Vés al contingut

Gregorio Villarías López

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGregorio Villarías López
Biografia
Naixement1883 Modifica el valor a Wikidata
Santoña (Cantàbria) Modifica el valor a Wikidata
Mort1946 Modifica el valor a Wikidata (62/63 anys)
Acapulco (Mèxic) Modifica el valor a Wikidata
  Governador civil de Burgos
16 d'abril de 1931 – 22 d'agost de 1931
  Diputat a les Corts Republicanes
9 de juliol de 1931 – 9 de setembre de 1933
CircumscripcióSantander
Activitat
Ocupaciómilitar, industrial, polític Modifica el valor a Wikidata

Gregorio Villarías López (Santoña, 1883 - Acapulco, 1946) va ser un polític espanyol. Durant el període de la Segona República va tenir un paper rellevant en l'àmbit santanderí, arribant a ser diputat a Corts i governador civil de Burgos.

Biografia

[modifica]

Nascut a Santoña en 1883, va constituir una de les principals figures del republicanisme santanderí.

Va jugar un important paper en la proclamació de la Segona República Espanyola a Santander, formant part del Comitè Revolucionari provincial.[1] Va estar afiliat al Partit Republicà Radical Socialista (PRRS), de nova creació. L'abril del 1931 el nou govern republicà el nomenaria governador civil de Burgos, càrrec que va exercir durant alguns mesos.

En les eleccions constituents de 1931 va concórrer pel PRRS —dins de la candidatura republicà-socialista—, resultant electe diputat per la circumscripció de Santander.[2][3] Amb posterioritat, en el context de la descomposició del PRRS, Villarías es va afiliar al Partit Radical Socialista Independent (PRRSI) i es va convertir en el seu lider provincial a Santander.[4] Poc després s'afiliaria a Izquierda Republicana (IR), després de la fusió del PRRSI amb Acció Republicana.[5][6] A les eleccions generals de 1933 va ser candidat del PRRSI per la circumscripció de Burgos,[7] si bé no va aconseguir obtenir acta de diputat.

Al començament de la Guerra civil va tenir un destacat paper, al costat del capità José García Vayas, en la supressió del cop d'estat a Santoña.[8] Va arribar a manar una columna de milicians que va ocupar el port de muntanya de Los Tornos i que tractaria penetrar a Burgos,[9][10] sense èxit. Posteriorment seria comandant de la 1a Divisió «santanderina» —després canviada de nom com 52a Divisió—.[11][12] Durant la batalla de Santander la seva unitat va resultar pràcticament destruïda.

Després del final de la contesa va marxar a l'exili, instal·lant-se a Mèxic. Els tribunals franquistes el van jutjar en absència, sent condemnat i sancionat amb la pèrdua total dels seus béns.[13] Va morir a Acapulco el 1946, víctima d'un accident de trànsit.[14]

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Andrés Gómez, Valentín. Del mito a la historia. Guerrilleros, maquis y huidos en los montes de Cantabria. Universidad de Cantabria, 2008. 
  • Gutiérrez Flores, Jesús. Guerra civil en Cantabria y pueblos de Castilla. Libros en Red, 2006. 
  • Jiménez de Aberasturi Corta, Luis María. Crónica de la guerra en el norte (1936-1937). Txertoa, 2003. 
  • Martínez Bande, José Manuel. El final del frente norte. Madrid: Ed. San Martín, 1972. 
  • Sanz Hoya, Julián. La construcción de la dictadura franquista en Cantabria. Santander y Torrelavega: Ediciones de la Universidad de Cantabria i Ayuntamiento de Torrelavega, 2008. ISBN 978-84-8102-486-9. 
  • Solla Gutiérrez, Miguel Ángel. La sublevación frustrada: los inicios de la Guerra Civil en Cantabria. Santander: Universidad de Cantabria y Parlamento de Cantabria, 2005. ISBN 84-8102-968-8. 
  • Solla Gutiérrez, Miguel Ángel. La República sitiada. Trece meses de Guerra Civil en Cantabria. Santander: Ediciones de la Universidad de Cantabria, 2010. 
  • Villa García, Roberto. La república en las urnas: el despertar de la democracia en España. Madrid: Marcial Pons, 2011. ISBN 978-84-92820-51-1.