Vés al contingut

Gens Herènnia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La gens Herènnia (llatí: Herennia gens) va ser una gens romana d'origen samnita que inicialment s'havien establert a Campània i finalment van esdevenir una gens plebea a Roma. Eren una família important a Itàlia, i eren els patrons dels Maris (la família de Gai Màrius).

Un cert Herenni, esmentat per Titus Livi (23.43), va ser senador a Nola a la Campània. Marc Herenni, esmentat per Plini el Vell, va ser decurió a Pompeia cap a l'any 63 aC. Exsisteixen monedes amb el nomen Herenni i el cognomen Sícul, i consta algun Herenni a Leptis Magna (Tripolitana) com a comerciant, activitat a la qual es va dedicar almenys una branca de la família especialment a Sicília i Àfrica, comprant i exportant silfi o ferula Tingitana.

Els Fasti en parlen per primera vegada l'any 93 aC, i va ser sota l'imperi quan van exercir els principals càrrecs provincials i militars de l'època. La dona de l'emperador Deci, Herènnia Etruscil·la, formava part d'aquesta família. Sota la república van usar els cognomina Balb, Bas, Cerpini (Cerpinius), Ponti i Sícul.

Com a totes les famílies d'origen sabèl·lic el nom patern s'unia al de la mare o la dona, i així per exemple el fill de Cerrí i de Minía Pacul·la era Mini Cerrí, i per matrimoni amb Herènnia es convertia en Herenni Cerrí. El fil de l'emperador Deci i Herènnia es va dir Herenni Etrusc Messi Deci.[1]

Els principals personatges van ser:

Referències

[modifica]
  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II. Londres: Taylor and Walton, 1846, p. 406-407.