Gualter de Châtillon
| Nom original | (de) Walter von Châtillon (fr) Gautier de Châtillon (la) Gualterus de Insula, Walterus ab Insulis, Gualterus de Castiglione, Galterus de Castellione  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | c. 1135 (Gregorià) Lilla |
| Mort | c. 1201 (Gregorià) (65/66 anys) Amiens |
| Causa de mort | Causes naturals (Pesta bubònica ) |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Universitat de París |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, poeta, teòleg, goliard |
| Ocupador | Enric II d'Anglaterra |
| Professors | Étienne de Garlande |
  | |
Gualter de Châtillon va ser un poeta i escriptor medieval, en llengua llatina, de la segona meitat del segle xii. La seva obra més coneguda, Alexandreis, va tenir una extraordinària influència en els segles posteriors. La seva figura, en part oblidada, ha estat redescoberta durant el segle xx.
Biografia[modifica]
Tot i les incerteses sobre moltes de les seves dades biogràfiques, sabem que Gualter de Châtillon (nom llatinitzat, Gualterus de Castellione) va néixer en un poblet a prop de Lilla, a l'entorn de l'any 1135. El nom de Châtillon prové de la ciutat on va iniciar els seus treballs com escriptor (probablement Châtillon sur Marne). Es va instruir sota la direcció d'Esteve de Beauvais i va esdevenir clergue i mestre.
Durant la seva vida va conèixer a fons l'Europa de la seva època i va exercir nombroses activitats i càrrecs, entre els quals destaquen el d'ambaixador a la cort d'Enric II Plantagenet, intervenint directament en els enfrontaments entre l'Església i la reialesa en favor de Thomas Becket; els d'estudiant i docent de dret a Itàlia, a Bolonya i a Roma; el de director de les escoles de Laon i de Châtillon; i el de canonge a la ciutat d'Amiens, on va morir de lepra l'any 1201.
Va establir una estreta relació amb Guillem de Reims, noble molt influent i arquebisbe d'aquesta ciutat, el qual va convertir-se en un dels seus protectors i al qual Gualter va dedicar la seva obra més important. Les experiències viscudes en cadascuna d'aquestes etapes de la seva vida varen constituir la seva font de coneixements més important i la base de la seva obra.
Producció literària[modifica]
Gualter de Châtillon va escriure en llatí més de 200 obres, tot i que l'Alexandreis és la seva obra més coneguda. Destaquen les següents:
És un tractat teològic en forma de diàleg, en prosa sobre les diferències entre el cristianisme i el judaisme.
És una obra escrita també en prosa i probablement la primera de l'autor (encara que la seva autoria està en discussió) on reflexiona sobre sentències de filòsofs antics en relació a l'honestedat i la utilitat.
És una obra escrita en vers, en hexàmetres, mètrica pròpia de la poesia grega i llatina que Gualter pretenia imitar.
- Poemes satírics i moralistes
Nombrosos altres poemes satírico-moralistes han estat recopilats per diferents autors i atribuïts, amb certa controvèrsia, a Gualter de Châtillon. Entre aquests poemes poden destacar-se dos temes particularment rellevants: les pastorel·les, on un jove de classe alta festeja i intenta seduir una jove pastora, i les crítiques als vicis del clergat i del papat a partir de les experiències adquirides durant la seva estada a Roma.
És la seva obra poètica més coneguda i que, tot i els anacronismes que conté, va exercir una gran influència, on es relata, de forma mítica, la creació del gran imperi, les batalles, l'estratègia militar i, finalment, la mort d'Alexandre el Gran.
Bibliografia[modifica]
- GAUTIER DE CHÂTILLON, Alejandreida. Traducció de Francisco Pejenaute Rubio. Madrid: Ediciones Akal, 1998 (Akal - Clásicos latinos Medievales). ISBN 84-460-0609-X
- CURTIUS, Ernest Robert. Literatura europea y Edad Media Latina. Madrid: Fondo de Cultura Económica, 1976. ISBN 84-375-0090-7.
- DEL PRADO, Javier. Historia de la literatura francesa. Madrid: Ediciones Cátedra S.A., 1994. [[Special:BookSources/8437612608|ISBN 84-376-1260-8]]