Vés al contingut

Glauc (fill d'Hipòloc)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre l'heroi lici. Vegeu-ne altres significats a «Glauc».
Infotaula personatgeGlauc

Diomedes]]. Modifica el valor a Wikidata
Tipuspersonatge mitològic grec Modifica el valor a Wikidata
Context
Present a l'obraIlíada Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Família
PareHipòloc Modifica el valor a Wikidata

D'acord amb la mitologia grega, Glauc (gren antic Γλαῦκος) fou un heroi lici, fill d'Hipòloc.

Anà a la guerra de Troia acompanyant el seu cosí Sarpèdon com a aliat de Príam. És famós pel seu enginy i el seu coratge. Durant els combats al voltant de la ciutadella, Glauc es trobà cara a cara amb Diomedes. Tots dos es van reconèixer, ja que les seves famílies estaven unides pels lligams de l'hospitalitat. Per part del seu pare, Hipòloc, era net de Bel·lerofont, i temps enrere, Eneu, avi de Diomedes, l'havia acollit al seu palau. Tots dos havien canviat, com era costum, els presents de l'hospitalitat. Davant les muralles de Troia els seus descendents van renovar l'intercanvi: Diomedes va donar a Glauc les seves armes de bronze i Glauc va oferir les seves, que eren d'or. Després, cadascú va tornar al seu lloc a la batalla. Glauc va realitzar diverses gestes. Quan Sarpèdon va caure ferit, Glauc el va ajudar, però Teucre s'hi va interposar i el va ferir, obligant-lo a abandonar el combat. En resposta a la seva pregària, Apol·lo el guareix i és a temps de recuperar el cos de Sarpèdon, però no pot evitar que els grecs li prenguin les armes al cadàver. Tot seguit s'uneix a Hèctor per tal de posseir el cadàver de Pàtrocle, que acaba de morir, però Àiax, el fill de Telamó, el va matar. Els vents, per ordre d'Apol·lo, van portar el seu cos a Lícia. Els reis de Lícia remuntaven el seu llinatge a aquest Glauc, net de Bel·lerofont.[1]

Referències

[modifica]
  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i llatina. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 216. ISBN 9788496061972. 

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 101 El Cangur / Diccionaris, núm. 209. ISBN 8429741461