Gerolamo Maria Caracciolo

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGerolamo Maria Caracciolo
Biografia
Naixement1617 modifica
Mort1682 modifica (64/65 anys)
Activitat
OcupacióSoldat modifica
Altres
TítolDuc modifica

Gerolamo Maria Caracciolo (Segle XVII) marquès de Torrecuso, fou un militar del regne de Nàpols.

Fill de Carlo Andrea Caracciolo (1583 - 1646), duc de San Giorgio, príncep de la Campània i marquès de San Giorgio, fou nomenat Gran d'Espanya el 1666,[1] durant el regnat de Carles II d'Espanya.

Fou home de confiança de Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens, el governador del Regne de Navarra, que posteriorment va comandar les tropes espanyoles durant la Guerra dels Segadors.

Durant la Guerra dels Trenta Anys va aixecar el Setge d'Hondarribia,[2] el 1638 i el 1639 al Setge de Perpinyà.

Va participar en diverses accions de la Guerra dels Segadors després de la mort en combat del seu germà Carlo Maria Caracciolo a la batalla de Montjuïc,[3] entre elles el Setge de Tarragona durant el 1641, sent derrotat el 1642 a la Batalla de Montmeló quan es dirigia a socórrer Perpinyà, tornant al Regne de Nàpols per buscar reforços, que van desembarcar a Dénia[4] el 1643

Referències[modifica]

  1. (castellà) Grandezas de España «Grandezas concedidas por Carlos II». Arxivat de l'original el 15 d'abril de 2012.
  2. (castellà) Javier Díaz Noci, Las relaciones sobre el sitio de Fuenterrabía (1638-1639): La construcción de un acontecimiento en la españa de los Austrias
  3. carrutxa.org, La batalla de Tamarit
  4. Antonio Valladares de Sotomayor, Semanario erudito, que comprehende varias obras inéditas «Enllaç».