Drumlin

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Drumlin a Cato, Nova York.
Drumlin a Clew Bay, Irlanda.
Les diferents formacions glacials.
Perfil i planta d'un drumlin.

Un drumlin[1] (derivat de la paraula gaèlica druim, turó arrodonit o monticle, registrada des del 1833) és una forma de relleu d'origen glacial, consistent en un pujol de vessants llisos, de forma aerodinàmica, format sovint sota una glacera en moviment. La seva forma, amb un extrem més afilat que un altre, és el resultat del desplaçament del gel.[2] Els drumlins es troben sovint en conjunts i normalment estan formats per acumulació de sediments glacials com tills i morrenes.

Característiques[modifica]

Forma i disposició[modifica]

Els drumlins són fenòmens geomorfològics d'origen glacial, amb forma de turons allargats, afusats o parabòlics, simètrics respecte a l’eix longitudinal i asimètrics respecte al transversal. La seva mida oscil·la entre 1 i 2 km de llargada, 15 i 30 m d’alçada i 400 i 600 m d’amplada.[3] Es formen als marges dels sistemes glacials, i també de vegades a l'interior de casquets o indlandsis, en les zones d'aquests que presenten un moviment més marcat. La seva forma i orientació registra la direcció de moviment del gel.[4] Generalment es troben en conjunts anomenats camps de drumlins, on estan disposats en paral·lel o en forma de ventall, reflectint el moviment del gel. Estan orientats amb l’eix longitudinal paral·lel al desplaçament de la glacera, l’extrem més costerut mirant cap a la banda per on arribava el gel i l’extrem afuat de la banda on aquest marxava. La seva forma, particularment la seva elongació, sembla tenir relació amb la velocitat del gel i amb la resistència del nucli del drumlin.[5]

Formació[modifica]

Estan compostos principalment de sediments glacials, però se’n troben també amb un nucli de roca mare dura (per exemple granits, basalts o calcàries dures) o formats gairebé exclusivament per aquesta. Els geòlegs han proposat diverses teories sobre el seu origen. Tradicionalment s’han vist com un fenomen exclusivament deposicional de sediments arrossegats per la glacera. Tanmateix, actualment sembla clar que formen un continu amb els craigs, clàssicament interpretats com a fenòmens exclusivament erosius. Realment, molts drumlins i craigs mostren senyals tant de deposició com d’erosió en diversos graus d’importància relativa. La formació dels drumlins és sovint un procés complex, ja que poden haver estat afectats per més d’un període de flux glaciar. Així, antics drumlins poden haver servit de nucli per a la deposició de nous materials o, a la inversa, haver patit erosió o deformació en un període posterior. També s’hi han observat capes laterals de sediment dipositades per l’aigua, que possiblement circulava en l’interior d’una cavitat a sota del glaciar.[5]

Els camps de drumlins solen trobar-se associats a d’altres formes de modelat glaciar del relleu com valls túnel, eskers i exposició de la roca basal per erosió glacial.[6]


Exemples[modifica]

Europa[modifica]

A Islàndia, el retrocés de la glacera Múlajökull, eixida de Hofsjökull, ha deixat recentment al descobert un grup de 50 drumlins, que serveix com a base per a una millor comprensió de la seva formació.[7] La literatura documenta també extensos camps de drumlins a Groenlàndia; a Gran Bretanya: Anglaterra, Escòcia i Gal·les,[8] i a Irlanda (comtats de Leitrim , Monaghan, Mayol i Cavan a l’Eire, i Fermanagh, Armagh i Down a Irlanda del Nord); al voltant del Bàltic: Finlàndia, Estònia (al comtat de Võru maa), Letònia, Polònia, Alemanya, Hindsholm (Dinamarca), Suècia; al peu dels Alps: Suïssa,[9] i voltants del Llac de Constança.[10][8] Clew Bay a Irlanda és un bon exemple d'un paisatge de ‘’drumlins negats", on els drumlins apareixen com illes en el mar.

Amèrica del Nord[modifica]

Es troben camps de drumlins a totes les províncies i territoris canadencs. Els més extensos del món es van formar sota la Placa de Gel Laurentina i es troben a Nunavut, en el Territoris del Nord-oest i en el nord de Saskastchewan, Manitoba, Ontàrio, i Quebec.[11][12] Als Estats Units són comuns al nord de l'estat de Nova York,[13][14] a la vall inferior del riu Connecticut, a l'est de Massachusetts, la regió de Monadnock a New Hampshire, a la Lower Peninsula (Michigan),[15] a Minnesota,[16][8]a Wisconsin i a la regió del Puget Sound (estat de Washington).[17] La majoria dels que s'observen a Amèrica del Nord es van formar durant la glaciació Wisconsin. Les illes de Boston Harbor Islands National Recreation Area són drumlins que es van convertir en illes quan la fusió del gel de la glaciació va elevar el niell del mar.[18]

Àsia[modifica]

Es troben drumlins a Tiksi, República de Saja, Rússia.[8]

Amèrica del Sud[modifica]

A la Patagònia hi ha extensos camps de drumlins,[8] per exemple prop de Punta Arenas, a Navarino i a l’Illa Gable al Canal de Beagle.

