Gisela de Baviera

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personabeata Gisela de Baviera
Chronicon Pictum P042 Óbudai templom alapítása.JPG
Miniatura del Chronicum pictum, de 1358, amb la reina i Esteve I
 Abadessa 

Dades biogràfiques
Naixement Giselle
ca. 985
Ratisbona (Baviera, Alemanya)
Mort 7 de maig de 1033 o 1065
Passau (Baviera)
Sepultura Monestir de Niedernburg (Passau); relíquies a Veszprém (Hongria)
Religió Catolicisme
Activitat professional
Ocupació Reina
reina, abadessa
Commemoració a Església Catòlica Romana
Beatificació 1975 , Roma per Pau VI
Festivitat 7 de maig
Fets destacables Reina consort d'Hongria, esposa d'Esteve I d'Hongria (1001)
Iconografia Amb corona; amb Esteve I al costat
Altres dades
Títol Nobile
Dinastia Dinastia Otoniana
Cònjuge Esteve I d'Hongria
Fills
Pares Enric II de BavieraGisela de Borgonya
Germans
Modifica dades a Wikidata

Gisela de Baviera (o Giselle o Gizella) (Ratisbona, ca. 985 – Passau, 1033 or 1065) era una princesa alemanya, filla d'Enric II, duc de Baviera, i de Gisela de Borgonya.

Vida[modifica]

Va néixer el 985, tercera dels quatre fills de la parella formada pel duc de Baviera Enric II i la princesa Gisela de Borgonya, de qui prengué el nom. Va rebre una educació cristiana, en part a càrrec del sant bisbe Wolfgang de Ratisbona, conseller de la cort ducal.

Llavors Baviera i Hongria tenien conflictes fronterers amb freqüència. En morir Enric II el 995, va heretar el ducat el fill major Enric, el futur emperador Enric II; per evitar nous conflictes, es va acordar el matrimoni de Gisela amb l'hereu d'Hongria, el futur Esteve I d'Hongria. Van casar-se al castell de Wittelsbach cap al final de 995 o en començar 996 (o segons altres fonts, en 1008) com a part de la política hongaresa d'obertura a occident. Baviera signà la pau i, a canvi, els hongaresos van cedir el sud-est de Moràvia i la conca de Viena, a més d'acceptar l'evangelització del país. La frontera quedà fixada als rius Morava i Leitha i romangué estable durant nou segles.

La parella va tenir almenys tres fills: Otó, nascut abans de 1002; Esteve, Emeric d'Hongria, després canonitzat, Otó i Eduvigis, però tots van morir joves i sense descendència.

Viduetat, mort i veneració[modifica]

Va portar una vida respectable i va ajudar en la cristianització d'Hongria. En morir el seu espòs Esteve en 1038, el nou monarca, Pere I Ursèol, nebot del rei, li va permetre de quedar-se a la cort durant un temps, però després la va enviar fora, li tragué les seves propietats i la va tenir sota custòdia. Això va ser un factor més de descontentament entre el poble i els nobles, de manera que el 1041 el nou rei va ser deposat i al seu lloc va ser coronat Samuel Aba, casat amb una germana d'Esteve I. Aquest va morir el 1004 i llavors la reina va marxar a Baviera, retirant-se a viure al monestir de Niedernburg de Passau, on va morir cap al 1060 com a monja.

La seva tomba, al monestir de Niedernburg, va esdevenir un lloc de pelegrinatge i durant el segle xviii se'n va iniciar el procés de beatificació; això no obstant, no va ésser beatificada fins al 1975.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gisela de Baviera Modifica l'enllaç a Wikidata