Glacera de l'Isar-Loisach

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de geografia físicaGlacera de l'Isar-Loisach
TipusGlacera Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaAlemanya Modifica el valor a Wikidata
Extensió màxima de la glacera de l'Isar-Loisach amb les morrenes en vermell i els llacs glacials en blau-verd

La glacera de l'Isar-Loisach era una glacera als contraforts dels prealps bavaresos que es va formar en els períodes freds del Plistocè.[1] En la glaciació de Würm, és la glacera que es va estendre més cap al nord.

Estava alimentada sobretot per la glacera de l'Inn que enviava una part dels seus gels a través del Fernpass, el Seefelder Sattel i l'estany del Kochelsee.[2] Això explica la gran mida d’aquesta glacera, mentre que la zona d’acumulació de les conques d’Isar i Loisach era relativament petita.

En el seu últim avanç fa 20.000 anys, va cobrir l'altiplà bavarès fins a Landsberg am Lech, Grafrath, Geretsried i Sachsenkam. Només el Hoher Peissenberg i el Tischberg sobresortien com nunataks d'aquesta ampla capa de gel. A sota del seu front, va formar una vasta plana amb els al·luvions de les seves aigües de fosa, el sandur de Múnic.[3][4]

Retirant-se, aquesta glacera va deixar abundants traces del seu pas com el camp de drumlins d'Eberfing amb 360 drumlins d'una longitud que anava fins a 1.900 metres, llacs de fosa de gel mort com els Osterseen i torberes (ex.: pantà de Murnau). És també en l'origen de la formació de dos grans llacs, l'Ammersee i el Llac Starnberg que, contràriament a molts llacs d'origen glacial, subsisteixen encara perquè no són travessats per un poderós riu.

Totes aquestes traces de la glacera de l'Isar-Loisach han jugat un gran paper en el desenvolupament de l'estudi de la morfologia glacial al segle xix, en particular als treballs d'Albrecht Penck.

Referències[modifica]

  1. Hermann Jerz: Das Eiszeitalter in Bayern, Band 2 der Geologie von Bayern, Schweizerbart'sche Verlagsbuchhandlung, 1993. ISBN 3-510-65157-X. Kapitel Glazialer, fluvioglazialer und galzifluviatiler Bereich (Alpenvorland und Alpen)
  2. Rolf K. F. Meyer & Hermann Schmidt-Kaler. Wanderungen in die Erdgeschichte. Auf den Spuren der Eiszeit südlich von München - östlicher Teil. Pfeil München 1997. S. 31
  3. Ludger Feldmann: Die geologische Entwicklung der Landschaft um Eberfing. In: Luise Hohenleitner: Eberfinger Heimatbuch, Herausgegeben von der Gemeinde Eberfing, 1998. Seiten 255–263
  4. Rolf K. F. Meyer, Hermann Schmidt-Kaler: Wanderungen in die Erdgeschichte – Band 8: Auf den Spuren der Eiszeit südlich von München, östlicher Teil. Pfeil Verlag, 1997. ISBN 3-931516-09-1, Seiten 15–26