man. S.E. Fl. i–xxii, 1–1554. Published by the Author, New York