Great Expectations (pel·lícula de 1998)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Great Expectations».
Infotaula de pel·lículaGreat Expectations
Fitxa tècnica
Direcció Alfonso Cuarón
Protagonistes
Producció Art Linson
Guió Mitch Glazer
Música Patrick Doyle
Fotografia Emmanuel Lubezki
Muntatge Steven Weisberg
Productora Art Linson
Distribuïdora 20th Century Fox
Dades i xifres
País Estats Units d'Amèrica
Data d'estrena 1998
Durada 111 minuts
Idioma original anglès i francès
Lloc de rodatge Nova York i Florida
Color color
Temàtica
Basat en Grans Esperances
Gènere comèdia dramàtica
Lloc de la narració Florida i Nova York
Més informació
IMDb Fitxa 6.6/10 stars
FilmAffinity Fitxa 6.4/10 stars
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Metacritic Fitxa
Lloc web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Great Expectations és una pel·lícula estatunidenca d'Alfonso Cuarón estrenada el 1998. Transposició de la novel·la homònima de Charles Dickens a la dècada del 1990, canviant el Londres original per Nova York.

Argument[modifica | modifica el codi]

Narra la història d'un jove de classe mitjana baixa anomenat Finn, que essent un nen s'enamora d'una noia anomenada Estella, que viu al costat de la seva frustrada tia i és d'una classe social privilegiada. Estella es converteix en la inspiració per als dibuixos de Finn i al seu torn en el seu dolorós i obsessiu amor. Inesperadament Finn que és enviat a Nova York, es convertirà en un famós pintor, gràcies a l'ajuda d'un desconegut benefactor a més de lluitar per l'amor de Estella.[1]

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Observacions[modifica | modifica el codi]

Cà de Zan, la residència de Mable i John Ringling, classificada monument històric.
  • La casa de Ms Dinsmoor és el Cà de Zan, casa construïda a Sarasota, Florida, el 1926 pel magnat del circ John Ringling i la seva dona Mable.[2]
  • Els retrats que fa el personatge de Finn Bell, dibuixats originalment per Francesco Clemente, poden recordar els d'Egon Schiele.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Great Expectations». The New York Times.
  2. 2,0 2,1 «trivia». ImdB.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]