Guerra lituanosoviètica

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarGuerra lituanosoviètica
Guerres d'Independència de Lituània
Soviet POWs in Lithuania.jpg
Presoners de guerra soviètics en un camp de Lituània. A partir d'1 de desembre de 1919, els lituans van prendre 1.773 soldats soviètics.[1]
Tipus guerra
Data desembre 1919 – agost 1919
Escenari Lituània
Lloc Lituània
Resultat Forces soviètiques expulsades
Bàndols
Lituània 1918 Lituània
República de Weimar República de Weimar
República Socialista Federada Soviètica de Rússia RSFS de Rússia
República Socialista Soviètica BielorussaRepública Socialista Soviètica Lituana-Bielorússia
Comandants
Silvestras Žukauskas Vincas Kapsukas
Baixes
Lituània 1918 8.000 lituans a l'agost de 1919[2] República de Weimar 10.000 alemanys[3] República Socialista Federada Soviètica de Rússia 18.000–20.000
Modifica les dades a Wikidata

La Guerra lituanosoviètica (en lituà: Kara do bolševikais) es va lliurar entre l'acabada d'independitzar Lituània i la República Socialista Federativa Soviètica de Rússia, en les darreries de la Primera Guerra Mundial. Va ser part de la més gran ofensiva soviètica cap a l'oest de 1918 - 1919. L'ofensiva va seguir a la retirada de les tropes alemanyes, amb la intenció d'establir repúbliques soviètiques d'Ucraïna, Bielorússia, Lituània, Letònia, Estònia, Polònia i enllaçar amb la revolució alemanya.[4]

A la fi de desembre de 1918, les forces soviètiques van arribar a la fronteres de Lituània. En gran part van prendre sense oposició una ciutat darrere l'altra i, al final de gener de 1919 tenien el control sobre ⅔ del territori lituà. Al febrer, l'avançament soviètic va ser aturat per lituans i voluntaris alemanys, que van impedir als soviètics la captura de Kaunas, la capital provisional de Lituània. A partir d'abril de 1919, la guerra de Lituània va transcórrer en paral·lel amb la Guerra polonesosoviètica. Polònia tenia reivindicacions territorials sobre Lituània, especialment a la regió de Vílnius, i aquestes tensions van desbordar en la guerra lituanopolonesa. L'historiador Norman Davies resumeix la situació:[5]

« L'exèrcit alemany estava donant suport els nacionalistes lituans, els soviètics donaven suport els comunistes lituans i l'exèrcit polonès va haver de lluitar contra tots ells. »

A mitjan maig, l'exèrcit lituà, ara sota el comandament del general Silvestras Žukauskas, va començar una ofensiva contra els soviètics al nord-est de Lituània, a mitjan juny, els lituans van arribar a la frontera de Letònia i van acorralar als soviètics entre llacs i muntanyes a la vora de Zarasai, on els soviètics van resistir fins al final del mes d'agost 1919. Els soviètics i els lituans, separats pel riu Daugava, van mantenir els seus fronts fins a la batalla de Daugavpils al gener de 1920. Ja al setembre de 1919, els soviètics es van oferir a negociar un tractat de pau, però les converses es van iniciar a començaments de maig de 1920. El Tractat de pau lituano-soviètic de 1920 es va signar el 12 de juliol de 1920. La República Socialista Federada Soviètica de Rússia va reconèixer plenament la Lituània independent.[6]

Referències[modifica]

  1. Lesčius, 2004, p. 173.
  2. Skirius, Juozas. «Lietuvos–Rusijos Sovietų Federacinės Socialistinės Respublikos taikos sutartis». A: Gimtoji istorija. Nuo 7 iki 12 klasės. Vilnius: Elektroninės leidybos namai, 2002a. ISBN 9986-9216-9-4 [Consulta: 30 març 2008]. 
  3. Skirius, Juozas. «Nepriklausomybės kovos 1918–1920 metais». A: Gimtoji istorija. Nuo 7 iki 12 klasės. Vilnius: Elektroninės leidybos namai, 2002b. ISBN 9986-9216-9-4 [Consulta: 26 agost 2008]. 
  4. Davies, 1998, p. 934.
  5. Davies, 1982, p. 506.
  6. Skirius, Juozas. «Lietuvos–Rusijos Sovietų Federacinės Socialistinės Respublikos taikos sutartis». A: Elektroninės leidybos namai. Gimtoji istorija. Nuo 7 iki 12 klasės, 2002. ISBN 9986-9216-9-4 [Consulta: 26 setembre 2013]. 

Bibliografia[modifica]