Georg Bernhard Bilfinger

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaGeorg Bernhard Bilfinger
Georg Bernhard Bilfinger - Baumeister.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 23 de gener de 1693
Stuttgart
Mort 18 de febrer de 1750 (57 anys)
Stuttgart
Alma mater Universitat de Tübingen
Activitat professional
Camp de treball Física, filosofia i pedagogia
Ocupació Matemàtic, filòsof, físic i catedràtic d'universitat
Ocupador Universitat de Tübingen
Universitat de Halle
Modifica dades a Wikidata

Georg Bernhard Bilfinger (23 de gener de 1693 – 18 de febrer de 1750), va ser un filòsof, matemàtic i polític alemany.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nasqué a Cannstatt al Ducat de Württemberg.

Primer estudia teologia, però influït pels escrits del filòsof Christian Wolff va estudiar matemàtiques seguint la línia de Wolff i Gottfried Leibniz. Tornant a estudiar teologia, intentà connectar-la amb la matemàtica en la seva obra Dilucidationes philosophicae, de deo, anima humana, mundo (Tübingen, 1725, 1746, 1768). Va tenir un gran èxit i va ser nomenat predicador del castell de Tübingen i lector de l'escola de teologia.[1]

El 1721, després de dos anys d'estudiar dirigit per Wolff, va esdevenir professor de filosofia a Halle, i el 1724 professor de matemàtiques. Els 1725, per recomanació de Wolff, va ser invitat per Pere el gran a Sant Petersburg. Va guanyar un premi ofert per una dissertació sobre la causa de la gravetat oferta per l'Académie des Sciences de París i tornà al seu país el 1731.[1]

El 1735, en gran part pels seus coneixements d'enginyeria militar, Karl Alexander, Duc de Württemberg el va fer conseller privat. Morí a Stuttgart.[1]

Després del seu retorn de l'Acadèmia russa de les Ciències, d'on va ser membre, va guanyar un gran respecte internacional i Frederic II de Prússia va dir d'ell "Va ser l'home més gran que pugui recordar."[1]

A més de les Dilucidationes, va escriure De harmonia animi et corporis humani commentatio (Frankfurt i Leipzig, 1735; Tübingen, 1741); De origine et permissione mali (1724), i un repàs de la teodicea de Leibnitz.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

Aquest article incorpora text d'una publicació actualment en domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11a ed.). Cambridge University Press.