Girella tricuspidata

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Girella tricuspidata
Exemplars fotografiats a Nova Gal·les del Sud (Austràlia)
Exemplars fotografiats a Nova Gal·les del Sud (Austràlia)
De dalt a abaix: Girella tricuspidata i Atypichthys strigatus
De dalt a abaix: Girella tricuspidata i Atypichthys strigatus
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Osteichthyes
(Huxley, 1880)
Subclasse: Actinopterygii
Infraclasse: Actinopteri
Ordre: Perciformes
Subordre: Percoidei
Família: Kyphosidae
Subfamília: Girellinae
Gènere: Girella
(Gray, 1835)[1][2]
Espècie: G. tricuspidata
Nom binomial
Girella tricuspidata
(Quoy & Gaimard, 1824)[3]
Sinònims
  • Boops tricuspidatus (Quoy & Gaimard, 1824)[4]

Girella tricuspidata és una espècie de peix pertanyent a la família dels kifòsids.[5]

Descripció[modifica | modifica el codi]

  • Pot arribar a fer 71 cm de llargària màxima (normalment, en fa 35) i 4 kg de pes.[6][7][8]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Menja principalment algues.[9][10][11]

Depredadors[modifica | modifica el codi]

A Nova Zelanda és depredat pel gall de Sant Pere (Zeus faber) i a Austràlia per delfínids.[12]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És un peix marí i d'aigua salabrosa, bentopelàgic i de clima temperat (25°S-43°S) que viu fins als 20 m de fondària.[6][13]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba al Pacífic occidental: el sud-est d'Austràlia (des del sud de Queensland fins a Austràlia Meridional) i Nova Zelanda.[6][14][15][16][17][18][19][20][21][22][23][24][25]

Ús comercial[modifica | modifica el codi]

Es comercialitza fresc.[26]

Observacions[modifica | modifica el codi]

És inofensiu per als humans.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Gray J. E., 1830-1835. Illustrations of Indian zoology; chiefly selected from the collection of Major-General Hardwicke, F.R.S., .... 20 parts in 2 vols. Illus. Indian Zool.
  2. uBio (anglès)
  3. Quoy, J. R. C. & Gaimard, J. P., 1824-1825. Description des Poissons. Chapter IX. A: Freycinet, L. de, Voyage autour du Monde... exécuté sur les corvettes de L. M. "L'Uranie" et "La Physicienne," pendant les années 1817, 1818, 1819 et 1820. París. Description des Poissons: 192-401 (1-328 in 1824; 329-616 in 1825), Atlas pls. 43-65.
  4. Catalogue of Life (anglès)
  5. The Taxonomicon (anglès)
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 FishBase (anglès)
  7. Kailola, P.J., M.J. Williams, P.C. Stewart, R.E. Reichelt, A. McNee i C. Grieve, 1993. Australian fisheries resources. Bureau of Resource Sciences, Canberra, Austràlia. 422 p.
  8. Grant, E. M., 1965. Guide to fishes. 1a. edició. Department of Harbours and Marine, Queensland. 280 p.
  9. Kailola, P.J., M.J. Williams, P.C. Stewart, R.E. Reichelt, A. McNee i C. Grieve, 1993.
  10. Russell, B. C., 1983. The food and feeding habits of rocky reef fish of north-eastern New Zealand. N.Z. J. Mar. Freshwat. Res. 17(2):121-145.
  11. Anderson, T. A., 1987. Quantitative and qualitative aspects of the digestive system of the luderick, Girella tricuspidata (Pisces, Kyphosidae) (Quoy & Gaimard). Universitat de Sydney. 119 p. Tesi doctoral.
  12. FishBase (anglès)
  13. Kuiter, R.H., 1993. Coastal fishes of south-eastern Australia. University of Hawaii Press. Honolulu, Hawaii. 437 p.
  14. Choat, J. H. i K. D. Clements, 1992. Diet in Odacid and Aplodactylid fishes from Australia and New Zealand. Aust. J. Mar. Freshwat. Res. 43(6):1451-1459.
  15. Francis, M.P., 1996. Geographic distribution of marine reef fishes in the New Zealand region. N.Z. J. Mar. Freshwat. Res. 30:35-55.
  16. Henry, G. W. i J. L. Virgona, 1980. The impact of the Munmorah power station on the recreational and commercial finfish fisheries of Tuggerah Lakes. New South Wales State Fisheries, Sydney. 91 p.
  17. Hoese, D.F., D.J. Bray, J.R. Paxton i G.R. Allen, 2006. Fishes. A Beasley, O.L. i A. Wells (eds.) Zoological Catalogue of Australia. Volum 35. ABRS & CSIRO Publishing: Australia Part 1, pp. xxiv 1-670; Part 2, pp. xxi 671-1472; Part 3, pp. xxi 1473-2178.
  18. Johnson, J.W., 1999. Annotated checklist of the fishes of Moreton Bay, Queensland, Australia. Memoirs of the Queensland Museum 43(2):709-762.
  19. Neira, F.J., A.G. Miskiewicz i T. Trnski, 1998. Larvae of temperate Australian fishes: laboratory guide for larval fish identification. University of Western Australia Press. 474 p.
  20. Paulin, C., A. Stewart, C. Roberts i P. McMillan, 1989. New Zealand fish: a complete guide. National Museum of New Zealand Miscellaneous Series Núm. 19. xiv+279 p.
  21. Pollock, B. R., 1981. Age determination and growth of luderick, Girella tricuspidata (Quoy & Gaimard), taken from Moreton Bay, Australia. J. Fish Biol. 19:475-485.
  22. Ramm, D. C., 1986. An ecological study of the ichthyoplankton and juvenile fish in the Gippsland Lakes, Victoria. Universitat de Melbourne. 161 p. Tesi doctoral.
  23. Russell, B. C., 1983. The food and feeding habits of rocky reef fish of north-eastern New Zealand. N.Z. J. Mar. Freshwat. Res. 17(2):121-145.
  24. Taylor, R.B. i T.J. Willis, 1998. Relationships amongst length, weight and growth of north-eastern New Zealand reef fishes. Mar. Freshwat. Res. 49:255-260.
  25. Virgona, J.L., 1983. Lake Macquarie fish study. Prepared for the Electricity Commission of NSW. New South Wales State Fisheries. Sydney. 131 p.
  26. Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, 1995. Multilingual dictionary of fish and fish products (4a. edició). Fishing News Books. The University Press, Cambridge. 352 p.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Girella tricuspidata Modifica l'enllaç a Wikidata