Great Expectations (pel·lícula de 1998)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Great Expectations».
Infotaula de pel·lículaGreat Expectations
Fitxa
Direcció Alfonso Cuarón
Protagonistes
Producció Art Linson
Guió Mitch Glazer
Música Patrick Doyle
Fotografia Emmanuel Lubezki
Muntatge Steven Weisberg
Productora Art Linson
Distribuïdor 20th Century Fox
Dades i xifres
País d'origen Estats Units d'Amèrica
Estrena 1998
Durada 111 minuts
Idioma original anglès i francès
Rodatge Nova York i Florida
Color en color
Descripció
Basat en Grans Esperances
Gènere comèdia dramàtica
Lloc de la narració Florida i Nova York

Lloc web Lloc web
IMDB: tt0119223 Filmaffinity: 693901 Allocine: 17037 Rottentomatoes: m/1081200-great_expectations Mojo: greatexpectations Allmovie: v158835 TCM: 451846 Metacritic: movie/great-expectations TV.com: movies/great-expectations-1998
Modifica les dades a Wikidata

Great Expectations és una pel·lícula estatunidenca d'Alfonso Cuarón estrenada el 1998. Transposició de la novel·la homònima de Charles Dickens a la dècada del 1990, canviant el Londres original per Nova York.

Argument[modifica]

Narra la història d'un jove de classe mitjana baixa anomenat Finn, que essent un nen s'enamora d'una noia anomenada Estella, que viu al costat de la seva frustrada tia i és d'una classe social privilegiada. Estella es converteix en la inspiració per als dibuixos de Finn i al seu torn en el seu dolorós i obsessiu amor. Inesperadament Finn que és enviat a Nova York, es convertirà en un famós pintor, gràcies a l'ajuda d'un desconegut benefactor a més de lluitar per l'amor de Estella.[1]

Repartiment[modifica]

Observacions[modifica]

Cà de Zan, la residència de Mable i John Ringling, classificada monument històric.
  • La casa de Ms Dinsmoor és el Cà de Zan, casa construïda a Sarasota, Florida, el 1926 pel magnat del circ John Ringling i la seva dona Mable.[2]
  • Els retrats que fa el personatge de Finn Bell, dibuixats originalment per Francesco Clemente, poden recordar els d'Egon Schiele.[2]

Referències[modifica]

  1. «Great Expectations». The New York Times.
  2. 2,0 2,1 «trivia». ImdB.