Gegants de Sant Just Desvern
 Els Gegants nous i vells de Sant Just Desvern per la Festa Major de 2007 | |
| Any | 1948/1954? |
|---|---|
| Població | Sant Just Desvern |
| Constructor | Domènec Umbert i Vilaseró |
| Pastor | |
| Any | 1948/1954? |
| Constructor | Domènec Umbert i Vilaseró |
| Alçada | 360 |
| Pes | 38 |
| Justa | |
| Any | 1948/1954? |
| Alçada | 355 |
| Pes | 37 |
| Montserrat | |
| Any | 1955 |
| Alçada | 210 |
| Pes | 21 |
Els Gegants de Sant Just Desvern són dues parelles de gegants de Sant Just Desvern, municipi del Baix Llobregat. Se n'encarrega de fer-los ballar la Colla de Geganters de Sant Just Desvern.[1]
La primera parella que va arribar al municipi, l'any 1954 o 1948[nota 1] van ser els actuals Gegants Vells de Sant Just Desvern, Pastor i Justa, una parella de gegants reis construïts per Domènec Umbert i Vilaseró, aleshores col·laborador del taller i botiga El Ingenio de Barcelona.[2] La parella reial té una alçada de 3,60 m i 38 kg de pes ell i una alçada de 3,55 m i 37 kg de pes ella. Van estrenar-se per Corpus, el 5 de juny de 1954.[3][4] L'any 1955 va arribar la geganteta Montserrat, amb una alçada de 2,10 m i 21 kg de pes, comprada també a El Ingenio de Barcelona.
Posteriorment, l'any 1988, coincidint amb la celebració del mil·lenari de Sant Just Desvern, van arribar els Gegants Nous, Gentil i Flor de Neu, obra del solsoní Manel Casserres i Boix. Representen un cavaller i una dama, dos personatges extrets de l'obra de mossèn Jacint Verdaguer, Canigó. Gentil és el fill del Comte Tallaferro i mentre està en missió de parar l'atac dels musulmans coneix Flordeneu, la reina de les fades, la qual el sedueix. En Gentil té una alçada de 3,90 m i un pes de 60 kg i la Flor de Neu té una alçada de 3,70 m i un pes de 31 kg.[3] Des de 1990 existeix el Ball de Gegants de Sant Just Desvern i des de 1991 els gegants de Sant Just Desvern resten en exposició permanent a la capella de la Masia de Can Ginestar, cedida per l'ajuntament.[5] El fons de l'associació que els gestiona ha sigut catalogat pel Centre d'Estudis Santjustencs.[6]
Notes[modifica]
- ↑ Hi ha una contradicció entre la data d'estrena 1948 i les dimensions, esmentades a la fitxa tècnica de Fets-La Nau, cultura i tradició i les del web de la colla que l'estrena el 1954. De totes maneres, Domènec Umbert, des del 1952 ja no treballava a El Ingenio, taller que va deixar el 1952.
Referències[modifica]
- ↑ Malaret i Amigó, Antoni. L'origen i la història dels carrers de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern: Miscel·lània d'estudis santjustencs, 1998, p. 19.
- ↑ «Justa - Colla Gegantera de Sant Just Desvern». Fets. La Nau, cultura i tradició, s.d.. [Consulta: 25 juliol 2015]. i «Pastor - Colla Gegantera de Sant Just Desvern».
- ↑ 3,0 3,1 «Els Gegants». Gegants de Sant Just Desvern, 18-10-2006. [Consulta: 18 març 2012].
- ↑ «Sant Just Desvern». web. Fem turisme.cat. Arxivat de l'original el 24 de juliol 2015. [Consulta: 24 juliol 2015].
- ↑ «A finals d'octubre de 2002 els nois i noies de 3r de primària de l'escola Montserrat van fer una sortida per conèixer algunes de les antigues masies de Sant Just Desvern». Ajuntament de Sant Just Desvern, s.d.. Arxivat de l'original el 2010-09-26. [Consulta: 22 març 2012].
- ↑ Almela i Casanova, Miquel; Cunties i Villanova, Jordi; Gironès i Vilardebò, Jordi. «Museu virtual en xarxa: una eina per difondre les col·leccions d'àmbit local». A: DD.AA.. Patrimoni, història local i didàctica. Homenatge a Jaume Codina (pdf). Consell Comarcal del Baix Llobregat i Edicions del Llobregat, 2012, p. 468-478. ISBN 978-84-938801-6-3.