Galinsoga ciliata

Galinsoga ciliata

Galinsoga quadriradiata
Galinsoga ciliata
Planta
Tipus de fruit	aqueni
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Asterales
Família	Asteraceae
Gènere	Galinsoga
Espècie	Galinsoga quadriradiata Raf. Blake

Galinsoga ciliata és una espècie de planta asteràcia. És planta nativa del neotròpic (Amèrica tropical). S'ha estés en altres llocs del món incloent Catalunya.

Viu en llocs ombrívols i frescals. Es considera una mala herba en el conreu del cafè, a més d'hostatjar nematodes perjudicials per a les plantes cultivades. També ocasionalment és una planta medicinal.

Descripció

Aquesta espècie té les fulles menors i més estretes que altres del seu gènere. El seu mecanisme fotosintètic és per la via C3.

Arriba a fer 50 cm d'alt.

Taxonomia

Galinsoga ciliata va ser descrita per Raf. Blake i publicat a Rhodora 24(278): 35. 1922.

Etimologia

L'epítet específic ciliata en llatí aludeix a la mena com de cilis que tenen les seves fulles.

Sinònims

• Adventina ciliata Raf.
• Galinsoga aristulata Auct. Fl. Europ.
• Galinsoga bicolorata H. St. John & D. White
• Galinsoga caracasana (de Candolle) Schultz-Bipontinus
• Galinsoga quadriradiata Ruiz, & Pav.
• Galinsoga quadriradiata subsp. hispida (DC.) Thell.
• Galinsoga parviflora var. hispida DC.
• Galinsoga urticifolia (Kunth) Benth.
• Wilburgia urticifolia Kunth

Bibliografia

1. Anzola M., Luis H. Índice Agropecuario (Venezuela) (en español). 37a ed.. Agroluca C.A., 2012. 
2. Abrams, L. & R. S. Ferris. 1960. Bignonias to Sunflowers. 4: 732 pp. In L. Abrams Ill. Fl. Pacific States. Stanford University Press, Stanford.
3. Brako, L. & J. L. Zarucchi. (editors) 1993. Catalogue of the Flowering Plants and Gymnosperms of Peru. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 45: i–xl, 1–1286.
4. Cabrera, A. L. 1978. Compositae. Fl. Prov. Jujuy 10: 1–726.
5. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
6. Gibbs Russell, G. E., W. G. Welman, E. Reitief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. v. Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
7. Gleason, H. A. 1968. The Sympetalous Dicotyledoneae. vol. 3. 596 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
8. Hitchcock, C. H., A. J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1984. Compositae. Part V.: 1–343. In Vasc. Pl. Pacif. N.W.. University of Washington Press, Seattle.
9. Long, R. W. & O. K. Lakela. 1971. Fl. Trop. Florida i–xvii, 1–962. University of Miami Press, Coral Cables.
10. Molina Rosito, A. 1975. Enumeración de las plantas de Honduras. Ceiba 19(1): 1–118.
11. Moss, E. H. 1983. Fl. Alberta (ed. 2) i–xii, 1-687. University of Toronto Press, Toronto.
12. Radford, A. E., H. E. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill.
13. Scoggan, H. J. 1979. Dicotyledoneae (Loasaceae to Compositae). Part 4. 1117–1711 pp. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
14. Small, J. K. 1933. Man. S.E. Fl. i–xxii, 1–1554. Published by the Author, New York