Gens Quíntia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Quíntia va ser una gens romana patrícia originalment i més tard també plebea. La forma antiga del nom era Quínctia (i el seu derivat Quinctius) que consta a monedes i als Fasti.

Eren originaris d'Alba Longa i van ser portats a Roma per Tul·li Hostili que els va enrolar amb els patricis entre els que van ser una de les minor gentes. Van exercir els més alts oficis de l'estat i van produir homes rellevants durant la república i l'Imperi. Els primers quaranta anys després de l'expulsió dels reis no trobem menció de cap Quinti. El primer que va obtenir el consolat va ser Titus Quint Capitolí Barbat (471 aC) i en endavant el nom de la gens Quíntia apareix constantment als Fasti.

Van utilitzar els cognomens Capitolí, Cincinnat, i Flaminí que van formar branques familiars i després els cognoms Atta, Claude (Claudus), Crispí (Crispinus), Hirpí (Hirpinus), Escapula (Scapula) i Troge (Trogus).[1]

A continuació es mencionen alguns personatges que no duen cognom:

Referència[modifica]

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. III. London: John Murray, 1876, p. 633.