Gertrudis de Nivelles

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Gertruda de Nivelles)
Infotaula de personaGertrudis de Nivelles

Talla del s. XVI (Nivelles), amb un ratolí als peus
Biografia
NaixementGertrudis; flamenc: Geerte
626 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Landen Modifica el valor a Wikidata
Mort17 març 659 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (32/33 anys)
Nivelles Modifica el valor a Wikidata
SepulturaBasílica de S. Gertrudis (Nivelles) 
Abadessa de Nivelles
644 – 659 – Vulfetruda de Nivelles → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonja Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósColumbanians?
abadessa
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, Església Ortodoxa
PelegrinatgeNivelles
Festivitat17 de març
IconografiaCom a monja; amb ratolins als peus
Patrona deBeverst (Bèlgica), Geertruidenberg (Breda), Bergen-op-Zoom; viatgers; protectora contra els ratolins, especialment els de camp
Família
FamíliaPipínides Modifica el valor a Wikidata
ParesPipí de Landen Modifica el valor a Wikidata  i Ita Idoberga Modifica el valor a Wikidata
GermansGrimoald I, Bega d'Andenne i Bavó de Gant Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 8136321 Modifica el valor a Wikidata

Gertrudis de Nivelles (Landen, Brabant, 626 - Nivelles, 17 de març de 659) fou una monja flamenca, abadessa de Nivelles. És venerada com a santa per l'Església catòlica i l'ortodoxa.[1]

Biografia[modifica]

Gertrudis era la filla més jove de Pipí de Landen i santa Itta, i germana de santa Bega i, segons la tradició, de Bavó de Gant.[2] A la mort de Pipí (639), la seva mare, aconsellada per Amand de Maastricht, va fundar a Nivelles un monestir doble, amb monges i monjos, on retirar-se. Gertrudis va seguir la seva mare i es va fer religiosa, rebutjant la proposta de matrimoni del rei d'Austràsia Dagobert II.[3]

Va ésser la primera abadessa de la nova fundació. Segons altres fonts, fou la mare qui n'assumí la direcció de l'abadia i només quan morí la succeí Gertrudis, en 652. Va donar un gran impuls a les tasques intel·lectuals al monestir: va adquirir nombrosos manuscrits de Roma i feu arribar monjos d'Irlanda, com sant Fol·là, per educar els monjos. Això ha fet pensar que el monestir podia haver adoptat la regla de Sant Colombà.

El 656 va deixar el càrrec i es dedicà a l'estudi i la contemplació: la tradició la fa mística i visionària, i va predir la data de la seva mort. Morí als 33 anys i aviat va ésser considerada santa.[4]

  • Pintura flamenca, ca. 1530
    Pintura flamenca, ca. 1530
  • Escultura de Jan van Luijn, 1951 (Utrecht, Geertebrug)
    Escultura de Jan van Luijn, 1951 (Utrecht, Geertebrug)
  • Model del reliquiari d'argent destruït el 1940 (Moscou, Pushkin Museum)
    Model del reliquiari d'argent destruït el 1940 (Moscou, Pushkin Museum)

Veneració[modifica]

El seu culte es difongué ràpidament als Països Baixos i Anglaterra. La festivitat litúrgica és el 17 de març. Era considerada protectora contra les rates, especialment els ratolins de camp.

Les seves relíquies es guarden a l'abadia de Nivelles, anomenada avui de Santa Gertrudis. El seu reliquiari d'argent, obra mestra de l'orfebreria medieval, obrada per Colar de Douai i Jakemon de Nivelles segons projecte de Jakemon d'Anchen, entre 1272-1298, va ésser destruïda durant un bombardeig a la Segona Guerra Mundial, el 1940. Els fragments que en restaren s'integraren en un nou reliquiari.

  • Reliquiari nou de la santa, amb fragments de l'antic (Nivelles, S. Gertrudis)
    Reliquiari nou de la santa, amb fragments de l'antic (Nivelles, S. Gertrudis)
  • Col·legiata de S. Gertrudis, a Nivelles
    Col·legiata de S. Gertrudis, a Nivelles
  • Nau de la col·legiata de S. Gertrudis
    Nau de la col·legiata de S. Gertrudis

Iconografia[modifica]

Se la representa vestida amb hàbits de monja, portant un llibre i un bàcul que fa referència a la seva condició d'abadessa. Als seus peus poden aparèixer algunes rates, ja que era invocada com a protectora contra aquests animals.[5]

Obresː

  • Santa Getrudis, taula atribuïda a Joan Rosató, procedent de Llucmajor. S. XV. Museu d'Art Sacre de Mallorca

Referències[modifica]

  1. ↑ «St. Gertrude of Nivelles». The Catholic Encyclopedia. [Consulta: 10 juliol 2022].
  2. ↑ Effros, Bonnie «Symbolic Expressions of Sanctity: Gertrude of Nivelles in the Context of Merovingian Mortuary Custom». Viator, 27, 01-01-1996, pàg. 1–10. DOI: 10.1484/J.VIATOR.2.301119. ISSN: 0083-5897.
  3. ↑ Wade, Susan W. «Gertrude's tonsure: an examination of hair as a symbol of gender, family and authority in the seventh-century Vita of Gertrude of Nivelles». Journal of Medieval History, 39, 2, 01-06-2013, pàg. 129–145. DOI: 10.1080/03044181.2013.781534. ISSN: 0304-4181.
  4. ↑ Jestice, Phyllis G. Holy People of the World: A Cross-cultural Encyclopedia (en anglès). ABC-CLIO, 2004, p. 307. ISBN 978-1-57607-355-1. 
  5. ↑ Juan., Ferrando Roig,. Iconografía de los santos. Omega, D.L. 1999. ISBN 84-282-0141-2. 

Bibliografia i enllaços[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gertrudis de Nivelles

Vegeu també[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gertrudis_de_Nivelles&oldid=32544576»