George Gordon Meade
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 31 desembre 1815  Cadis (Espanya) | ||
| Mort | 6 novembre 1872 (56 anys) Filadèlfia (Pennsilvània) | ||
| Causa de mort | pneumònia | ||
| Sepultura | Cementiri Laurel Hill | ||
| Formació | Acadèmia Militar dels Estats Units | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | militar, enginyer | ||
| Activitat | 1835 - | ||
| Membre de | |||
| Carrera militar | |||
| Lleialtat | Estats Units d'Amèrica | ||
| Branca militar | Exèrcit de la Unió i Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica | ||
| Grau militar | General de Brigada | ||
| Conflicte | Guerra Civil dels Estats Units Guerres Seminola Intervenció Nord-americana a Mèxic batalla de Gettysburg | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Margaretta Meade | ||
| Fills | George Meade, Sarah Wise Meade | ||
| Pares | Richard Worsam Meade I i Margaret Coats Butler Meade | ||
| Germans | Richard Worsam Meade II | ||
  | |||
George Gordon Meade (Cadis, 31 de desembre de 1815 - Filadèlfia, Pennsilvània, 6 de novembre de 1872), fou un oficial de carrera de l'exèrcit dels Estats Units. També fou enginyer civil i treballà en construccions costaneres, inclosos diversos fars. Lluità amb distinció a la guerra contra els seminoles i a la guerra entre Estats Units i Mèxic. Durant la Guerra Civil dels Estats Units, va servir a l'exèrcit de la Unió, ascendint des de comandant de brigada a l'Exèrcit del Potomac. És molt conegut per la derrota dels confederats del general Robert E. Lee a la batalla de Gettysburg el 1863.[1]
Apunt biogràfic
[modifica]Va néixer a Cadis, fill d'una família rica de comerciants de Filadèlfia i es va graduar a l'Acadèmia Militar dels Estats Units el 1835. Va lluitar a la Segona Guerra Seminole i a la Guerra de Mèxic i Estats Units. Va servir al Cos d'Enginyers Topogràfics de l'Exèrcit dels Estats Units i va dirigir la construcció de fars a Florida i Nova Jersey del 1851 al 1856 i al Servei d'Estudis dels Llacs dels Estats Units del 1857 al 1861.
El seu servei a la Guerra Civil va començar com a general de brigada amb les Reserves de Pennsilvània, construint defenses al voltant de Washington D.C. Va lluitar a la Campanya de la Península i a les Batalles dels Set Dies. Va ser greument ferit a la batalla de Glendale i va tornar per liderar la seva brigada a la Segona Batalla de Bull Run. Com a comandant de divisió, va guanyar la batalla de South Mountain i va assumir el comandament temporal del I Cos a la batalla d'Antietam. La divisió de Meade va trencar les línies a la batalla de Fredericksburg, però es va veure obligada a retirar-se per manca de suport. Meade va ser ascendit a general de divisió i comandant del V Cos, que va liderar durant la batalla de Chancellorsville.
Va ser nomenat comandant de l'Exèrcit del Potomac només tres dies abans de la batalla de Gettysburg i va arribar al camp de batalla després del primer dia d'acció, l'1 de juliol de 1863. Va organitzar les seves forces en terreny favorable per lluitar una batalla defensiva eficaç contra l'Exèrcit del Nord de Virgínia de Robert E. Lee i va repel·lir una sèrie d'assalts massius durant els dos dies següents. Tot i estar eufòric per la victòria, el president Abraham Lincoln va criticar Meade pel que percevia com una persecució ineficaç durant la retirada, cosa que va permetre a Lee i al seu exèrcit escapar de tornada a Virgínia. Aquella tardor, les tropes de Meade van aconseguir una victòria menor a la Campanya de Bristoe, però arribà a un punt mort a la batalla de Mine Run. L'enfocament cautelós de Meade va impulsar Lincoln a buscar un nou comandant de l'Exèrcit del Potomac.
