Gotmar II

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGotmar II
Bisbe de Girona
modifica

Gotmar II fou bisbe de Girona en dates discutides entre 941 i 951.

Flórez esmenta que Sulpici Pontich el situa com a canonge de Girona ja al 922 quan apareix esmentat, amb altres religiosos, al Llibre Verd que recull un privilegi del rei Carles el Simple a petició del bisbe Guigó de Girona. Flórez discuteix l'inici de seu episcopat, que segons una carta del Papa Lleó VII als monjos de Ripoll datada al 938 on s'esmenta a Gotmar com a bisbe de Girona, tres anys abans de la data de l'episcopologi de les Constitutiones Synodales (941), document desacreditat pel Pare jesuïta Masdeu. En un cartulari del Sant Pere de Roda hi ha constància de la visita al rei Lluís d'Ultramar per part del monjo Tasio queixant-se que del marquès Sunifred, el comte Guifré per les disputes de propietat amb els monestirs de Banyuls i Sant Policarp. Guifré i Sunifred al seu torn amb l'assentiment de Gotmar suplicaren al rei que rebés el monestir de Roda cosa que succeí el 9 de juliol del vuitè any del seu regnat (943/944). El 15 de juny del 947 consta que un llec i un canonge, respectivament Gotmar i Miró, que l'historiador Étienne Baluze (1630-1718) suposa el mateix que fou més tard bisbe de Girona, consagraren l'església del Castro Finestres, dedicada a Santa Maria. L'any 950 donà llicència per a l'establiment del Monestir de Camprodon. Al Llibre verd de Girona consta una permuta de terre entre el bisbat i una noble anomenada Rayuldis, que donà terres en el lloc citat com Villamagni per unes a Domeny (1 de març de 949). Durant l'episcopat de Gotmar es reberen alous a Maniculos i Figueres amb mil sous per a l'església de Sant Pere al monestir de Camprodon. L'emperador Lluís de França a súplica de Guifré confirmà el canvi. El 951 Gotmar nomenà el primer abat del monestir, Jaufred, qui marxà el 955 de pelegrinatge. Aquesta és la darrera notícia que es té de Gotmar, pel que Flórez fixa la data del seu decés posterior a la data en què consagrà a Jaufred.

Bibliografia[modifica]