Giovanni Battista Bassani

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaGiovanni Battista Bassani
Bassani-Giovanni.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 1650
Pàdua
Mort 1 d'octubre de 1716 (65/66 anys)
Bèrgam
Activitat professional
Ocupació Compositor d'òpera, organista, violinista, músic eclesiàstic i compositor
Gènere Òpera
Moviment Música barroca
Mestres Giovanni Legrenzi
Instrument Violí i orgue
Modifica dades a Wikidata

Giovanni Battista Bassani (Pàdua, pels anys 1650 - Ferrara, 1 d'octubre de 1716) fou un compositor i violinista italià de principis del barroc.

Fou el seu mestre el pare franciscà Castrovillari i, al mateix temps, es distingí com a professor de violí contant entre llurs deixebles el cèlebre Arcangelo Corelli. Desenvolupà els càrrecs de mestre de capella de Sant Petroni de Bolonya (1685) i de la catedral de Ferrara, sent membre de les Acadèmies d'aquestes dues ciutats i de la della Morte.

Entre llurs obres, que li’n donaren gran renom, figurant 31 peces de música profana i religiosa (sonates, motets, salms, etc.), i sis òperes. Aquestes són:

  • Falaride tirano d'Agrigento (Venècia, 1684)
  • Ginebra, infant d'Escòcia (Ferrara, 1680)
  • Amorosa preda di Paride (Bologna, 1684)
  • Alaric, rei dels gots (Ferrara, 1685)
  • La morte de Lusa (Ferrara, 1696)
  • Il conte de Bacheville (Pistoia, 1696).

Referències[modifica]