Glotònim
Un glotònim és la paraula que s'usa per a referir-se a una llengua.[1] Els noms reconeguts de llengües estan recollits a la Llista de codis ISO 639-3, però hi ha diverses polèmiques obertes entorn dels glotònims.
- Quan hi ha més d'un nom per al mateix idioma, com el valencià i el català.
- Quan la distinció entre llengua i dialecte no és clara.
- Quan es tracta d'una llengua de transició, un pidgin o un idioma encara no consolidat.
Pot ser un autoglotònim, terme amb què un poble designa a la seva llengua, o un heteroglotònim, terme amb què es designen les llengües d'altres pobles.[1]
Exemples d'idiomes amb diversos glotònims[modifica]
- "castellà" i "espanyol"
- "valencià" i "català"
- "asturià" i "lleonès"
- "serbi", "croat", "bosnià" i "montenegrí"
- "neerlandès" i "flamenc"
- "romanès" i "moldau"
- "francès" i "való"
- "Italià" i "cors"
- "alemany" i "alsacià"
- "rutè" i "ucraïnès".
Són alguns exemples[2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Junyent, M. Carme. «Glotònim». A: La diversitat lingüística: didàctica i recorregut de les llengües del món. Barcelona: Projecte GELA, 1999, pàg. 94. ISBN 84-8063-374-3.
- ↑ Vieytez, Eduardo Javier Ruiz. Minorías, inmigracion y democracia en Europa: una lectura multicultural de los derechos humanos (en castellà). Universitat de València, 2006. ISBN 978-84-8456-620-5.