Vés al contingut

Golf de Califòrnia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula indretGolf de Califòrnia
(en) Gulf of California Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusgolf Modifica el valor a Wikidata
Part deOceà Pacífic Nord
oceà Pacífic Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaMèxic Modifica el valor a Wikidata
Map
 28° N, 112° O / 28°N,112°O / 28; -112
Afluents
Fuerte River (en) Tradueix ,riu Sonora ,Yaqui River (en) Tradueix ,Concepción River (en) Tradueix ,San Lorenzo River (en) Tradueix ,Sonoyta River (en) Tradueix ,Riu Colorado Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Dimensió1.126 (longitud) km
Superfície160.000 km² Modifica el valor a Wikidata
El golf de Califòrnia

El golf de Califòrnia (en castellà Golfo de California, també conegut com a Mar de Cortés i, a vegades, com a Mar Bermejo) és el braç d'aigua que separa la península de Baixa Califòrnia de la resta de Mèxic. Limita a l'oest amb els estats de Baixa Califòrnia i Baixa Califòrnia Sud, al nord amb Sonora i a l'est amb Sonora i Sinaloa.

Aquesta regió és un ric i divers ecosistema. A més d'una gran varietat de criatures endèmiques, s'hi troben moltes espècies migratòries com ara la balena geperuda (Megaptera novaeangliae), la balena grisa de Califòrnia, la gran manta i la tortuga llaüt. El govern mexicà ha assajat de crear zones de conservació i protecció ambiental en aquesta regió, però els territoris de la península són poc poblats, la qual cosa ha fet difícil la supervisió estricta de les activitats que s'hi realitzen.

Per l'abundància de peixos i altres criatures marines, aquesta regió també és un centre mundial d'activitats de pesca esportiva, sobretot a les ciutats de Los Cabos, La Paz, Loreto, Guaymas, San Carlos i Mulegé. La zona també és un important centre pesquer comercial de Mèxic.

Exploracions

[modifica]

[1]

Illes

[modifica]

Dins del Mar de Cortés hi ha diverses illes. Amb característiques diferents, han tingut importància històrica des del punt de vista de les exploracions. Actualment la principal explotació és el turisme.

Isla Tiburón

[modifica]

[2]

Isla Ángel de la Guarda

[modifica]

De gairebé 900 km quadrats, és la segona més gran del golf.[3]

Isla Montague

[modifica]

D'una superfície d'uns 139 km quadrats, fou batejada l'any 1826. Abans, tot i estar cartografiada, no tenia nom.[4]

Isla Monserrat

[modifica]

En la segona de les expedicions d'exploració de Francisco de Ortega (any 1633), l'escrivà fou Antonio Mayor i Corbera de Barcelona (“familiar del Santo Oficio” !!). La crònica descriu la ruta i el bateig de diverses illes. El de l'illa de Monserrate entre altres.[5][6]

Isla Carmen

[modifica]

Isla Jacques Cousteau (abans Cerralvo)

[modifica]

[7]

Isla Santa Cruz

[modifica]

Isla Gore

[modifica]

[8]

Isla Consag

[modifica]

[9]

Isla El Huerfanito

[modifica]

[10]

Isla Miramar

[modifica]

[11]

Isla Coloradito

[modifica]

Isla Catalana

[modifica]

El nom oficial i tradicional de l'illa és “isla Catalana”.[12][13][14][15][16][17][18] La confusió de molts documents fou provocada pel servei cartogràfic dels Estats Units, que anotaren en una carta “Isla Santa Catalina”.[19]

« Originally named Isla Catalan, it was frequently called Isla Catalana. In the mid 1850s when the U.S. Navy charted the Gulf the mapmakers changed the name to Isla Santa Catalina. »
— A natural history guide to Baja California. Kathleen Johnson Dickey. 1983.

En alguns treballs científics els autors empren les dues denominacions. La oficial mexicana i la que va esdevenir internacional per error.[20][21][22][23]

Ports

[modifica]

Els ports és importants són els següents: Puerto Peñasco (Sonora),[24] Guaymas (Sonora),[25] San Felipe (Baja California),[26] La Paz (Baja California Sur),[27] San José del Cabo,[28] Punta Las Miredes, Santa Rosalía,[29] Mazatlán (Sinaloa),[30] Topolobampo (Sinaloa),[31] Golfo de Santa Clara (Sonora),[32] Puerto Libertad (Sonora),[33] Puerto Lobos,[34] Yavaros (Sonora)...[35]

Illes i les àrees protegides del golf de Califòrnia

[modifica]

Hi ha diverses illes i àrees costaneres protegides amb espècies de gran interès. Algunes espècies endèmiques estan en perill d'extinció.[36]

La pesca de perles

[modifica]

Tomàs de Cardona

[modifica]

