Gisela (filla de Lluís el Pietós)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGisela

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement819 ↔ 822 Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle IX (>874) Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Abadessa
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócanoness (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPrincesa
Duke of the March of Friulia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia carolíngia Modifica el valor a Wikidata
CònjugeEberard de Friül Modifica el valor a Wikidata
FillsBerenguer I d'Itàlia, Ingeltrud, Hatwige von Friaul (en) Tradueix, Heilwise de Friuli, Unroch III de Friül, Adelardo, Judith von Friaul (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesLluís el Pietós Modifica el valor a Wikidata  i Judit de Baviera Modifica el valor a Wikidata
GermansLotari I, Lluís el Germànic, Pipí I d'Aquitània, Carles II el Calb, Arnulf de Sens, Rotruda i Hildegarde Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 119345228 Modifica el valor a Wikidata

Gisela (nascuda vers el 819/822 - † després del 874) fou la filla de l'emperador Lluís I el Pietós i de Judit de Baviera. El seu pare li va donar el 836 el domini reial d'Annapes.

Ascendència[modifica]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Carles Martell
 
 
 
 
 
 
 
8. Pipí el Breu
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Rotruda
 
 
 
 
 
 
 
4. Carlemany
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Caribert, comte de Laon
 
 
 
 
 
 
 
9. Bertrada de Laon
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Gisela de Laon
 
 
 
 
 
 
 
2. Luís I dit el Pietós
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20.
 
 
 
 
 
 
 
10. Gerold I de Vintzgau
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21.
 
 
 
 
 
 
 
5. Hildegarda
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22. Hnabi o Nebe d'Alàmania
 
 
 
 
 
 
 
11. Emma d'Alamània
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
23. Hereswind
 
 
 
 
 
 
 
1. Gisela
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Hardrad
 
 
 
 
 
 
 
12. Rothard d'Argengau
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25.
 
 
 
 
 
 
 
6. Welf I
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26.
 
 
 
 
 
 
 
13. Hermenlindis o Haildis
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
27.
 
 
 
 
 
 
 
3. Judit
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
28.
 
 
 
 
 
 
 
14. Isanbart
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
29.
 
 
 
 
 
 
 
7. Heilwiga
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
30.
 
 
 
 
 
 
 
15.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
31.
 
 
 
 
 
 

Matrimoni i descendència[modifica]

Gisela es va casar, probablement vers el 836, amb Eberard,[1] marquès de Friül, amb el qual va tenir deu fills:

  1. Eberar (837- † després del 20 de juny de 840).
  2. Ingeltruda de Friül (vers 836 - † 867) esposa d'Enric (830 - 886), marquès de Nèustria
  3. Unroc III de Friül (vers 840 - 874 espòs d'Eva de Tours.
  4. Berenguer I de Friül (vers 843 - † 924) espòs de Berta de Spoleto, escollit rei dels Llombards a Pavia el 888, i emperador romà germànic el 915.
  5. Adahard († després de l'1 de juliol del 874). Abat de l'abadia Sainte-Calixte de Cysoing.
  6. Raül († 1 de maig del 892). Abat laic de l'abadia de Sainte-Calixte de Cysoing i de l'abadia de Saint-Vaast d'Arras. El 883 el rei Carloman II de França li va donar l'Artois i el Ternois que van ser recollits a la seva mort pel comte Balduí II de Flandes.
  7. Alpais, morta jove i enterrada a l'abadia de Sainte-Calixte de Cysoing.
  8. Heilwida de Friül (vers 855 - vers 895) que es va casar cap a 874 amb Hucald o Hucbald d'Ostrevant (850 - 890) i després potser amb Roger I de Laon (vers 867 - † 926) comte de Laon
  9. Gisela († vers 863). Monja a l'abadia de Saint-Sauveur de Brèscia.
  10. Judit de Friül (863 - † 881) que es va casar amb Conrad II de Borgonya, comte d'Auxerre i duc de Borgonya Transjurana de 859 a 864.

Eberard i Gisela van fundar l'abadia de Sainte-Calixte de Cysoing.

Eberard de Friül del qual el cos va ser portat d'Itàlia pel seu fill i la seva esposa Gisela, foren enterrats en una cripta.[2]

Notes i referències[modifica]

  1. Évrard (Eberhard). Foundation fur Medieval Genealogy. 
  2. Carta a un acadèmic d'Arras sobre la princesa Gisela, filla de Lluís el Pietós, i sobre la data del testament del comte Eberard, el seu espòs, fundador de l'església de Cysoing, 1779. 

Fonts[modifica]

  • Christian Settipani, La Préhistoire des Capétiens (Nouvelle histoire généalogique de l'auguste maison de France, vol. 1), ed. Patrick van Kerrebrouck, 1993 (ISBN 2-9501509-3-4)