Gru, el meu dolent preferit
| Despicable Me | |
|---|---|
 | |
| Fitxa tècnica | |
| Direcció |
Pierre Coffin i Chris Renaud  |
| Protagonistes | sense valor |
| Producció |
Chris Meledandri i Janet Healy |
| Guió |
Cinco Paul and Ken Daurio |
| Música |
Pharrell Williams i Heitor Pereira |
| Muntatge |
Gregory Perler i Pam Ziegenhagen |
| Productora | Universal Studios i Illumination Entertainment |
| Distribuïdora |
Universal Studios i UIP-Dunafilm |
| Dades i xifres | |
| País | Estats Units d'Amèrica |
| Data d'estrena | 20 juny 2010 |
| Durada | 95 min |
| Idioma original | anglès |
| Color | en color |
| Pressupost | 69.000.000 $ |
| Ingressos | 543.113.985 $ |
| Temàtica | |
| Gènere | pel·lícula de comèdia |
| Palmarès | |
| Nominacions | |
| Premis |
|
| Més informació | |
| IMDb | Fitxa |
| Rotten Tomatoes | Fitxa |
| Box office Mojo | Fitxa |
| All Movie | Fitxa |
| Metacritic | Fitxa |
| Lloc web | Lloc web oficial |
 | |
Gru, el meu dolent preferit[1] (títol original en anglès, Despicable Me) és una pel·lícula d'animació en 3D del 2010 produïda per Universal Pictures i Illumination Entertainment. Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.
La història tracta sobre un home anomenat Gru que pretén ser superdolent i vol demostrar-ho robant la lluna. Tanmateix, en aquest pla no té en compte els sentiments que li desperten els tres orfes que hereta i que li ensenyaran que ser un dolent no vol dir precisament ser dolent.
La pel·lícula va ser nominada, entre altres premis, als Globus d'Or del 2011 com a millor pel·lícula d'animació. El 2013 se n'estrenà una seqüela, Gru 2, el meu dolent preferit.
Repartiment[modifica]
| Personatge | Veu original en anglès | Doblatge al català[2] |
|---|---|---|
| Gru | Steve Carell | Pep Anton Muñoz |
| Vector | Jason Segel | Luis Posada |
| Dr. Nefario | Russell Brand | Òscar Barberan |
| Mare d'en Gru | Julie Andrews | María Luisa Solá |
| Sr. Perkins | Will Arnett | Jaume Comas |
| Srta. Hattie | Kristen Wiig | Roser Aldabó |
| Margo | Miranda Cosgrove | Paula Ribó |
| Edith | Dana Gaier | Núria Trifol |
| Agnes | Elsie Fisher | Rosa Pastó |
| Firaire | Jack McBrayer | Xavier Cassan |
| Fred McDade | Danny McBride | Amadeu Aguado |
| Turista | Mindy Kaling | Alba Solá |
| Presentador | Ken Jeong | Ramon Canals |
Premis i nominacions[modifica]
La cinta va ser nominada a diversos premis cinematogràfics, entre els quals destaquen:[3]
- Globus d'Or a la millor pel·lícula d'animació
- BAFTA a la millor pel·lícula d'animació
- Satellite Award a la millor pel·lícula d'animació
Seqüeles[modifica]
La pel·lícula ha tingut dues seqüeles: Gru 2, el meu dolent preferit i Gru 3, el meu dolent preferit. També se n'estrenà un spin-off i preqüela el 2015, titulat Els Mínions.
Referències[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- Gru, el meu dolent preferit - Lloc web oficial (anglès)
- Gru, el meu dolent preferit a Internet Movie Database (anglès)
- Gru, el meu dolent preferit a Allmovie (anglès)
- Gru, el meu dolent preferit a FilmAffinity (anglès)
- Gru, el meu dolent preferit Tràiler a YouTube
- Gru, el meu dolent preferit a Fotogramas (castellà)