Natural de Venècia i resident a Sevilla, fou un ric explorador, negociant, arbitrista i mestre de càmera espanyol del segle xvii, que invertí una gran fortuna en una companyia per explotar els bancs de perles a Califòrnia.[37]

El 1611 va aconseguir una "encomienda" de Felip III de Castella per crear una companyia per explotar els bancs de perles de Califòrnia comprometent-se a efectuar: "cierta empresa importantísima al servicio de Dios; si el resultado era positivo, realizaría la evangelización de toda la parte austral y del amplísimo reyno de las californias". El 1612 signà un asiento amb el virrei per cercar nous bancs de perles, buscar els galeons perduts del general Luis Fernández de Córdoba, i descobrir el ric regne de la Califòrnia.[38]

Nicolás de Cardona

[modifica]

El 13 d'agost de 1611, una encomienda per a l'explotació de la pesca de perles al llarg de la costa de Califòrnia, anteriorment en mans de Sebastián Vizcaíno sense èxit, va ser lliurada a Tomàs de Cardona (oncle de Nicolás), Sanç de Meres, i Francisco de la Paraya, tots veïns de Sevilla.[39]

Nicolás va ser posat al càrrec de l'exploració. Va arribar a Acapulco a la darreria de 1614 on va construir tres fragates, la San Antonio, la San Francisco i la San Diego. Durant els anys següents, Nicolás va intentar establir un negoci de perles, i va lluitar contra les intrusions dels neerlandesos (Joris van Spilberg). Arruïnat, Nicolás va tornar a Espanya per obtenir més fons, per seguir explotant el negoci de les perles, fins que va obtenir una Real Orden el maig del 1618.

Finalment va tornar a Espanya el 1623, on va redactar el 1632 la seva Descripción Hidrográfica y geográfica de muchas tierras del norte y del sur y de los mares de las Indias,[40][41] sobre el descobriment del Regne de Califòrnia.

