Vés al contingut

Gerhard Berger

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGerhard Berger

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 agost 1959 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Wörgl (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópilot de Fórmula 1, director esportiu Modifica el valor a Wikidata
Esportautomobilisme Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip Vehicle utilitzat
1984-1984ATS F1
1985-1985Arrows
1986-1987Benetton Formula
1987-1989Scuderia Ferrari
1990-1992McLaren
1993-1995Scuderia Ferrari Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsHeidi Berger Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm1693199 The Movie Database: 149194
Musicbrainz: c1e9b751-8168-488f-a0e7-aa725f481168 Modifica els identificadors a Wikidata
Gerhard Berger en carrera el 1995

Gerhard Berger és un ex pilot de Fórmula 1 austríac, nascut el 27 d'agost de 1959, que va participar en 210 Grans Premis, la cambra amb més participacions per darrere de Rubens Barrichello, Riccardo Patrese i Michael Schumacher.

Berger, diverses vegades guanyador en la Fórmula 3 Europea, va debutar en la Fórmula 1 en 1984 amb l'equip ATS, seguit d'una temporada completa amb Arrows en 1985. Però no va ser fins a unir-se a Benetton-BMW en 1986 que la seva carrera de F1 va prendre vol. Aprofitant el poder del motor turbo BMW, Berger va guanyar el seu primer Gran Premi de Mèxic i va ser contractat per Ferrari en 1987.

En 1987, va guanyar les dues últimes rondes de la temporada, convertint-se en el favorit per a 1988. Tristament para Berger, l'equip McLaren compost per Alain Prost i Ayrton Senna va dominar la temporada, guanyant 15 de les 16 rondes. Berger va ser l'únic a trencar la ratxa de McLaren, a l'imposar-se en el Gran Premi d'Itàlia. Aquesta va ser una victòria particularment commovedora per a l'equip, ja que va arribar setmanes després de la mort de Enzo Ferrari.

Berger va tenir sort d'escapar amb vida d'un greu xoc en el Gran Premi de San Marino de 1989, en el qual va sofrir de lleus ferides. La col·lisió es va produir a la famosa corba Tamburello, la mateixa on va xocar Ayrton Senna en 1994. Va tornar a l'acció per a mitjans d'aquesta temporada, guanyant el Gran Premi de Portugal.

De 1990 a 1992 Berger es va unir a Ayrton Senna en McLaren, però no va poder arribar al brasiler. Només va guanyar tres vegades en aquestes temporades, el Gran Premi del Japó de 1991 que Senna li va cedir, i dues victòries en 1992 (Canadà i Austràlia).

Berger va tornar a Ferrari en 1993. Va ser clau per a portar a Jean Todt a l'equip com mànager, asseient les bases per a les futures victòries de l'equip. En 1994, Berger es va recuperar a mig fer de les morts del seu estimat amic Ayrton Senna, i del seu compatriota Roland Ratzenberger en el Gran Premi de San Marino, amb una victòria emotiva en Hockenheim, la primera per a Ferrari des de 1990. Una temporada final en 1995 va veure a Berger assolí alguns podis, però va tornar a Benetton després de l'arribada de Michael Schumacher a Ferrari en 1996.

Berger va passar les seves últims dos anys en l'esport amb l'equipo Benetton. Va guanyar el seu últim Gran Premi de nou en Hockenheim en 1997, regressant després d'un llarg retir a causa de la mort del seu pare.

Gerhard Berger es va retirar al final de la temporada de 1997, una carrera de 13 anys en el més alt de l'automobilisme, amb deu victòries en els seus 210 GP, i tercer lloc en el campionat en tres ocasions.

Una figura immensament popular en la Fórmula 1, Berger va ser vist regularment en els pits en el seu nou càrrec com a Director de Competència en BMW, supervisant el seu reeixit retorn a la Fórmula 1 en el 2000.

A principis de 2006, Berger entra com a mànager general de l'equip Scuderia Toro Rosso, filial de Xarxa Bull Racing en la Fórmula 1, i propietari del 50% de l'accionariat de l'equip.

