Argelagó

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Genista hispanica)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuArgelagó
Genista hispanica Modifica el valor a Wikidata
Genista hispanica2.jpg
Aspecte d'una mata florida Genista hispanica
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN83759014 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreFabales
FamíliaFabaceae
TribuGenisteae
GènereGenista
EspècieGenista hispanica Modifica el valor a Wikidata
L. (1753)

L'argelagó[1] (Genista hispanica) és una espècie de planta fanerògama de la família de les fabàcies. Se l'anomena «olaguina» a la província de Burgos i a La Rioja. «Aliaga negral» a la província de Sòria; «churro» al nord de Burgos; «ote oria» en vascó antic de la Rioja .[2] Argilaga per la zona del País Valencià. En castellà: «abrojos» (Astúries), «abulaga, algoma, aliaga de ciento en pie» (Logronyo), «cascabla, cascaula, espárrago, hierba de la matriquera» (Aragó), «ulagiño» (Logronyo).[3]

Morfologia[modifica]

Aspecte de les tiges i el fruit

Forma una mata intricada de 30-60 cm d'altura de color verd fosc i aspecte semiesfèric i encoixinat, amb espines ramificades i verdes amb puntes de 5 a 15 mm de longitud. Fulles lanceolades de 6 a 11 mm de longitud. Flors grogues en grups terminals. Els llegums són curts i corbats d'1 cm de longitud. Floreix a la primavera originant un paisatge un color groc daurat molt viu. Els nombres cromosòmics de Genista hispanica (Fam. Leguminosae) i tàxons infraespecífics = Genista hispanica subsp. hispanica L.: n=18; 2n=36.[4][3]

Distribució i hàbitat[modifica]

Es distribueix por la zona mediterrània de la península Ibèrica i sud de França. L'argelagó entapissa carrascars, rouredes de carrasca i grevoledes aclarides. També cobreix vores de fagedes xeròfiles i rouredes, així com matollars i pastures de muntanya en els contraforts de la Serralada Cantàbrica por Palència i Lleó i nord de Burgos. Abunda en la Sierra de la Demanda i nord de Sòria per la Sierra Cebollera. A les muntanyes de Miranda de Ebro arriba a créixer inclús en el garrigar. És una espècie heliòfila que ocupa los clarianes del boscs o los pastures i rasos a partir dels 1.000 metres d'altitud fins als 1.500. En general ocupa sols calcaris i margosos i més rarament en terrenys silícics, sent indicadora de substrats neutres. És més exigent en humitat que l'argelaga borda (Genista scorpius).

Importància econòmica i cultural[modifica]

Planta decorativa molt utilitzada a Europa como ornamental en jardins de rocall i vores per la seva preciosa floració estiuenca. Es multiplica por llavor en febrer o per esqueix verd en agost.

Los cavalls que viuen semisalvatges a les muntanyes, com passa amb els de la raça losina i els asturcons, la busquen amb fruïció en hivern. Inclús arriben a treure la neu con sus cascos para accedir a aquest selecte, tot i que espinòs farratge.[2]

Referències[modifica]

  1. «Argelagó». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  2. 2,0 2,1 Oria de Rueda, J.A.; Diez J. Guía de árboles i arbustos de Castilla y León. Palencia:Cálamo, 2003. ISBN 84-95018-46-2. 
  3. 3,0 3,1 «Genista hispanica». Real Jardín Botánico: Flora Ibérica.[Enllaç no actiu]
  4. Variabilidad cromosómica de las Genisteas de la flora española en relacción con su ecología. Sañudo, A. Ci. Biol. Ecol. Sist. 1(2): 43-52 (1972).

Bibliografia[modifica]

  • Heywood, V.H. & Ball, P.W. (1968) Leguminosae. In: Flora Europaea Vol. 2. ed. Tutin, T.G. et al.
  • Linnaeus, C. von (1753) Sp. Pl.
  • Vicioso, C. (1953) Genisteas Espaniolas 1. Min. de Agric. Madrid No. 67
  • Stace, C. (1991) New Flora of the British Isles. Cambridge Univ. Press
  • Chittenden, F.J. (1951) The RHS Dictionary of Gardening II. Oxford Univ. Press
  • Polunin, O. & Smythles, B.E. (1973) Fls. of South-West Europe. Oxford Univ. Press
  • Polunin, O. (1969) Flowers of Europe.O.U.P.

Enllaços externs[modifica]