Vés al contingut

Georg Bernhard Bilfinger

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGeorg Bernhard Bilfinger

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 gener 1693 Modifica el valor a Wikidata
Bad Cannstatt (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 febrer 1750 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Stuttgart (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Tübingen Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiChristian Wolff Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFísica, filosofia i pedagogia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Tübingen Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat, escriptor, físic, filòsof, polític Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Tübingen
Universitat de Halle Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsGottfried Hoffmann (en) Tradueix i Christoph Matthaeus Pfaff Modifica el valor a Wikidata
AlumnesJeremias Friedrich Reuß Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralJakob Friedrich Müller (en) Tradueix, Wilhelm Ludwig Oetinger (en) Tradueix, Jeremias David Reuß (en) Tradueix i Ernst Friedrich Beerlin (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Georg Bernhard Bilfinger (23 de gener de 1693 – 18 de febrer de 1750), va ser un filòsof, matemàtic i polític alemany.

Biografia

[modifica]

Nasqué a Cannstatt al Ducat de Württemberg.

Primer estudia teologia, però influït pels escrits del filòsof Christian Wolff va estudiar matemàtiques seguint la línia de Wolff i Gottfried Leibniz. Tornant a estudiar teologia, intentà connectar-la amb la matemàtica en la seva obra Dilucidationes philosophicae, de deo, anima humana, mundo (Tübingen, 1725, 1746, 1768). Va tenir un gran èxit i va ser nomenat predicador del castell de Tübingen i lector de l'escola de teologia.[1]

El 1721, després de dos anys d'estudiar dirigit per Wolff, va esdevenir professor de filosofia a Halle, i el 1724 professor de matemàtiques. Els 1725, per recomanació de Wolff, va ser invitat per Pere el gran a Sant Petersburg. Va guanyar un premi ofert per una dissertació sobre la causa de la gravetat oferta per l'Académie des Sciences de París i tornà al seu país el 1731.[1]

El 1735, en gran part pels seus coneixements d'enginyeria militar, Karl Alexander, Duc de Württemberg el va fer conseller privat. Morí a Stuttgart.[1]

Després del seu retorn de l'Acadèmia russa de les Ciències, d'on va ser membre, va guanyar un gran respecte internacional i Frederic II de Prússia va dir d'ell "Va ser l'home més gran que pugui recordar."[1]

A més de les Dilucidationes, va escriure De harmonia animi et corporis humani commentatio (Frankfurt i Leipzig, 1735; Tübingen, 1741); De origine et permissione mali (1724), i un repàs de la teodicea de Leibnitz.[1]

Referències

[modifica]

Aquest article incorpora text d'una publicació actualment en domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11a ed.). Cambridge University Press.