Resultats Complets en Fórmula 1

[modifica]

(Carreres en negreta indica pole position)

Any Equip 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 Equip Posició Pts
1984 ATS-BMW BRA
DNP
SDA
DNP
BEL
DNP
SMR
DNP
FRA
DNP
MON
DNP
CAN
DNP
USA
DNP
USA
DNP
GBR
DNP
ALE
DNP
AUT
12
HOL
DNP
ITA
6
EUR
Ret
POR
13
ATS-BMW 23º 0
1985 Arrows-BMW BRA
Ret
POR
Ret
SMR
Ret
MON
Ret
CAN
13
USA
11
FRA
Ret
GBR
8
ALE
7
AUT
Ret
HOL
9
ITA
Ret
BEL
7
EUR
10
SDA
5
AUS
6
Arrows-BMW 20º 3
1986 Benetton-BMW BRA
6
ESP
6
SMR
3
MON
Ret
BEL
10
CAN
Ret
USA
Ret
FRA
Ret
GBR
Ret
ALE
10
HUN
Ret
AUT
7
ITA
5
POR
Ret
MEX
1
AUS
Ret
Benetton-BMW 17
1987 Ferrari BRA
4
SMR
Ret
BEL
Ret
MON
4
USA
4
FRA
Ret
GBR
Ret
ALE
Ret
HUN
Ret
AUT
Ret
ITA
4
POR
2
ESP
Ret
MEX
Ret
JPN
1
AUS
1
Ferrari 36
1988 Ferrari BRA
2
SMR
5
MON
2
MEX
3
CAN
Ret
USA
Ret
FRA
4
GBR
9
ALE
3
HUN
4
BEL
Ret
ITA
1
POR
Ret
ESP
6
JPN
4
AUS
Ret
Ferrari 41
1989 Ferrari BRA
Ret
SMR
Ret
MON
DNP
MEX
Ret
USA
Ret
CAN
Ret
FRA
Ret
GBR
Ret
ALE
Ret
HUN
Ret
BEL
Ret
ITA
2
POR
1
ESP
2
JPN
Ret
AUS
Ret
Ferrari 21
1990 McLaren-Honda USA
Ret
BRA
2
SMR
2
MON
3
CAN
4
MEX
3
FRA
5
GBR
14
ALE
3
HUN
16
BEL
3
ITA
3
POR
4
ESP
Ret
JPN
Ret
AUS
4
McLaren-Honda 43
1991 McLaren-Honda USA
Ret
BRA
3
SMR
2
MON
Ret
CAN
Ret
MEX
Ret
FRA
Ret
GBR
2
ALE
4
HUN
4
BEL
2
ITA
4
POR
Ret
ESP
Ret
JPN
1
AUS
3
McLaren-Honda 43
1992 McLaren-Honda RSA
5
MEX
5
BRA
Ret
ESP
4
SMR
Ret
MON
Ret
CAN
1
FRA
Ret
GBR
5
GER
Ret
HUN
3
BEL
Ret
ITA
4
POR
2
JPN
2
AUS
1
McLaren-Honda 49
1993 Ferrari RSA
6
BRA
Ret
EUR
Ret
SMR
Ret
ESP
6
MON
14
CAN
4
FRA
14
GBR
Ret
ALE
6
HUN
3
BEL
10
ITA
Ret
POR
Ret
JPN
Ret
AUS
5
Ferrari 12
1994 Ferrari BRA
Ret
PFC
2
SMR
Ret
MON
3
ESP
Ret
CAN
4
FRA
3
GBR
Ret
GER
1
HUN
12
BEL
Ret
ITA
2
POR
Ret
EUR
5
JPN
Ret
AUS
2
Ferrari 41
1995 Ferrari BRA
3
ARG
6
SMR
3
ESP
3
MON
3
CAN
11
FRA
12
GBR
Ret
GER
3
HUN
3
BEL
Ret
ITA
Ret
POR
4
EUR
Ret
PFC
4
JPN
Ret
AUS
Ret
Ferrari 31
1996 Benetton-Renault AUS
4
BRA
Ret
ARG
Ret
EUR
9
SMR
3
MON
Ret
ESP
Ret
CAN
Ret
FRA
4
GBR
2
GER
13
HUN
Ret
BEL
6
ITA
Ret
POR
6
JPN
4
Benetton-Renault 21
1997 Benetton-Renault AUS
4
BRA
2
ARG
6
SMR
Ret
MON
9
ESP
10
CAN
DNP
FRA
DNP
GBR
DNP
GER
1
HUN
8
BEL
6
ITA
7
AUT
10
LUX
4
JPN
8
EUR
4
Benetton-Renault 27