Giuseppe Piazzi
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (it) Gioacchino Giuseppe Maria Ubaldo Nicolò Piazzi 16 juliol 1746 Ponte in Valtellina (República de Venècia) |
| Mort | 22 juliol 1826 Nàpols (Regne de Nàpols) |
| Sepultura | Església de San Domenico 38° 07′ 08″ N, 13° 21′ 48″ E / 38.119017°N,13.363383°E |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques i astronomia |
| Ocupació | astrònom, prevere catòlic de ritu romà, descobridor d'objectes astronòmics, matemàtic, professor universitari, descobridor d'asteroides |
| Ocupador | Observatori Astronòmic de Capodimonte (1817–1824) Observatori astronòmic de Palerm (1790–1817) Universitat de Palerm (1781–1817) Basílica de Sant'Andrea della Valle (1779–1781) Universitat de Malta (1770–1773) |
| Membre de | |
| Professors | Joseph Jêrôme Lalande |
| Orde religiós | Teatins |
| Premis | |
| |
Giuseppe Piazzi (Ponte in Valtellina, 16 de juliol de 1746 - Nàpols, 22 de juliol de 1826) va ser un astrònom i sacerdot italià. Va fundar l'observatori astronòmic de Palerm.[1]
Vida i obra
[modifica]Piazzi va néixer en una rica família de la província de Sondrio, a tocar de Suïssa. Als 19 anys va ingressar a l'orde dels teatins i tot que no es conserven registres dels seus estudis, se sap que entre 1770 i 1780 va estar donant classes de filosofia i matemàtiques a diferents ciutats de la península italiana, entre les quals, Gènova, Roma i Ravenna, abans de ser nomenat professor de matemàtiques de l'Accademia dei Reggi Studi di Palermo (futura Universitat de Palerm) el 1781.[2]

El 1787 va ser nomenat catedràtic d'astronomia, tot i la seva manca d'experiència en aquest camp, amb l'encàrrec de construir un observatori astronòmic a Palerm. Piazzi s'ho va prendre amb gran entusiasme i va estar tres anys a París i Londres per comprar els instruments necessaris i aprendre a emprar-los.[3] El 1791 l'observatori ja estava en funcionament, equipat amb un gran telescopi circular de Jesse Ramsden.[4]
L'1 de gener de 1801, va descobrir un objecte estel·lar que es movia sobre el fons d'estels[5] que, atès que orbitava al voltant del Sol, va ser considerat un nou planeta.[6] Piazzi el va batejar amb el nom de Ceres Ferdinandea, en honor de la deessa grega i siciliana, i al rei Ferran IV de Nàpols i Sicília. Més endavant, el Ferdinandea es va eliminar per raons polítiques. Com que en anys posteriors es van descobrir altres objectes (també considerats inicialment planetes) en la mateixa zona, durant els anys cinquanta del segle xix es va decidir classificar Ceres i la resta d'objectes de la zona com a asteroides i a la zona per on orbita se la coneix com a Cinturó d'asteroides. L'any 2006 va ser classificat com a planeta nan, igual que Plutó.
El 1803 va publicar un catàleg de 6.748 estels amb les seves corresponents declinacions i ascencions rectes acuradament calculades que va ser força valorat i que va ampliar i millorar els anys successius fins a publicar un segon catàleg amb 7.646 estels que, tot i així, no va considerar definitiu.[7]
El 1817, el rei Ferran li va encarregar la conclusió del l'observatori de Nàpols, un projecte que ja feia vint anys que havia començat i havia absorbit una gran quantitat de recursos.[8] Va passar els darrers anys de la seva vida entre Palerm i Nàpols, i va morir en aquesta darrera ciutat el 1826, sense veure publicat el seu tercer i definitiu catàleg d'estels, que no va ser publicat fins al 1845-1849 per K.L. Littrow.[9]
Referències
[modifica]- ↑ Foderà Serio, 1993, p. 21 i ss.
- ↑ Foderà Serio, Manara i Sicoli, 2002, p. 17.
- ↑ Foderà Serio, 1993, p. 24-25.
- ↑ Foderà Serio, 1993, p. 25.
- ↑ Hoskin, 1993, p. 35 i ss.
- ↑ Cunningham, Marsden i Orchiston, 2011, p. 283 i ss.
- ↑ Proverbio, 1988, p. 76.
- ↑ Foderà Serio, 1993, p. 26.
- ↑ Proverbio, 1988, p. 76 i ss.
Bibliografia
[modifica]- Foderà Serio, Giorgia. «On the History of Palermo Astronomical Observatory». A: Jeffrey L. Linsky, Salvatore Serio (eds.). Physics of Solar and Stellar Coronae (en anglès). Kluwer Academic, 1993, p. 21-34. ISBN 0-7923-2346-7.
- Foderà Serio, G.; Manara, S.; Sicoli, P. «Giuseppe Piazzi and the Discovery of Ceres». A: William F. Bottke, Alberto Cellino, Paolo Paolicchi, Richard P. Binzel (eds.). Asteroids III (en anglès). The University of Arizona Press, 2002, p. 17-26. ISBN 0-8165-2281-2.
- Cunningham, Clifford J.; Marsden, Brian G.; Orchiston, Wayne «Giuseppe Piazzi: The Controversial Discovery and Loss of Ceres in 1801» (en anglès). Journal for the History of Astronomy, Vol. 42, Num. 3, 2011, p. 283-306. DOI: 10.1177/002182861104200301. ISSN: 0021-8286.
- Hoskin, Michael. «Bode's Law and the Discovery of Ceres». A: Jeffrey L. Linsky, Salvatore Serio (eds.). Physics of Solar and Stellar Coronae (en anglès). Kluwer Academic, 1993, p. 35-46. ISBN 0-7923-2346-7.
- Proverbio, E. «The Third Reduction of Giuseppe Piazzi's Star Catalogue». A: S, Débarbat, J.A. Eddy, H.K. Heichhorn, A.R. Upgren (eds.). Mapping the Sky: Past Heritage and Future Directions (en anglès). Kluwer Academic, 1988, p. 75-86. ISBN 90-277-2809-7.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Giuseppe Piazzi» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Abetti, Giorgio. «Piazzi, Giuseppe» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 9 febrer 2025].
- Santaniello, Francesco. «Piazzi, Giuseppe» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 2015. [Consulta: 9 febrer 2025].
- Astrònoms italians
- Teatins
- Persones de la província de Sondrio
- Acadèmics de l'Acadèmia Bavaresa de les Ciències
- Membres de l'Acadèmia Prussiana de les Ciències
- Membres de la Royal Society
- Morts a Nàpols
- Professors de la Universitat de Palerm
- Científics llombards
- Religiosos llombards
- Científics catòlics
- Naixements del 1746
- Morts el 1826