Els anys 1864 i 1865, Meade continuà dirigint l'Exèrcit del Potomac, a través de la Campanya d'Overland, el Setge de Petersburg i la Campanya d'Appomattox, però fou eclipsat per la directa supervisió del general en cap Ulysses S. Grant. Entre 1864 i 1865, Meade va continuar comandant l'Exèrcit del Potomac durant la Campanya Overland, la Campanya Richmond-Petersburg i la Campanya Appomattox, però va quedar eclipsat per la supervisió directa del general en cap, el tinent general Ulysses S. Grant, que el va acompanyar durant aquestes campanyes. Grant va dur a terme la major part de l'estratègia durant aquestes campanyes, deixant Meade amb molta menys influència que abans. Després de la guerra, Meade va comandar la Divisió Militar de l'Atlàntic de 1865 a 1866 i de nou de 1869 a 1872. Va supervisar la formació dels governs estatals i la reentrada als Estats Units de cinc estats del sud a través del seu comandament del Departament del Sud de 1866 a 1868 i del Tercer Districte Militar el 1872. Meade va estar subjecte a intenses rivalitats polítiques dins de l'Exèrcit, en particular amb el major general Daniel Sickles, que va intentar desacreditar el paper de Meade a la victòria a Gettysburg. Tenia un mal geni notori que li va valer el sobrenom de "la vella tortuga mossegadora".
El 31 de desembre de 1840 (el dia del seu aniversari), es va casar amb Margaretta Sergeant,[2] filla de John Sergeant, company de candidatura de Henry Clay a les eleccions presidencials de 1832.[3] Van tenir set fills junts: John Sergeant Meade, George Meade, Margaret Butler Meade, Spencer Meade, Sarah Wise Meade, Henrietta Meade i William Meade.[4]
Meade va rebre una medalla d'or de la Union League de Filadèlfia en reconeixement pel seu èxit a Gettysburg.[5]
Meade va ser comissionat de Fairmount Park a Filadèlfia des del 1866 fins a la seva mort. La ciutat de Filadèlfia va donar a l'esposa de Meade una casa al número 1836 de Delancey Place, on també va viure. L'edifici encara té el nom "Meade" sobre la porta, però ara s'utilitza com a apartaments.[6]
Meade va rebre un doctorat honoris causa en dret (LL.D.) de la Universitat Harvard,[7] i els seus èxits científics van ser reconeguts per diverses institucions, com ara l'American Philosophical Society i l'Acadèmia de Ciències Naturals de Filadèlfia.[7][8][9]
Després d'haver patit durant molt de temps complicacions causades per les seves ferides de guerra, Meade va morir el 6 de novembre de 1872 a la casa del número 1836 de Delancey Place, a causa d'una pneumònia.[6] Va ser enterrat al cementiri de Laurel Hill, a Filadèlfia.[10][11]
Referències
[modifica]- ↑ «George G. Meade». Encyclopædia Britannica [Consulta: 10 setembre 2016].
- ↑ Cleaves, 1960, p. 17.
- ↑ Huntington, 2013, p. 13.
- ↑ The Pennsylvania magazine of history and biography. Philadelphia: The Historical Society of Pennsylvania, 1900, p. 243.
- ↑ Hyde, 2003, p. 17.
- 1 2 Kyriakodis, Harry. «Forgotten And Alone: Bring Old Baldy And the General Into Town». www.hiddencityphila.org. Hidden City Philadelphia, 07-08-2015. [Consulta: 7 març 2023].
- 1 2 Eicher i Eicher, 2001, p. 385.
- ↑ Heidler i Heidler, 2002, p. 1296.
- ↑ «APS Member History». search.amphilsoc.org. [Consulta: 27 abril 2021].
- ↑ Eicher i Eicher, 2001, p. 384.
- ↑ «The Soldier's Rest.; Obsequies of Gen. Meade in Philadelphia.». , 11-11-1872.
Bibliografia
[modifica]- Colonel George Gordon Meade (son). The Life and Letters of George Gordon Meade: (Volume I-Abridged, Annotated). Big Byte Books, 20 de novembre de 2014.
- Bruce Adelson. George Gordon Meade. Infobase Publishing, 1 de gener de 2009. ISBN 978-1-4381-0272-6.
