Giraffokeryx

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuGiraffokeryx
Període
Estat de conservació
Fossils-icon.png Fòssil
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreArtiodactyla
FamíliaGiraffidae
GènereGiraffokeryx
(Pilgrim, 1910)
Modifica les dades a Wikidata

Giraffokeryx és un gènere extint de giràfid de mida mitjana, que visqué durant el Miocè en el subcontinent indi i Euràsia. Fou descrit per Pilgrim el 1910.[2]

Es distingeix de la resta de giràfids per que tenien 4 ossicons al cap; un parell a l'alçada dels ulls, en l'os frontal i un altre parell per darrere, en l'os parietal, sobre la fossa temporal. Tenia una dentició amb braquiodòncia, d'arrels baixes, com la resta de giràfids i unes potes i peülles de llargada mitja.[3] Se n'han trobat restes fòssils al Nepal, Pakistan i Rússia.

Giraffokeryx és considerat monotípic per la majoria d'autors, principalment per l'espècie G. punjabiensis, però altres espècies s'han assignat a aquest gènere:

  • G. chinjensis fou assignat inicialment a aquest gènere, però re-classificat posteriorment dins l'espècie extinta Giraffa priscilla. La distribució d'aquesta última i G. punjabiensis indica que l'Himàlaia encara no exercia com a barrera natural per a la dispersió de la fauna durant el Miocè mitjà.[4]
  • G. anatoliensis, el registre del qual consta d'un crani parcial amb un post-orbital i una dent aïllada trobats a Turquia, tingué uns ossicons més curts i menys inclinats que G. punjabiensis.[5]

Giraffokeryx tingué un aspecte similar a un ocapi o a una girafa petita, essent un possible avantpassat de les dues espècies.[6]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «paleobiodb.org». [Consulta: 26 gener 2018].
  2. «paleobiodb.org» (en anglès). [Consulta: 26 gener 2018].
  3. Bhatti et al. 2012, p. 1625
  4. Bhatti et al. 2012, pàg. 1628–9
  5. Geraads & Aslan 2003
  6. «On the origin, evolution and phylogeny of giraffes Giraffa camelopardalis». Transactions of the Royal Society of South Africa, 58, 1, 2003, pàg. 51–73. DOI: 10.1080/00359190309519935.