Tit Quinti Crispí
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle III aC  valor desconegut |
| Mort | 208 aC Pulla (antiga Roma) |
| Causa de mort | mort en combat |
| Senador romà | |
| valor desconegut – valor desconegut | |
| Legat | |
| 213 aC – 212 aC | |
| Pretor | |
| 209 aC – 209 aC | |
| Cònsol romà | |
| 208 aC – 208 aC Juntament amb: Marc Claudi Marcel III | |
| Activitat | |
| Ocupació | magistrat romà, militar |
| Període | República Romana mitjana |
| Família | |
| Família | Quinti Crispí |
| Cònjuge | valor desconegut |
| Fills | Luci Quinti Crispí |
| Pares | valor desconegut i valor desconegut |
Tit Quinti Crispí (llatí: Titus Quinctius L. f. L. n. Crispinus)[1][2] va ser un magistrat romà que va participar en la Segona Guerra Púnica.
L'any214 aC el cònsol Marc Claudi Marcel va anar a Roma per assumir el tercer consolat i va deixar Sicília en mans de Crispí amb el comandament de la flota i el campament romà.
L'any 209 aC va ser elegit pretor i va obtenir com a territori Càpua i Campània. El 208 aC va ser elegit cònsol amb Marc Claudi Marcel i el senat els encomanà de fer la guerra a Hanníbal a Itàlia. A una batalla a Bàntia, a la vora de Tàrent, Claudi Marcel va morir i Crispí va ser ferit seriosament, havent-se de retirar. Va ser portat a Càpua i després a Roma on va morir a finals d'any després d'haver estat nomenat dictador Tit Manli Torquat.[3][4]
Podria ser el pare de Luci Quinti Crispí.[1]
Referències
[modifica]- 1 2 «T. Quinctius L. f. L. n. Crispinus». Digital Prosopography of the Roman Republic. [Consulta: 14 novembre 2020].
- ↑ Tit Quinti Pennus Capitolí Crispí, segons Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 606.
- ↑ Fasti Capitolini ad annum 208 v. Chr.: Titus Quinctius L. f. L. n. Crispinus.
- ↑ Serge Lancel: Hannibal. Paris 1996. Deutsche Übersetzung: Düsseldorf, Zürich 1998, ISBN 3-538-07068-7, S. 238f.
Sense contingut detallat. Consulteu la llista completa amb l'enllaç del títol |
