Gata rabiosa
Ranunculus sceleratus  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| NatureServe | segur |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Ranunculales |
| Família | Ranunculaceae |
| Tribu | Ranunculeae |
| Gènere | Ranunculus |
| Espècie | Ranunculus sceleratus L., 1753 Ranunculus sceleratus |
.svg){kind=icon}
La gata rabiosa[1] (Ranunculus sceleratus) és una espècie de planta de la família Ranunculaceae natural de tot Europa, Amèrica del Nord i Àsia i que creix en llocs humits i arenosos.[2]
Descripció
[modifica]És una planta anual de tiges erectes i buides que fan entre 15 i 50 cm. Les tiges són algunes erectes i d'altres postrades. Dels nusos de les tiges postrades sorgeixen nous estolons que s'arrelen a terra. Aquesta és la principal forma de reproducció de la planta i li permet estendre’s ràpidament. Té fulles de color verd clar; les basals més o menys arrodonides, reniformes, més o menys lobades, dentades o trisectes. Les caulinars tripartides, amb els segments linears o oblongs; les fulles més superiors solen ser sèssils i més o menys enteres. Les flors són nombroses, petites (al voltant d'1 cm de diàmetre), estan formades per 5 pètals lliures de color groc pàl·lid i nombrosos estams, de manera semblant a altres ranuncles.[5][6]
Es diferencia de de tots els altres ranuncles per les característiques dels fruits: Té un cúmul molt nombrós (entre 70 i 100) d'aquenis petits (entre 1 i 1,5 mm longitud), disposats sobre un eix allargat, oblong o el·lipsoidal. Els aquenis madurs són ovoides i poc comprimits, subglobulosos, amb la superfície lleugerament rugosa.[3][7] Desprèn un fort aroma de mel quan s'olora des de prop.[8]
Totes les parts de la planta són tòxiques en fresc degut a la presència de protoanemonina, tant per humans com pels animals, tot i que diverses cultures indígenes n'han fet ungüents i altres preparats amb efectes antiinflamatoris, antifúngics i antimicrobians. Aquesta toxina es destrueix quan la planta s'asseca o és sotmesa a escalfor.[9][10] En contacte amb la pell, pot provocar butllofes i si entra en contacte amb la boca inflama la llengua i pot provocar vòmits i diarrea. Si es consumeix en excés pot provocar orina amb sang, tremolors i en casos estranys, convulsions.[11]
Floreix a la primavera, entre els mesos de març i juliol.
detall de les flors i el receptacle floral oblong.
inflorescència i fulles superiors.
fulles inferiors arrodonides, dividides.
fulles caulinars.
aspecte general
Distribució i hàbitat
[modifica]La trobarem en prats humits, fangosos, a la cua de pantans i altres zones humides com torrents, canals, fonts, basses, albuferes i horts. És nativa a gran part de l'hemisferi nord, bàsicament a Europa, Àsia i Amèrica del Nord.[12][13] Viu de forma dispersa per gran part de la península Ibèrica i dels Països Catalans, sobretot en aiguamolls més o menys litorals, ja que defuig les àrees més fredes: Des de la plana del Rosselló, a la Catalunya del Nord, o el Baix Llobregat i el delta de l'Ebre a Catalunya; fins a l'Albufera de València o al Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva al País Valencià. També en aiguamolls litorals de Mallorca i Menorca.[14][15]
Cultiu
[modifica]La podem reproduir fàcilment de fragmentació. Haurem de tallar les tiges més llenyoses en fragments que tinguin un mínim de tres nusos o bé uns 30 cm i les plantarem en la mateixa orientació en què es trobaven. Al cap de pocs dies començaran a desenvolupar arrels.[8]
Referències
[modifica]- ↑ «gata rabiosa - Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 21 març 2024].
- ↑ «USDA Plants Database» (en anglès). United States Department of Agriculture Natural Resources Conservation Service. [Consulta: 1r març 2024].
- 1 2 «Ranunculus sceleratus L.». Herbari Virtual del Mediterrani Occidental - Àrea de Botànica, Departament de Biologia, Universitat de les Illes Balears. [Consulta: 1r març 2024].
- ↑ «Gata rabiosa, herba de foc o sardònia – El medi natural del Bages i del Moianès». [Consulta: 1r març 2024].
- ↑ Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.I, pàg.264. ISBN 84-7226-592-7 (Vol. I).
- ↑ Kentish Cook, Christopher David. «Ranunculus» (en castellà). flora iberica. [Consulta: 28 juliol 2026].
- ↑ «Ranunculus sceleratus in Flora of North America @ efloras.org». [Consulta: 1r març 2024].
- 1 2 «Herba de foc - Ranunculus sceleratus». Viver Tres Turons. [Consulta: 1r març 2024].
- ↑ Prieto, J. M; Recio, M. C; Giner, R. M; Máñez, S; Rı́os, J. L «Pharmacological approach to the pro- and anti-inflammatory effects of Ranunculus sceleratus L.». Journal of Ethnopharmacology, 89, 1, 01-11-2003, p. 131-137. DOI: 10.1016/S0378-8741(03)00271-X. ISSN: 0378-8741.
- ↑ Cao, Shanshan; Hu, Min; Yang, Lingli; Li, Meiqin; Shi, Zhen «Chemical Constituent Analysis of Ranunculus sceleratus L. Using Ultra-High-Performance Liquid Chromatography Coupled with Quadrupole-Orbitrap High-Resolution Mass Spectrometry». Chemical Constituent Analysis of Ranunculus sceleratus L. Using Ultra-High-Performance Liquid Chromatography Coupled with Quadrupole-Orbitrap High-Resolution Mass Spectrometry, 27-05-2022.
- ↑ «¿El apio sardónico es venenoso para las mascotas?» (en castellà). [Consulta: 1r març 2024].
- ↑ «Ranunculus sceleratus Calflora». [Consulta: 1r març 2024].
- ↑ «Celery-leaved Buttercup (Ranunculus Sceleratus) - UICN Red List» (en anglès). UICN Red List. [Consulta: 1r març 2024].
- ↑ FONT, XAVIER. «cerca: Ranunculus sceleratus». Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona. [Consulta: 2026].
- ↑ «anthos.es. Cerca:Ranunculus sceleratus» (en castellà). Sistema de información de las plantas de España.. Real Jardín Botánico, CSIC- Fundación Biodiversidad. [Consulta: 2026].