Referències

[modifica]
  1. ↑ DESCUBRIMIENTO Y EXPLORACION DE CALIFORNIA. Carlos López Urrutia. Menlo College.
  2. ↑ Masturzi, G. Una expedición a la isla del Tiburón: vida, costumbres y tradiciones de los indios seris (en castellà), 1930 [Consulta: 18 agost 2021]. 
  3. ↑ Gonzalez, V.M.J.. Baja California, Tijuana, Mexicali, Ensenada, Mar de Cortés: Guía de Viaje de todo el Estado de Baja California (en castellà). Solaris Comunicación, 2014, p. 31 [Consulta: 18 agost 2021]. 
  4. ↑ Anuario estadístico y geográfico de Baja California 2016 (en castellà). INEGI, 2016, p. 2-PA3 [Consulta: 18 agost 2021]. 
  5. ↑ Descripción y demarcación de las Islas Californias, por Francisco de Ortega.3 de julio de 1632, 8 de abril de 1634 y 16 de mayo de 1636.
  6. ↑ Islas de Sudcalifornia: ISLA MONSERRAT, LORETO, BAJA CALIFORNIA SUR.
  7. ↑ Kramer, J. Moon Baja: Tijuana to Los Cabos (en castellà). Avalon Publishing, 2020, p. 350. ISBN 978-1-64049-101-4 [Consulta: 18 agost 2021]. 
  8. ↑ Universidad Autónoma de Baja California; Universidad Autónoma de Sinaloa. Bermejo mar de Cortés (en castellà). Universidad Autónoma de Baja California, 2000. ISBN 978-970-9051-13-1 [Consulta: 18 agost 2021]. 
  9. ↑ Catálogo del Territorio Insular Mexicano (en castellà). INEGI, 2015, p. 81 [Consulta: 18 agost 2021]. 
  10. ↑ Mapa de Isla El Huerfanito, Baja California, Ensenada
  11. ↑ Mapa de Isla Miramar, Baja California, N.D.
  12. ↑ Miguel Venegas. Noticia De La California, Y De Su Conquista Temporal, Y Espiritual Hasta El Tiempo Presente: Sacada De La Historia Manvscrita, Formada en Mexico año de 1739. por el Padre Miguèl Venegas, de la Compañia de Jesus; y de otras Noticias, y Relaciones antiguas, y modernas. Añadida De Algunos Mapas Particulares, y uno general de la America Septentrional, Assia Oriental, y Mar del Sùr intermedio, formados sobre las Memorias mas recientes, y exactas, que se publìcan juntamente. Dedicada Al Rey N.Tro Señor Por La Provincia De Neueva-España, de la Compañia de Jesus. Tomo Primero. En la Imprenta de la Viuda De Manuel Fernandez, y del Supremo Consejo de la Inquisicion, 1757, p. 26–. 
  13. ↑ A. G. Findlay. A Directory for the Navigation of the Pacific Ocean, with Descriptions of Its Coasts, Islands, Etc.: From the Strait of Magalhaens to the Arctic Sea, and Those of Asia and Australia. Cambridge University Press, 28 de març de 2013, p. 655–. ISBN 978-1-108-05972-5. 
  14. ↑ Baja California Sur (Mexico). Dirección de la Crónica Estatal. Crónicas Baja California Sur - Editions 1-7. Gobierno del Estado de Baja California Sur, 1990. 
  15. ↑ «Isla Catalana.». Arxivat de l'original el 2017-04-25. [Consulta: 25 abril 2017].
  16. ↑ Lucas Alamán. Diccionario universal de historia y de geografía: Apéndice. Colección de artículos relativos á la Republica Mexicana por José María Andrade [y otros]. Andrade y Escalante, 1836, p. 745–. 
  17. ↑ Kilian. Dictionnaire géographique universel contenant la description de tous les lieux du globe intéressans sous le rapport de la géographie physique et politique, de l'histoire, de la statistique, du commerce, de l'industrie, etc. A.-J. Kilian, 1825, p. 429–. 
  18. ↑ Eugène D. ¬de Mofras. Exploration du territoire de l'Orégon, des Californies et de la mer Vermeille: exécutée pendant les années 1840, 1841 et 1842. Bertrand, 1844, p. 222–. 
  19. ↑ Kathleen Johnson Dickey. A natural history guide to Baja California. Kathleen Johnson Dickey, 1983. 
  20. ↑ «HISTORIA NATURAL DE LA SERPIENTE DE CASCABEL Crotalus catalinensis, ENDÉMICA DE LA ISLA SANTA CATALINA, GOLFO DE CALIFORNIA, MEXICO. Serpiente de cascabel endémica de la isla Catalana (Parque Nacional Bahía de Loreto)». Arxivat de l'original el 2016-09-10. [Consulta: 18 agost 2021].
  21. ↑ L. Lee Grismer. Amphibians and Reptiles of Baja California, Including Its Pacific Islands and the Islands in the Sea of Cortés. University of California Press, 16 setembre 2002, p. 360–. ISBN 978-0-520-92520-5. 
  22. ↑ Fernando Jordán. Mar Roxo de Cortés: biografía de un golfo. UABC, 1 gener 1995, p. 156–. ISBN 978-968-7326-25-2. 
  23. ↑ Oscar Sánchez. Temas sobre restauración ecológica. Instituto Nacional de Ecología, 2005, p. 223–. ISBN 978-968-817-724-2. 
  24. ↑ Bodenchuk, D.L.. Planning and Design for Tourism in Puerto Peñasco, Sonora, Mexico (en tagal). University of Arizona, 1993 [Consulta: 18 agost 2021]. 
  25. ↑ Puerto de Guaymas
  26. ↑ SAN FELIPE, BAJA CALIFORNIA. DATOS GENERALES DEL PUERTO.
  27. ↑ Cortés, H. Historia de Nueva-España, escrita por su esclarecido conquistador Hernan Cortés, aumentada con otros documentos y notas, por el... señor Don Francisco Antonio Lorenzana, arzobispo de México (en castellà). éditeur non identifié, 1770, p. 328 [Consulta: 18 agost 2021]. 
  28. ↑ Puerto Los Cabos
  29. ↑ Puerto de Santa Rosalia (Baja California Sur)
  30. ↑ Puerto de Mazatlán
  31. ↑ Puerto de Topolobampo
  32. ↑ GOLFO DE SANTA CLARA. DATOS GENERALES DEL PUERTO.
  33. ↑ Puerto Libertad, Playas de Sonora
  34. ↑ Puerto Lobos
  35. ↑ YAVAROS, SONORA. DATOS GENERALES DEL PUERTO.
  36. ↑ Islas y áreas del golfo de California, declaradas Patrimonio en Peligro
  37. ↑ Unam, Viajes y noticias californianas Arxivat 2015-06-16 a Wayback Machine. (castellà)
  38. ↑ Historia general de España y América, Volum 9, Part 2, pàgina 110 [1][Enllaç no actiu]
  39. ↑ Informe de Cardona (ISBN:84-7506-283-0)
  40. ↑ Descripció Hidrogràfica i geogràfica de moltes terres del nord i del sud i dels mars de les Índies
  41. ↑ Joaquin Francisco Pacheco. Colección de documentos inéditos relativos al descubrimiento, conquista y colonización de las posesiones españoles en América y Occeanía [sic], sacados bajo la direccion de J.F. Pacheco, F. de Cárdenas y L. Torres de Mendoza, 1868, p. 42–. 

Vegeu també

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Golf de Califòrnia
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Golf_de_Califòrnia&oldid=33782254»