Antàrtida[modifica]

El 2007 es va observar que es formen drumlins sota una glacera de l'Antàrtida Occidental.[19]

Àfrica[modifica]

El 2019 s’ha descrit un sistema de drumlins a Twyfelfontein (Namíbia), que s’ha datat a finals del Paleozoic.[20][21]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Drumlin Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «drumlin». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Menzies(1979) citat a Benn, D.I. & Evans, D.J.A. 2003 Glaciers & Glaciation , Arnold, London (p431) ISBN 0-340-58431-9
  3. «Drumlin» (en (anglès)). Encyclopædia Britannica, 08-06-2017. [Consulta: 20 febrer 2019].
  4. Spagnolo, Matteo; Clark, Chris D. et al. «The planar shape of drumlins». Sedimentary Geology, 232, núms 3-4, 15-12-2010, pàg. 119-129 [Consulta: 26 febrer 2019].
  5. 5,0 5,1 Hall, Adrian. «Drumlin» (en (anglès)). East Lothian Landscapes. [Consulta: 20 febrer 2019].
  6. Spagnolo, M.; Clark, C.D.; Hughes, A.L.C.; Dunlop, P.; Stokes, C.R. «The planar shape of drumlins». Sedimentary Geology, 232, 2010, pàg. 119–129. DOI: 10.1016/j.sedgeo.2010.01.008.
  7. Johnson, M. D.; Schomacker, A.; Benediktsson, I. O.; Geiger, A. J.; Ferguson, A. «Active drumlin field revealed at the margin of Mulajokull, Iceland: A surge-type glacier». Geology, 38, 10, 2010, pàg. 943–946. Bibcode: 2010Geo....38..943J. DOI: 10.1130/G31371.1.
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 Clark, C.D.; Anna L.C. Hughes; Sarah L. Greenwood; Matteo Spagnolo; Felix S.L. Ng «Size and shape characteristics of drumlins, derived from a large sample, and associated scaling laws». Quaternary Science Reviews. Elsevier Ltd., 28, 2009, pàg. 677–692. Bibcode: 2009QSRv...28..677C. DOI: 10.1016/j.quascirev.2008.08.035.
  9. Fiore, J. «Quaternary subglacial processes in Switzerland: geomorphology of the plateau and seismic stratigraphy of western Lake Geneva». Terre & Environnement. University of Geneva, 69, 2007, pàg. 169.
  10. O'Dwyer, Barry; Crockford, Lucy; Jordan, Phil; Hislop, Lindsay; Taylor, David «A palaeolimnological investigation into nutrient impact and recovery in an agricultural catchment». Journal of Environmental Management, 124, 2013, pàg. 147–155. DOI: 10.1016/j.jenvman.2013.01.034. ISSN: 0301-4797.
  11. Shaw, J.; Kvill, D. «A glaciofluvial origin for drumlins of the Livingstone Lake area, Saskatchewan». Canadian Journal of Earth Sciences, 21, 12, 1984, pàg. 1442–1459. Bibcode: 1984CaJES..21.1442S. DOI: 10.1139/e84-150.
  12. Shaw, J., Sharp, D., Harris, J., 2010. A flowline map of glaciated Canada based on remote sensing data. Canadian Journal of Earth Sciences. 47, 89-101.
  13. Kerr, Michael; Nick Eyles «Origin of drumlins on the floor of Lake Ontario and in upper New York State». Sedimentary Geology. Elsevier, 193, pàg. 7–20. Bibcode: 2007SedG..193....7K. DOI: 10.1016/j.sedgeo.2005.11.025.
  14. «RootsWeb.com Home Page». Arxivat de l'original el 27 novembre 2016. [Consulta: 29 abril 2018].
  15. «Glacial landsystems and dynamics of the Saginaw Lobe of the Laurentide Ice Sheet, Michigan, USA». Quaternary International, 260, pàg. 21–31. Bibcode: 2012QuInt.260...21K. DOI: 10.1016/j.quaint.2011.07.021.
  16. Toimi Uplands Subsection Arxivat 2016-10-21 a Wayback Machine. of the Northern Superior Uplands, Ecological Classification System. Minnesota Department of Natural Resources, 2016.
  17. Goldstein, Barry «Drumlins of the Puget Lowland, Washington State, USA». Sedimentary Geology. Elsevier, 91, pàg. 299–311. Bibcode: 1994SedG...91..299G. DOI: 10.1016/0037-0738(94)90136-8.
  18. Shaw, John. «The meltwater hypothesis for subglacial bedforms» (PDF). Quaternary International 90 (2002) 5–22.
  19. Smith, A.M.; Murray, T.; Nicholls, K.W.; Makinson, K.; Aðalgeirsdóttir, G. «Rapid erosion, drumlin formation, and changing hydrology beneath an Antarctic ice stream». Geology, 35, 2007, pàg. 127–130. DOI: 10.1130/G23036A.1.
  20. Andrews, Graham D. «First description of subglacial megalineations from the late Paleozoic ice age in southern Africa». PLOS ONE. DOI: 10.1371/journal.pone.0210673.
  21. Researcher unearths an ice age in the African desert. West Virginia University, 4 febrer 2019.