George Nathan

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGeorge Nathan
Biografia
Naixement20 gener 1895
República d'Irlanda
Mort16 juliol 1937 (42 anys)
Brunete (Comunitat de Madrid)
Activitat
OcupacióOficial
Carrera militar
LleialtatRegne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda
Branca militarExèrcit britànic i Brigades Internacionals
Rang militarcomandant
ConflictePrimera Guerra Mundial i Guerra Civil Espanyola
Modifica les dades a Wikidata
El símbol de les Brigades Internacionals

George Montague Nathan (Irlanda, 1895Brunete, Serra de Guadarrama, Madrid, 16 de juliol del 1937) fou un militar irlandès i antic membre dels serveis secrets britànics, activista de l'Exèrcit republicà irlandès (IRA) i comandant, successivament, de diversos batallons de les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil espanyola. Arribà a ser membre de l'Estat Major de la XV Brigada Internacional.

Durant la Primera Guerra Mundial lluità a l'Exèrcit britànic al front occidental. Arribà fins a sergent major de companyia i "després de tres anys i 334 dies de servei, fou distingit el dia 9 d'abril del 1917"[1] com a «únic oficial jueu a la Brigada de Guàrdies».[2]

Poc se sap de les seves activitats entre 1918 i 1936, tot i que s'ha apuntat[3] que fou responsable dels "Assassinats del toc de queda de Limerick", mentre treballava encobert per la Intel·ligència Britànica amb els Black and Tans a Limerick.[4] Posteriorment, milità amb l'Exèrcit Republicà Irlandès.

Enrolat la tardor del 1936 a les Brigades Internacionals en la Guerra Civil espanyola, inicialment comandà la Companyia Britànica dins el Batalló la Marsellesa francès,[5] però fou nomenat comandant del batalló a primers del 1937 després de l'afusellament del seu predecessor Gaston Delasalle per espionatge.[6] Posteriorment, comandà successivament el batalló Lincoln, el batalló Washington i el batalló anglès. Fou llegendari el seu valor a l'hora d'assaltar les posicions franquistes. Portava a sobre el clàssic fuet de muntar dels graduats anglesos i llançava els seus homes a l'assalt amb el crit «Adelante, señoras!» per a esperonar-los.

Malgrat haver estat rebutjat com a membre del Partit Comunista -fos a causa de la seva "orientació sexual"[7] o degut a la seva manca de ganes a l'hora de demostrar un gran entusiasme polític[8]-, el cert és que els observadors del Comintern admiraven en ell la seva "freda arrogància sota el foc".[7]

Esdevingué posteriorment Cap d'Estat Major de la XV Brigada Internacional i caigué en combat el 16 de juliol del 1937[9] en ser ferit per l'esquena per un projectil d'aviació, en el transcurs de la Batalla de Brunete. Ferit de mort, es féu portar a un camp d'oliveres on demanà els seus homes que cantessin, mentre ell expirava. Fou enterrat a la vora del riu Guadarrama en mig d'un gran sentiment dels seus homes, que l'adoraven.

Referències[modifica]

  1. Monks, Joe. With the Reds in Andalusia (en anglès), 1985. 
  2. Thomas, 1961, p. 347.
  3. Bennett, Richard «Portrait of a Killer» (en anglès). New Statesman, 24-03-1961, pàg. 471-472.
  4. Thomas, 2003, p. 476.
  5. Thomas, 2003, p. 475.
  6. Thomas, 2003, p. 477.
  7. 7,0 7,1 Cecil Eby, Comrades and Commissars, (2007) pàg. 202
  8. Jason Gurney, Crusade in Spain, (1974) pàg. 132
  9. Antony Beevor, Battle for Spain", (2007) pàg. 280

Bibliografia[modifica]

  • Thomas, Hugh. The Spanish Civil War (en anglès). 4a (2003). Modern Library, 1961 (Modern Library war). ISBN 9780375755156.