Gru, el meu dolent preferit
Despicable Me  | ||
|---|---|---|
 | ||
 | ||
| Fitxa | ||
| Direcció | Pierre Coffin i Chris Renaud | |
| Actor de veu | ||
| Producció | Chris Meledandri i Janet Healy | |
| Guió | Cinco Paul i Ken Daurio | |
| Música | Pharrell Williams i Heitor Pereira | |
| Muntatge | Gregory Perler i Pam Ziegenhagen | |
| Productora | Universal Pictures i Illumination | |
| Distribuïdor | Universal Pictures | |
| Dades i xifres | ||
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica i França | |
| Estrena | 20 juny 2010 | |
| Durada | 95 min | |
| Idioma original | anglès | |
| Versió en català |  Sí | |
| Color | en color | |
| Pressupost | 69.000.000 $ | |
| Recaptació | 543.113.985 $ (mundial) 251.557.985 $ (Estats Units d'Amèrica) | |
| Descripció | ||
| Gènere | comèdia i cinema familiar | |
| Qualificació MPAA | PG | |
| Premis i nominacions | ||
| Nominacions | ||
| Lloc web | despicable.me | |
       | ||
← cap valor i cap valor | ||
Gru, el meu dolent preferit[1] (títol original en anglès, Despicable Me) és una pel·lícula d'animació en 3D del 2010 produïda per Universal Pictures i Illumination Entertainment. Aquesta pel·lícula ha estat doblada i subtitulada al català.[2][3]
La història tracta sobre un home anomenat Gru que pretén ser superdolent i vol demostrar-ho robant la lluna. Tanmateix, en aquest pla no té en compte els sentiments que li desperten els tres orfes que hereta i que li ensenyaran que ser un dolent no vol dir precisament ser dolent.
La pel·lícula va ser nominada, entre altres premis, als Globus d'Or del 2011 com a millor pel·lícula d'animació. El 2013 se n'estrenà una seqüela, Gru 2, el meu dolent preferit. El 2022 se n'ha estrenat un esqueix, centrat en els personatges dels Minions, titulat Minions: L'origen de Gru i també doblada al català[4]
Repartiment
[modifica]| Personatge | Veu original en anglès | Doblatge al català[5] |
|---|---|---|
| Gru | Steve Carell | Pep Anton Muñoz |
| Vector | Jason Segel | Luis Posada |
| Dr. Nefario | Russell Brand | Òscar Barberan |
| Mare d'en Gru | Julie Andrews | María Luisa Solá |
| Sr. Perkins | Will Arnett | Jaume Comas |
| Srta. Hattie | Kristen Wiig | Roser Aldabó |
| Margo | Miranda Cosgrove | Paula Ribó |
| Edith | Dana Gaier | Núria Trifol |
| Agnes | Elsie Fisher | Rosa Pastó |
| Firaire | Jack McBrayer | Xavier Cassan |
| Fred McDade | Danny McBride | Amadeu Aguado |
| Turista | Mindy Kaling | Alba Solá |
| Presentador | Ken Jeong | Ramon Canals |
Premis i nominacions
[modifica]La cinta va ser nominada a diversos premis cinematogràfics, entre els quals destaquen:[6]
- Globus d'Or a la millor pel·lícula d'animació
- BAFTA a la millor pel·lícula d'animació
- Satellite Award a la millor pel·lícula d'animació
Seqüeles
[modifica]La pel·lícula ha tingut dues seqüeles: Gru 2, el meu dolent preferit i Gru 3, el meu dolent preferit. També se n'estrenà un spin-off i preqüela el 2015, titulat Els Mínions. El 2022 es va estrenar Minions: L'origen de Gru.
Referències
[modifica]- ↑ «Gru, el meu dolent preferit». ésAdir. [Consulta: 23 setembre 2023].
- ↑ «Gru, el meu dolent preferit :: Pel·lícules :: Cinema per a estudiants». [Consulta: 20 juliol 2022].
- ↑ Gru, el meu dolent preferit a [./Goita_què_fan,_ara! Goita què fan, ara!]
- ↑ .«‘Minions: L'origen de Gru’ s'estrena divendres en català». [Consulta: 20 juliol 2022].
- ↑ Fitxa de doblatge al català
- ↑ Premis a IMDb
Enllaços externs
[modifica]- Gru, el meu dolent preferit - Lloc web oficial (anglès)
- Gru, el meu dolent preferit Tràiler a YouTube
- Gru, el meu dolent preferit a Fotogramas (castellà)
|
|